Últimas entradas

Una buena noticia: el BCNMedialab dice adiós

Como ya os habréis imaginado a estas alturas, este post es para certificar que el BCNMedialab ya no existe como tal. Y eso es una buena noticia.

¿Por qué? Porque ya no hace falta. Hace más de 3 años, (¡3 años!) cuando lanzamos el BCNMedialab con el evento sobre “El periodista y las redes sociales” todos sentíamos una gran necesidad de debate y de reflexión en la profesión. Estábamos algo perdidos, había mucha inquietud acerca del futuro del periodismo, y sobre todo de los medios, en un contexto de EREs y cierres de empresas periodísticas, y no existían espacios en los que diseccionar problemas y plantear soluciones.

Ahora esa inquietud ya no es tan apremiante. Quizá porque más periodistas se han visto desplazados de la profesión o quizá porque el sentido común nos ha dicho que el periodismo, tal y como decíamos en nuestra declaración de intenciones, no va a desaparecer, aunque cambie el contexto empresarial en el que se produce periodismo.

Tampoco faltan ya espacios de reflexión. Además del BCNMedialab, el Col·legi de Periodistes ha impulsado ciclos de conferencias, formación, presentación de proyectos de emprendizaje y otras iniciativas que no existían hace 3 años. Además, en general, creemos que la profesión tiene una actitud más pragmática acerca del contexto de crisis y cambio: hacer más y debatir menos.

Por todo esto, creemos que la desaparición del BCNMedialab es una buena noticia. Teníamos un papel, un objetivo, y por nuestra parte ese objetivo se ha cumplido con creces. Unos pocos datos: 13 eventos, en los que se han inscrito un total de 657 personas, de las que muchas repetían evento tras evento, muchas veces superando las 100 inscripciones por evento. 2458 seguidores en Twitter, 824 fans en Facebook, 25.000 visitantes únicos en la web…

Gracias

Si esta aventura ha tenido éxito, ha sido gracias a todos los que han participado y asistido a los encuentros que proponíamos desde el BCNMedialab: aquellos que compartieron sus ideas y opiniones con nosotros, los que han venido a contarnos la experiencia de lanzar un nuevo proyecto periodístico, y a esas más de 600 personas que alguna vez habéis asistido a alguno de nuestros eventos. A todos vosotros: gracias.

Experiences.04

Data: 18 de juny
Hora: 19 h
Lloc: Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya, 10)
Inscripció

En aquesta quarta edició de l’Experiences del BCNMedialab que organitzem en col·laboració amb el Col·legi de Periodistes, la ciència té un pes significatiu amb la presència de dos projectes de comunicació científica, un d’ells Matèria, la web fundada per l’exequip de la secció de Ciència del diari Público ara fa un any. També coneixerem l’experiència de Sapiens LAB, empresa de comunicació especialitzada en ciència, i finalment, el cas de Joan Salicrú, periodista de Mataró amb impulsor de diversos projectes periodístics.

  • Materia: Patricia Fernández de Lis , directora. Amb quinze anys d’experiència com a periodista a El País i Público, Patricia és ara fundadora i directora de Matèria, una de les referències a Espanya en informació científica després d’un any online.
  • Sapiens LAB: Mònica López, Directora. Després d’una llarga trajectòria en ràdio com a periodista i divulgadora científica, Mònica ha posat en marxa una empresa de comunicació científica, amb projectes que van des de revistes i webs a ​​la ràdio i al vídeo especialitzat.
  • Clack.cat: Joan Salicrú, periodista. En Joan és un emprenedor nat, impulsor d’una gran diversitat de projectes en diferents àmbits del periodisme i la comunicació. A més de cofundador i codirector de la Revista Valors, que ha arribat als 100 números enguany, també és fundador de la productora Clack i de l’espai cultural El Públic, a Mataró.

Inscriviu-vos:

Experiences.04: Sapiens Lab

No han passat ni tres mesos des que La Xarxa va eliminar de la graella radiofònica el darrer programa de ciència i tecnologia dirigit i presentat per Mònica López. Però ella i els seus col·laboradors ja treballen pel seu compte en diverses iniciatives per divulgar el coneixement científic i tecnològic per altres canals, sobretot internet. I fent servir tots els formats, però sobretot els audiovisuals. López ha convertit l’empresa pròpia a través de la qual facturava els seus serveis a la ràdio en un laboratori d’idees i projectes de comunicació científica anomenat Sapiens Lab. S’han instal•lat a l’edifici Kubik, el primer espai de “coworking” que es va obrir a Barcelona, on coincideixen amb altres periodistes especialitzats en ciència, però des d’allà treballen en els seus propis projectes.

Espai de treball de Sapiens Lab

Fan de tot: des de portar la comunicació de la fundació Biocat fins a produir vídeos per a empreses de tecnologia o portals d’internet. Tot el que tingui a veure amb la divulgació de la ciència i la tecnologia. Sapiens Lab és un equip i alhora una xarxa de professionals del periodisme i de la ciència que busca i produeix nous projectes amb la participació de clients, socis o patrocinadors, públics o privats, interessants a finançar-los. I cada cop en tenen més. Diu López que el secret de l’èxit és oferir a cada possible “partner” allò que realment necessita, en lloc de demanar-li feina o diners. Si la proposta és solvent i brillant, els diners al final apareixen. La qüestió és saber què necessita cadascú i què li podem oferir.

Mònica López és una dona de ràdio. L’any 2000 va arribar a COM Ràdio amb el programa diari sobre internet i noves tecnologies ‘La Malla’. Durant tres anys ha presentat i dirigit ‘Eureka!’, magazín que aprofitava els matins dels caps de setmana per posar la ciència i la tecnologia a l’abast de tothom. Al llarg d’aquests anys, ha guanyat experiència i contactes dins del món científic que ara aprofita per treballar en aquest nou projecte, on suma col·laboradors periodistes amb d’altres de perfil més tècnic o bé vinculats a la recerca. “El que importa és què saps i què vols fer”, diu.
 

  • Dimarts, 18 de juny, celebrem l’Experiences.04 a les 19 horas al Col·legi de Periodistes, on Mònica López ens explicarà el secret de l’èxit per endegar projectes de comunicació científica i tecnològica. Vens?

Expericences 03: El Extrarradio

 

 

L’any passat, una dotzena de periodistes, creatius, comunicadors i professionals de la comunicació en general que s’havien quedat sense feina es van plantejar: “si ningú fa allò que nosaltres volem escoltar, veure i llegir, per què no ho fem nosaltres?”. Per aconseguir-ho, van elaborar un projecte, van llançar una campanya de micromcecenatge i el 6 de novembre posaven en marxa El Extrarradio, una plataforma online amb vídeo, fotografia i text, però amb especial protagonisme per als continguts radiofònics.

Tots ells acumulen molts anys d’experiència en ràdio, un mitjà que estimen i que volen contribuir a posar al dia amb els seus programes d’elaboració i postproducció ben acurada, penjats tots al seu web i disponibles també en forma de podcast. Diuen que els agrada la ràdio artesanal a l’era digital i miren de combinar la qualitat tècnica i periodística en tots i cadascun dels 13 programes que a dia d’avui formen part d’El Extrarradio.

El seu web és molt senzill, tot i que també té un disseny molt acurat: per escoltar un programa, només cal entrar al post corresponent i deixar que soni. Tenen un programa infantil, un de cultural, un altre d’humor nipó però no pas groc, dos de caràcter més social, un espai d’entrevistes i fins i tot una sèrie de reflexions sobre el present i el futur del periodisme. Olga Ruiz és la responsable d’aquests dos últims programes i la directora d’El Extrarradio. Aquest dimecres, a la sessió Experiences 03, ens explica com van posar en marxa aquesta nova ràdio online, com està funcionant i quines són les seves expectatives de futur.

 

  • Dimecres, 24 d’abril, celebrem l’Experiences 03 a les 19 hores al Col·legi de Periodistes, on Olga Ruiz ens presenta el projecte d’El Extrarradio al costat d’Etselquemenges.cat i La Marea. Véns?

Experiences 03: Ets el que Menges

 

 

La Núria Coll, cofundadora de la revista digital Ets el que Menges, ens presentarà a la propera sessió Experiences del 24 d’abril aquest projecte que va néixer el maig de 2011. Es tracta d’una revista digital especialitzada en salut i nutrició amb un equip format per periodistes, nutricionistes, metges i cuiners. En els seus quasi dos anys de vida han aconseguit augmentar el número de lectors fins als 31.000 usuaris únics assolits el darrer mes de març, segons les dades d’OJD interactiva.

En la seva declaració d’intencions són clars amb el seu objectiu: “divulgar un nou estil d’alimentació, una forma de menjar conscient, saludable i sostenible”. I ho fan a través d’articles, reportatges, entrevistes i receptes.

A banda del contingut del portal, han diversificat la seva oferta de serveis amb un gabinet de comunicació especialitzat en nutrició i salut. També tenen un club de socis i ofereixen un servei de catering saludable.

 

  • Dimecres 24 d’abril celebrem l’Experiences 03 a les 19 hores al Col·legi de Periodistes on la Núria Coll ens presentarà al projecte Etselquemenges.cat juntament amb La Marea i El Extrarradio. Inscriu-t’hi!

Nova etapa al BCNMediaLab

El BCNMediaLab té el plaer de comunicar-vos una nova col·laboració amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya. El BCNMedialab estrena una nova etapa de la mà del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb l’objectiu d’organitzar conjuntament les trobades Experiences, dedicades a mostrar casos de periodisme emprenedor.

D’aquí a finals de 2013 organitzarem una sèrie d’esdeveniments amb un doble objectiu: d’una banda donar visibilitat a diferents projectes periodístics i de l’altra, oferir coneixements pràctics sobre el desenvolupament d’aquests projectes que pugui servir d’alè a periodistes que tenen pensat emprendre.

El primer d’aquesta nova etapa tindrà lloc el proper dimecres 24 d’abril a les 19 hores a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya, 10).

Els projectes que presentem:

  • La Marea: Un membre de la cooperativa de periodistes de la Marea, Brais Martínez, ens presentarà el projecte de la revista cooperativa formada per extreballadors del diari Público.
  • Ets el que Menges: La Núria Coll és cofundadora d’aquest web de nínxol dedicat a la informació sobre nutrició saludable.
  • El Extrarradio: La directora d’aquesta plataforma radiofònica online, Olga Ruiz, ens explicarà per què un grup de periodistes, creatius i comunicadors van decidir mudar-se “als afores del panorama mediàtic” i com els hi va.

Com sempre l’esdeveniment és gratuït, però podeu inscriure-us aquí:

Periodismo político,
entre la crítica y los nuevos horizontes

El periodismo político actual ofrece a los ciudadanos análisis y curación, afirmó Pablo Simón, politólogo y doctor en Ciencias Políticas por la Universidad Pompeu Fabra, en una de las primeras cuestiones que se respondieron en el BCN Media Lab que se celebró el pasado miércoles en la UPF. El debate sobre ‘Política y Periodismo’ sentó en la misma mesa a Pere Martí, periodista de extensa carrera en periódicos como Avui o Ara, además de ser ex jefe de comunicación del departamento de vicepresidencia de la Generalitat; David Espinós, socio fundador de Brave Spin Doctors y ex jefe de prensa del departamento de Presidencia de la Generalitat y ex consejero técnico de información en el Ministerio de Fomento; así como Simón, mienbro del grupo de estudios políticos Politikon.

Para Martí, se consumía gran periodismo político en la red pero la calidad se veía condicionada por la reconversión económico que estaban sufriendo algunos medios de comunicación. En una primera radiografía sobre el periodismo político, por su parte, Espinós consideró que era preocupante que en los medios de comunicación imperara el pensamiento único. “Entonces tendremos un problema”, dijo Espinós, que afirmó que “sobraban tertúlias y faltaban especialistas ya que los periodistas no sabemos de todo”.

Bloques electorales

Preocupaba en los tres invitados por BCN Media Lab la situación actual del periodismo, con un periodismo de bajo coste y en plena crisis de los modelos. “El cuarto poder ha muerto”, afirmaba Pere Martí, contrario a los bloques electorales en los medios de comunicación públicos “desde un punto de vista professional”, pero “a favor desde el punto de vista democrático ya que éstos aseguran la presencia de las opciones políticas minoritarias en los medios públicos”.

En este contexto, para David Espinós, con experiencia ministerial, los grandes medios ya no tienen el monopolio de la información. Algunos ejemplos serían ‘Cafè amb llet’, Jordi Pérez Colomé i el Col·lectiu Contrast.No obstante, para Martí, “las redes sociales crean nuevos narradores pero no crean nuevos periodistas”. Quizás la labor periodística esté en crisis pero para Pablo Simón, “la mejor manera de hacer cumplir el código deontológico de la profesión es la competencia entre medios”.

La ideología de los periodistas

En este marco político, a las puertas de unas elecciones catalanas, que estuvieran muy presentes en los diferentes ejemplos que salieron durante la tarde, Pere Martí explicó que “quería saber la opinión de los periodistas y los medios que lee, a pesar que no la comparta”. Para Martí, los mejores periodistas catalanes fueron Xammar, Josep Pla y Carlos Sentís, los tres periodistas de derechas.

Tanto para Martí como para Espinós, la experiencia en el lado político de la profesión les ha permitido posteriormente en crecer como periodistas. No obstante, criticaron que esté mal visto trabajar para un gobierno.

El BCN Media Lab de este miércoles sirvió para denunciar malas prácticas como el periodismo de titulares, la difuminación entre profesiones o la falta de contrastación. Fue la sesión de esta semana un encuentro entre diferentes ideologías pero con el convencimiento que el periodismo político actual puede y deber mejorar.

Blocs electorals:
una batalla perduda pel periodisme?

Divendres comença una altra campanya electoral en què la informació política als mitjans audiovisuals públics estarà cronometrada en funció de la representativitat de cada partit. També es repetiran les ja tradicionals mesures de protesta dels professionals que, a més de no signar les peces que produeixen, adverteixen que el bloc electoral de l’informatiu no s’ajusta a criteris periodístics sinó a les normes imposades per la junta electoral. Però, en realitat, no és pas la justícia qui ara mateix obliga a mantenir aquests blocs electorals, sinó els partits polítics més grans (CiU, PSC-PSOE, PP), que consideren que en surten beneficiats. I sembla que els periodistes, després de molts anys de lluita per acabar amb aquests blocs, ens hi hem acabat acomodant.
Continuar leyendo

El círculo vicioso del mal periodismo
y la mala política

Por el grupo de análisis Cercle Gerrymandering (Carles A. Foguet, Benet Fusté, Edgar Rovira i Ton Vilalta).

No sabríamos decir con certeza qué fue antes, pero de lo que no hay duda es de que ambas cosas existen y están estrechamente relacionadas. Y de que son signo de nuestros tiempos, con una intensidad mayor de la que jamás lo fueron antes. No queremos decir con ello que no haya ni buena política ni buen periodismo, que lo hay. Pero, por desgracia, ni lo uno ni lo otro en una proporción suficiente como para definir con precisión sus respectivos ámbitos.

Y decimos sin ambages “por desgracia” porque nosotros también creemos en el papel central de los medios de comunicación para garantizar el buen funcionamiento de la democracia, en toda la extensión del concepto, que no es viable sin una ciudadanía (bien) informada. No son los requisitos de existencia de la democracia de Dahl los que están en cuestión, sino la vía a través de la cual circula la información y llega de manera veraz, plural y confiable al conjunto de los ciudadanos.
Continuar leyendo

El presente y futuro político del periodismo

Por el grupo de análisis Politikon (Kiko Llaneras, Roger Senserrich, Jorge San Miguel, Cives, Pablo Simón, Jorge Galindo).

Los medios de comunicación son fundamentales para el buen funcionamiento de la democracia. Esta aseveración puede relativizarse o suavizarse (“unos medios de comunicación veraces mejoran la toma de decisiones y el control ciudadano”), pero es difícil ponerla en duda desde cualquier punto de vista.

Históricamente, no puede entenderse el desarrollo de los sistemas democráticos actuales sin el rol de los medios y los periodistas que en ellos trabajan —nuestra propia Transición es un buen ejemplo de ello—. Y desde una perspectiva teórica, el argumento es bien sencillo de defender: una asunción implícita para aceptar el sistema democrático como funcional es que los votantes saben lo que están votando. Los ciudadanos deben conocer los problemas que afectan a su sociedad, las soluciones posibles, y las posiciones al respecto de candidatos y partidos. Esta información ha sido tradicionalmente ofrecida por los medios, en parte por una cuestión de escala y de tecnología, pero sobre todo por una cuestión de rigor profesional. A los periodistas se les supone independientes de las partes en contienda (en política, partidos y candidatos), a la vez que provistos del tiempo, las herramientas, la formación y los incentivos necesarios para recopilar la información de manera sistemática y difundirla de manera imparcial.
Continuar leyendo



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.