Onze blogs de futbol

Influencies generacionals. Foto de 'The Equaliser'

Com sóc un dels membres més futboleros del BCNMediaLab aquí teni una alineació d’onze blogs de futbol. En segueixo molts més, i possiblement aquests no siguin els millors, ni els més llegits, però si els que més m’han sorprès, sigui per l’enfocament, l’alta participació de la comunitat, el seu disseny, l’especialització o l’estil de redacció. (Recorda que el dia 25 de novembre tenim un nou BCNMediaLab: Periodisme i futbol. No t’ho pots perdre).

Aquest és l’onze que he triat:

1)      Sota els pals: Café Fútbol

Este blog coral es una especie de cara B de este deporte. Sigue las ligas más remotas o modestas, las competiciones a priori menos glamourosas, los equipos más humildes, las eliminatorias más precocesse acuerda de personajes que dejaron huella en el fútbol, aunque éstos no llegaran nunca a ser súper estrellas.

Aquest blog coral és una espècie de cara B d’aquest esport. Segueix les lligues més remotes o modestes, les competicions a priori menys glamouroses, els equips més humils, les eliminatòries més precoces i s’enrecorda de personatges que van deixar petjada al món del futbol, encara que aquests no arribessin mai a ser súper figures.

2)      Pel lateral esquerra: In Bed with Maradona

Es descriuen així: “We love football, but we wanted something different. This is the revolution.” I ho han aconseguit formant un col·lectiu de revolucionaris: tenen més de 10.000 visites diàries, han rebut premis, els seus lectors procedeixen de més de 140 països i compten amb alguna persona disposada a escriure’ls una història gairebé des de qualsevol part del món. És un blog on el futbol només és una línia tangent que creua un munt d’històries. Una de les quals més m’ha agradat, perquè sóc un fan de The Smiths és aquesta: MORRISSEY AND FOOTBALL (que il·lustra l’entrada d’aquest post).

A més a més de text també publiquen fotosvídeosrareses.

Ah! i segueixen disposats a que els proposis temes i continguts.

3)      Pel carril de la dreta: Toque y Gambeta

Roberto Martínez és un periodista argentí que va treballar al Mundo Deportivo, primer a Argentina y més tard a Barcelona. De fet, el seu blog va nèixer primer dins elpropi Mundo Deportivo. A Barcelona va fer de col·laborador a diferents programes de TV com  ‘El Rondo’ . Va tornar a Argentina fa poc i va començar a escriure aquest blog que ens transmet, amb aquest aire melancòlic i de vegades condescendent dels ‘porteños’, el sentiment argentí cap al futbol. Aquí va un exemple. I aquí un altre de quan el River va baixar a Segona.

4)      Mig centre (i capità): Perarnau Blog

Martí Perarnau, es per mí un dels grans del periodisme esportiu. Reconec que el vaig conèixer tard, i vaig arribar a ell escoltant-lo com a comentarista en RAC1:  fugia dels tòpics, les frases fetes i a més a més transmitia com ningú el sentiments i reflexions del esportistes profesinals. Ho vaig entendre tot quan vaig llegir al seu perfil que a més d’haver treballat per a infinitat de mitjans, va ser atleta olímpic a Moscou 1980 i recordista d’Espanya de salt d’altura (2,21 metres).

Del blog d’en Martí m’agraden moltes coses, però potser la que més gaudeixo és aquesta espècie de joc de crònica paral·lela (i comparada), per punts, sobre els partits de Reial Madrid i Barça, encara que també utilitza aquest recurs per a les cròniques d’altres esports. Aquesta forma, entre sintètica i literària, potser marketiniana, d’explicar un partit, em sembla molt innovadora. Aquí teniu dos exemples recents:

Cuando no puedes correr…

¿Me regalas las bandas? Gracias

5)      Pivot defensiu: The Swiss Ramble

És el blog d’un expert en finances que escriu sobre futbol. Ja sé que per a molts de vosaltres això no suposa cap atractiu, però per a mi és la font més fiable que hi ha sobre l’estat dels comptes dels clubs europeus. Kieron O’Connor, un britànic que viu a Suïssa, és el seu autor. I aquest any ha estat premiat com el millor blog de 2011 per la Football’s Supporters Federation.

En Kieron escriu posts llarguíssims, gairebé tots ells sobre clubs britànics, però de tant en tant ho fa sobre equips de la Lliga, del Calcio o de la Bundesliga. Agafeu amb pinces el que alguna premsa de per aquí explica sobre l’affaire Ibrahimovic i el seu viatge Milan (Inter)-Barcelona-Milà, jo em fio de The Swiss Ramble. I què em diuen d’una anàlisi independent de l’estat de les arques del Florentino Futbol Club? Reial Madrid and Financial Fair Play.

6)      Lliure: La libreta de Van Gaal

Va ser el primer blog de futbol que vaig llegir i vaig afegir al meu lector de feeds: de fet el meu reader no tindria cap blog de futbol si hagués estat per Lalibreta. És una iniciativa del periodista madrileny Miguel Gutiérrez i és un dels blogs de futbol més veterans d’Espanya.

Miguel és un dels qui millor retrata les incongruències, sortides de to, actitud grollera, hooliganisme, falta d’originalitat, exageracions, oblits i contradiccions del circ periodístic futbolero. No sol escriure entrades llargues i utilitza com a recurs els enllaços, imatges, talls de veu, entrecometes o portades que evidencien allò que vol comunicar.

A mi m’agradava seguir els debats apassionats que tenien lloc als fòrums de cadascun dels seus posts, però Miguel va decidir fa molt poc eliminar-ne la possibilitat de fer comentaris: aquestes són les seves raons. Una altra cosa que m’agrada és que etiqueta els posts de manera clara i facilita la cerca d’articles relacionats. Jo sóc un fan del tag Tomás-Roncero.

Miguel ens ha concedit una entrevista que publicaremos d’aquí a pocs dies.

7)      Extrem dreta: Diarios de Fútbol

Un altre Blog coral. El vaig conèixer gracies a Laliberta, quan Miguel Gutiérrez era un els seus coautors. Diarios és una mica anàrquic, amb gairebé una cinquantena de seccions i diverses meta seccions: un dia t’explica una crònica d’un partit, un altre et fa una història sobre una llegenda de futbol, un altre et treu un post promocional perquè compris una samarreta vintage i de tant en tant t’explica una anècdota històrica. Encara que les entrades solen estar ben escrites i les històries són interessants, els meus dos membres preferits de Diaris són Borja Barba i Pol Gustems.

A més a més, el blog posseeix unes quantes eines útils (almenys per a mi):

-          Una discreta pero útil aplicació per veure tots el resultats del partits de futbol que es juguen en un dia concret

-          Un resum de les portades dels diaris esportius

-          Una mena de clipping de premsa i enllaços a posts destacats d’altres blocaires

Atenció a la cita del dia sote la capçalera i a les  entrevistes que han fet a varios periodistes de postí.

8)      Interior dreta: Footballists

La idea és tan simple com a brillant: prendre un retrat de les persones que et trobes pel carrer vestint una samarreta d’un equip de futbol i preguntar-los per què. I resulta que en un parell de frases t’ha explicat una història personal on el futbol és només un decorat bonic. Se li va ocórrer a Velibor Božović (Beva) un eslovè, criat a Sarajevo, que ara viu a Canadà. La seva passió és la fotografia.

Fa unes setmanes que no actualitza el bloc: Beva és de viatge per la seva terra.

9)      Fals ariet: Fútbol sin mentiras

Aquest blog discret i de prosa humil, però amb un estil directe, està des de fa poc entre la llista de les meves lectures esportives. Vaig arribar a ell a través d’un twitt que un dia va publicar Diego Torres, periodista d’El País. La lectura de Futbol sin mentiras mentides és com un sedant, o una medicina si t’ha sentat malament l’esmorzar després de llegir Sport o et mors de cansament perquè la nit anterior et vas quedar fins a les tantes veient Punto y Pelota.
No sabia res de res d’Alejandro G. Torres, el seu autor. No és un blog periodístic ni fet per un periodista, es nota en l’estructura gramatical i en alguns errors recurrents en la utilització dels signes de puntuació (encara que això també passa dins el gremi), però valoro les seves reflexions sobre el futbol. Aquí alguns exemples:

Nuevos Balones de Oro cada 15 minutos

La paz mediática en el Real Madrid es imposible

¿ Falta opinión en las retransmisiones de fútbol por TV ?

10)   El Crack: The Run of Play

Vet aquí que el blog més bell sobre futbol el redacta un yankee, aquests als quals mirem per sobre l’espatlla perquè no saben gens de futbol. Brian Phillips és l’editor i creador d’aquest magnífic blog. Phillips és periodista i ha escrit articles a Slate, Deadspin, The New York Times Magazine, The Awl i The New *Republic, entre d’altres.

Quan he dit que era bell és perquè, a més de ben escrit i documentat, The Run Of Play té un disseny excepcional: els post es presenten amb fotos boniques i evocadores que desapareixen quan deixen pas al text.

Brian i els seus col·laboradors toquen tots els temes amb una inspiració clarament literària. I quan dic tots em refereixo que fins i tot a s’atreveixen… amb l’Atlético.

Té una secció sobre perfils de jugadors senzillament magnífica. Al març d’aquest any escrivien això sobre un jugador del Barça. De qui es tracta?

“Right now ????? is a star and a loser and there’s no telling which result will finally be more repeatable. So how long is too long to wait, and how much hope is too much?”

Si no ho haveu endevinat es tracta de…

A The Run of Play hi ha tant i de tant bo bé que mereix la pena aprendre anglès. Per cert, qui va dir que EUA no tenia història (del futbol): Brooklyn Asylum Football Club

11)   Extrem esquerra: The Equaliser

Primer em va atreure el seu disseny, net, blanc, amb fotos maquíssimes i originals. Després em vaig quedar fascinat pels seus continguts: resums sobre la història del futbol, enfocats en forma d’articles, dècada dècada, un projecte personal del seu autor, el periodista britànic Chris Mann, i que va finalitzar amb aquest epíleg.

The Equaliser va tenir una magnífica idea: convidar altres bloggers a que escrivissin perfils sobre un futbolista, concretament sobre el seu preferit. El resultat és My Favourite Footballer. Encara que no ho vaig escriure jo, sento devoció per aquest personatge.

És una llàstima que The Equaliser hagi tingut una vida curta, un any i mig. El seu autor assenyala al seu últim post que marxa “temporalment”, la qual cosa, en boca d’un blocaire, pot amagar un comiat real. Aquí queda el seu treball, el seu twitter i també una llista de suggeriments.

This post is also available in: Spanish