Archived entries for

Periodisme i temps real -Media140

El temps real no canvia les regles del periodisme: el procés continua passant per la fiabilitat de les fonts i pel contrast de les informacions, però la forma en què aquestes pràctiques periodístiques es duen a terme és diferent. Per a saber com afronten els mitjans el temps real a l’hora de cobrir la realitat, BCNMedialab va organitzar aquesta taula rodona dins el programa de Media140, en la qual es van presentar tres casos pràctics molt diferents:

Nevada a Barcelona per BTV – “Twitter ens iguala a altres mitjans amb molts més recursos”
Què fas quan se’t cau la web en un dels dies informativament més importants de l’any a Barcelona? Un grup de sis periodistes de BTV entre els quals hi havia Rafel Luján van decidir abocar-se a Twitter per a mantenir informat al públic quan Barcelona va començar a col·lapsar-se. El fet que les institucions públiques no tinguin una política de comunicació a Twitter va fer que estiguessin sols, i  això se li va afegir una audiència participativa que va ser clau en l’èxit de l’experiència. Les sis persones de la secció digital es van anar alternant per a mantenir el twitter actiu, amb una persona dedicada a contrastar la informació abans de publicar-la a Twitter. A més, tenir la redacció integrada i conèixer als redactors d’altres àrees personalment els va permetre coordinar-se amb la resta de companys de la televisió. Una de les conseqüències de la cobertura de la nevada va ser que la resta de la redacció es va interessar més per twitter i altres eines digitals, de manera que es van organitzar sessions de formació petites, de trenta minuts per a millorar el nivell de competència digital de la redacció.

Vaga General a La Malla – “Optem per la informació minut a minut”

La xarxa de corresponsals de la Malla els va permetre complementar el minut a minut amb informacions en municipis més enllà de Barcelona. Un altre avantatge de la Malla és la seva pertinença a la Xarxa de Televisions Locals o ComRàdio, del mateix grup, que els va permetre augmentar la seva cobertura i compartir informació. L’opció pel minut a minut es va decidir per la seva facilitat per mantenir una actualització constant. Avui utilitzen Twitter, en comptes d’eines pròpies per gestionar el minut a minut, incrustat dins la pròpia web de la Malla.

Revolucions àrabs per Jordi Pérez Colomé
– “A Twitter em vaig adonar que podia retransmetre per a gent d’aquí el que estava succeint en els països àrabs, donar un servei.”
Per a Jordi Pérez, havent tants llocs, i passant tantes coses en tants llocs al mateix temps, la diferència amb ser-hi sobre el terreny o a Barcelona és limitada, ja que, en passar tantes coses, és probable que no siguis on està passant el que estigui passant en aquest moment. Jordi Pérez anirà a Síria en poques setmanes i es trobarà amb el problema contrari respecte a les fonts, el focus li impedirà prendre distància per captar el sentiment general. Per a Jordi Pérez, els tuits són més teletips que titulars, els enllaços serveixen per complementar, per donar més informació, però el tuit hauria de poder entendre’s per si mateix. I sempre citant la font.

Trobareu més informació i enllaços al blog del Media140 i a Diigo.

El BCNMediaLab al Media140

Aquesta setmana que té lloc a Barcelona el Media140: Frontiers, un capítol local d’una xarxa global d’esdeveniments i tallers. En aquest cas, l’objectiu de l’esdeveniment és explorar l’impacte de les tecnologies digitals i socials en el periodisme, i el BCNMedialab està molt orgullòs de la seva presència en el programa i la d’alguns dels seus membres:

  • 13 d’abril a les 13h: Carlos Alonso organitza el taller de Periodisme de Dades I, en el qual es veuran les aplicacions periodístiques de la visualització de dades i s’iniciarà amb els assistents un projecte de visualització, prenent com a base les fonts de dades que s’exploraran durant el taller.
  • 13 d’abril a les 14h: Carmen Jané presenta una taula rodona entorn de l’ús d’eines de temps real com un format periodístic, en la qual es presentaran tres casos pràctics: Barcelona Televisió i la nevada de Març 2010; Jordi Pérez Colomer i les revoltes del món àrab; i La Malla i la seva cobertura de la vaga general de Setembre 2010.
  • 13 d’abril a les 17h: Miquel Pellicer donarà una xerrada sobre l’ús de les tecnologies digitals en el periodisme esportiu.
  • 13 d’abril a les 17h: Silvia Cobo modera una taula rodona sobre tecnologia per cobrir l’actualitat política i on es presentaran diferents projectes de casa nostra.

Esperem poder veure-us a molts de vosaltres algun dels dos dies de l’esdeveniment. Teniu més informació a la pàgina de l’esdeveniment i al bloc de l’organització. No hi haurà streaming, però l’esdeveniment es podrà seguir en Twitter a través d’@media140cat i #media140.

El paper del paper: Emily Bell

Emily Bell, Directora del Tow Center for Digital Journalism a l’Escola de Periodisme de l’Universitat de Columbia. Abans va exercir diversos càrrecs a l’area online del Guardian, on va ser Directora de contingut digital a Guardian News & Media des de 2006 fins al 2010.

“Crec que al futur hi haurà menys diaris i revistes (sobretot diaris), i seran més cars. O totalment gratis. Estic segura que els tablets i altres dispositius mòbils tindran un gran impacte en com la gent inverteix el seu temps de lectura o de camí a la feina, però no crec ni per un moment, que puguin salvar als diaris de paper, són un mitjà totalment diferent.

Els dominicals tenen més recorregut que les edicions entre setmana, les quals no veig que tinguin futur com a productes de consum massiu. En només una generació haurà una caiguda dramàtica de lectors. Però d’alguna manera crec que això ajudarà els diaris a innovar. Si perden els lectors que han estat la seva base, ja no tindran raons per a no abandonar les característiques que en un altre moment els van fer populars entre aquesta audiència, i intentar ara trobar nous formats, estils visuals o noves estratègies de distribució.

M’agradaria que algú inventés el diari perfecte – no massa gran – i que s’assegurés que es lliurat de forma segura. Això allargaria alguns anys més la vida del paper imprès, fent fàcil d’aconseguir-ho i pagar per ell. Crec que hi ha una amenaça existencial a la distribució massiva de diaris.  No puc imaginar-me que sobrevisquin més enllà dels propers vint o trenta anys.”

Perfils emprenedors: Bottup/Nxtmedia

Tot aquell que hagi assistit a algun esdeveniment de periodisme a Espanya o que hagi seguit mínimament l’evolució de noves formes de periodisme a Espanya estarà al tant de la labor de Pau Llop i els seus companys, primer en Bottup, el primer mitjà de periodisme ciutadà en castellà, en actiu des de 2007. I després a més en Nxtmedia, posant l’experiència i el know how adquirits en Bottup al servei d’altres projectes. Ambdues iniciatives destaquen per la seva defensa del model de periodisme sense ànim de lucre.

¿Quin va ser el major obstacle amb el qual us heu trobat?

Treballar i tractar de mantenir un projecte sense ànim de lucre sense cap tipus d’inversió ni subvenció en gairebé quatre anys que portem en marxa. El nostre major obstacle actual és aconseguir que les entitats que tenen capacitat d’invertir en tecnologia i coneixement ens concedeixin 15 minuts del seu temps per escoltar la nostra proposta de futur, que per cert, està bastant allunyada del tòpic “deficitari econòmicament” que se sol atribuir als projectes sense ànim de lucre, és una proposta creiem que molt innovadora i que és autosostenible per si mateixa a mig termini.

¿Què li recomanaries a un periodista que estigui plantejant-se tornarse emprenedor?

Que ho faci. Sense presses, sense estrès, sense pensar que la seva idea és única i que l’hi poden “robar”. Començant pel bàsic, controlant al mil·límetre cada despesa i evitant hipotecar un pam del futur del seu projecte per inversions de poc calat o molt condicionades. I sobretot, que estigui obert a col·laborar amb els seus parells, que no consideri el seu projecte com alguna cosa aïllada que es llança a la competència feroç típica de les economies d’escala. Internet no funciona així. Ah! i que a l’hora de formar equip, encara que els seus coneguts siguin també periodistes, que tracti de fer un equip inicial equilibrat on a part de periodista/es hi hagi si o sí un expert en tecnologia i un altre en negoci. A part de tot l’anterior, molta paciència, fe, tranquil·litat i predisposició a gaudir del camí. I molta sort 🙂

Dades clau:

  • Costos per posar en marxa el projecte: 3.323€ (318€ Bottup.com + 3.005€ Nxtmedia)
  • Temps de planificació: 1 any (Bottup.com)
  • Anys fins a aconseguir beneficis: Bottup és un projecte sense ànim de lucre, normalment no porta publicitat. En els casos en què sí hi ha hagut publicitat, aquesta ha estat gratuïta. En el cas de Nxtmedia, es va recuperar la inversió inicial de 3.000€ al cap de 8 mesos.
  • Staff en el llançament: 3 periodistes.
  • Staff avui: 3 periodistes, 1 desenvolupador i 1 dissenyador.
  • Següent pas: Adoptar una nova forma jurídica més d’acord amb l’activitat real de Nxtmedia com a entitat sense ànim de lucre. Una vegada s’hagi aplicat aquesta nova forma, realitzar un pla de desenvolupament tecnològic i de sustentabilitat econòmica. Obrir encara més Bottup, fer-ho una eina (en lloc d’un mitjà) distribuïda i, sobretot, escalable.

Perfils emprenedors: RUIDO Photo

Escola del col·lectiu de fotoperiodistes de Barcelona RUIDO Photo

RUIDO Photo és un col·lectiu de fotoperiodistes i fotògrafs documentals de Barcelona fundat el 2004. Desenvolupen la seva activitat en tres àmbits, principalment:

  • Investigació i documentació, en forma de reportatges, alguns publicats en mitjans com a Periodismo Humano.
  • Pràctiques de dinamització comunitària, com aquest projecte de fotografia participativa al barri del Congost.
  • I a més, editen la revista digital de fotografia documental 7.7.

Malgrat ser una associació sense ànim de lucre, i no tenir una visió empresarial de les seves activitats, per al fotògraf i membre del col·lectiu Toni Arnau, “el major obstacle, i constant, és la recerca de fons que garanteixin el manteniment del projecte”. Toni recomana a altres periodistes “no crear equips de treball molt grans, anar de menys a més” i deixar la recerca de finançament, tant pública com a privada, a un professional.

Dades clau:

  • Costos per posar en marxa el projecte: pràcticament 0€ (hosting i domini). Al començament es va treballar de manera voluntària.
  • Temps de planificació: 8 mesos.
  • Anys fins a aconseguir beneficis: No es busca aconseguir beneficis, però el finançament, principalment de subvencions públiques, cobreix mínimament les despeses derivades del projecte i sous de l’equip.
  • Staff en el llançament: 12.
  • Staff avui: 8.
  • Següent pas: Seguir amb la difusió de 7.7 a nivell local i global i redissenyar la web amb nova programació. A més, començar a produir esdeveniments sobre periodisme i fotografia documental.

Perfils emprenedors: Anversal

Anversal

Anversal és un estudi de disseny de mitjans, fundat a l’abril de 2009 per Olga Lamas, Víctor Gil i Teresa Domingo. Els tres són periodistes, procedeixen de l’estudi de disseny Cases i Associats i tenen 10 anys d’experiència en projectes editorials de tot tipus. Un dels seus últims projectes ha estat el disseny del diari Ara, però també han treballat en el redisseny del diari portuguès Destak, i altres projectes de redisseny i direcció de continguts para Time Out.

Per a Víctor Gil, que abans de fundar l’estudi va a exercir feinas de direcció d’art en Adevarul o l’edició dominical de The Independent, “al marge de la situació econòmica conjuntural i el que comporta (pressupostos a la baixa, retards en els pagaments) no hem trobat majors obstacles per al funcionament de l’empresa”. Víctor insisteix en la importància per a un projecte com el seu d’una labor constant de comunicació i mantenir una cuidada xarxa de contactes que puguin convertir-se en clients en algun moment.

Dades clau:

  • Costs per posar en marxa el projecte: 10.000€ (alta de societat, lloguer d’oficina i ordinadors)
  • Staff en el llançament i avui: 3 més col·laboradors puntuals.

Perfils emprenedors: FronteraD

Fa ara un any va aparèixer FronteraD, un projecte informatiu online que es distingeix per treballar amb una periodicitat setmanal, desmarcant-se de l’actualització constant d’altres mitjans online i centrant-se en contingut propi i de qualitat. Dos dels seus reportatges han resultat premiats recentment.

La idea inicial era treure al mercat una revista en paper, però al cap de 6 anys de planificació i treball es va decidir centrar els esforços a treure al mercat la versió online, que va estar llista en un any. A més de la publicitat, també han adoptat el model de finançament viadonacións, , similar al que posseeix Periodismo Humano.

Per a Jose Luís Toledano, Director de FronteraD, un periodista que estigui pensant en crear un projecte propi hauria de “afinar en el gestor de continguts, buscar un bon soci financer, tenir sort, no rendirse mai. I llançar el projecte al mercat quan tingui guarantida la supervivència econòmica durant almenys dos anys”.

Dades clau:

  • Costs per posar en marxa el projecte: 70.000€
  • Anys de planificació: 6 quan el projecte consistia en una revista en paper amb versió online. Quan es va optar per tenir només versió online, 1 any.
  • Anys fins a aconseguir beneficis: 3 (en 2012).
  • Staff en el llançament: 6 més col·laboradors.
  • Staff avui: 4 més col·laboradors.
  • Següent pas: Continuar millorant fronterad.com i llançar una versió en paper de la revista.

Canvis en el proper BCNMediaLab

Lamentablement, Vicent Partal ens ha comunicat que no podrà assistir al proper BCNMediaLab. Però en el seu lloc tindrem l’oportunitat d’escoltar l’historia de Pilar Riaño i Christian de Angelis, dos periodistes procedents d’Expansión que en març de 2010 van llançar Modaes, una web de informació econòmica especialitzada en moda que ha aconseguit ser una referència per al sector en molts pocs mesos.

Vídeo de la primera trobada del BCNMediaLab



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.