“Els periodistes hauran d’anar fent gires”

Segur que més d’un dels més de cinc mil periodistes a l’atur a Espanya s’ha preguntat la següent pregunta algun cop: M’ho puc muntar pel meu compte? Alguns ja tindran projectes en ment, idees per a nous mitjans, o micromitjans o mitjans personals,… posem el nom que vulguem.

Això és el de menys perquè, com sempre, una pregunta porta a una altra: Qui paga la festa? Hi ha algun inversor disposat a finançar el naixement de nous mitjans de comunicació en paper, online,… o en el format que sigui? La història recent no porta bons records.

Per conèixer què pensa un inversor de veritat, dels seriosos, vaig parlar amb Luis Martín Cabiedes sobre el tema. Crec que sobren les presentacions, però per si cal: Cabiedes pertany a una família propietària d’Europa Press, de la qual és conseller i, a més a més, és un dels inversors independents més reconeguts en el sector d’Internet a Espanya. Ole, Privalia, Rockola, Bubok o Trovit van ser/són algunes de les seves start-ups participades.

Pregunta: Invertiries en un nou mitjà de comunicació?
Resposta: La resposta honesta és no. I la raó és senzilla: els continguts encara no han trobat un model de negoci a Internet. Més de 15 anys d’història demostren que els continguts sempre han estat mal negoci a Internet i perquè un inversor posi diners primer cal converce’l que hi ha un model de negoci darrere.

Dit això, sí crec que hi ha lloc per a periodistes-emprenedors. Hi ha lloc per a publicacions online especialitzades que poden convertir-se en un bon negoci personal o una empresa viable per a tres o quatre persones. Són allò que anomenem projectes viables però no invertibles, és a dir, no són escalables ni hi ha possibilitat de venta.

P. Per què no?
R. L’inversor professional cerca empreses que arribin a facturar 10 o 12 milions d’euros en tres o quatre anys. Un projecte de continguts online no té aquest perfil. A més a més, un inversor no va a comprar alguna cosa que no sàpiga a qui vendre. Avui en dia, els qui haurien de comprar aquests projectes, els mitjans tradicionals, no ho fan perquè ho estan passant fatal.

P. Ningú està disposat a pagar per notícies a Internet. El camí sembla que no va per aquí, oi?
R. Quan algú paga per un newspaper, no paga per les news, paga pel paper. Per les notícies no s’ha pagat mai, sempre s’ha pagat pel suport, no pel contingut. Igual succeix amb la indústira discogràfica, que es pagava pel disc, no per la música. Internet no és un suport nou, és la desaparició del suport, i si desapareix el suport ja no pots cobrar pel mateix que venies abans. El problema és que la publicitat online té un límit, no pot sostenir-ho tot.

P.Què funcionaria llavors a Internet: combinar continguts de qualitat, anàlisi amb noves plataformes tipus tablets, mòbils,…?
R. No crec que la resposta estigui en les noves plataformes. Hi ha molt poc contingut de pagament a l’iPhone o a l’iPad, on s’ha imposat novament el model d’Internet de tot gratis. Com a consumidors som feliços, això és un festí; com a empresa, és un repte. Qui està perdent diners són els mitjans de comunicació.

P. Quins conselles els hi donaries a un periodista-emprenedor que vulgui muntar un projecte?
R. La mala notícia és per a les empreses de mitjans, no per als periodistes. Igual que el problema de la música el tenen les discogràfiques, no els músics. Els periodistes, com els músics, tindran que fer gires. No ho dic en un sentit pejoratiu, sinó que hi ha bones oportunitats. No hi hauran empreses de mitjans de comunicació en què treballar o serà difícil. Per això, el millor és trobar el propi nínxol, el seu públic, que es facin forts, que creïn continguts que la gent vulgui llegir, que és allò que sempre s’ha tractat, i que no sigui més de quatre o cinc en plantilla. Igual que una banda de música.

P. I els grans mitjans tradicionals, podran viure d’Internet en el futur?
R. Cap mitjà, sigui una televisió o un diari, tornarà a guanyar el que guanyava abans. S’ha acabat. I mai el negoci online els hi va a proporcionar més enllà del 10% de la publicitat que tenia en el model antic. No dóna. És innocent pensar que amb Internet i l’iPad vas a salvar el vaixell. Han de cercar nous models.

Foto: SeedRocket