5è BCNMediaLab: #Revolta TV

El divendres passat vam celebrar el 5è i darrer BCNMediaLab de la temporada. Aquesta cop volíem fer atenció sobre l’estat de la televisió informativa: és possible encara la informació a la televisió?

Rosa Maria Calaf va començar la seva intervenció mostrant la seva preocupació per una societat que sembla “que només ha de consumir i no pensar”. Segons la excorresponsal de RTVE la informació a la televisió ha sofert una important transformació en els darrers anys: “Ara és més important arribar i ser-hi que saber què passa”.

Calaf va criticar l’excessiu protagonisme dels periodistes, el corresponsal com una espècie en extinció i el format actual dels serveis informatius: “Implícitament estàs dient que el que no entra al telenotícies no és important”.

Per a Marià de Delàs hi ha un preocupant deteriorament i restricció del dret de la ciutadania a rebre informació fiable. “La realitat de vegades importa poc. S’escenifica molt, es porta a terme les idees de gent al despatx “.

Segons Delàs es confon contínuament informació i opinió. Va recordar les paraules del periodista Rafael Jorba que en una entrevista fa pocs dies, alertava que l’opinió ja està ocupant més espai que la informació. “Em reconec desconcertat en aquest panorama. La fragmentació de l’audiència provocada per la TDT ha tingut un efecte brutal de la televisió “.

Ferran Monegal i el model italià de tv

Per Ferran Monegal, periodista i crític des de fa 20 anys, els termes televisió i informació són cada vegada més incompatibles. Monegal va apuntar a l’arribada de la televisió de Berlusconi en els 90 com un factor fonamental en la formació de la televisió que avui coneixem. L’entrada d’aquests directius, entre ells Paolo Vasile, ha conformat una manera de fer televisió.

“L’estil italià considera la televisió com una plataforma de venda comercial”. Aquest és el model de televisió que ha triomfat segons apuntava Monegal. El model ha fet sorgir productores audiovisuals estretament lligades a les cadenes. “S’està produint una forma d’entendre televisió com xoriços, on només prima el gust pel consum però no prima el gust per la deontologia periodística”.

Va sorgir el tema dels anomenats informatius impacte que s’han imposat a les televisions privada. “Són com un estufa que cada vegada necessita més fusta que la realitat ja no dóna més de si i cal construir l’impacte”.

Els tres van coincidir que s’ha produït un deteriorament de l’ofici de periodista a la televisió. “Hi ha més periodistes als gabinets creant informació que buscant”, deia Rosa Maria Calaf.

Ferran Monegal va proposar començar una “revolta” contra tots els que mesuren la qualitat per l’audiència. “Cal enderrocar el concepte que el que ven molt és el bo, i el que ven poc és dolent”. Monegal va explicar que el director d’Antena3 va rebre “algun pal” per aconseguir ‘només’ un 6% el dilluns amb un reportatge de Bin Laden.

Regulació del sector, televisions públiques i un futur digital

Els tres ponents es van mostrar favorables a crear un òrgan de regulació veritablement independent davant la incapacitat que ha mostrat el sector per autoregular-se. “El CAC va començar molt bé però va caure de nou en les quotes polítiques” va dir Calaf, mentre Monegal va ser més contundent: “Fa anys aquests tribunals em irritaven, però després de veure algunes coses, efectivament el treball de periodista no es pot analitzar amb el codi penal a la mà. Ja no, la llei no està preparada per a les perversions que estem veient “.

La pervivència de les televisions públiques va ser altres dels temes que van sorgir en el debat. La supressió de la publicitat de TVE va ser, segons Monegal, motivada per la pressió de les cadenes privades al govern. “Ara aniran per les autonòmiques”.

Calaf es va mostrar esperançada que la informació audiovisual pugui tenir una nova oportunitat en el mitjà digital. I Delàs va deixar un espai també per a l’autocrítica: Què hem fet malament perquè la gent prefereixi un programa d’opinió que un reportatge informatiu?