CNN, de ‘on the air’ a ‘Up in the air’

Un company de El Periódico a Barcelona un dia ens va deixar per anar-se a treballar a la CNN en espanyol a Atlanta. Se’n anava de redactor en cap, bon sou, beneficis socials i tota aquella excitació que un pensa quan li parlen de CNN, perquè estan a la mateixa redacció i amb el mateix contracte. El primer canal de notícies 24 hores del món, 212 països i la il.lusió d’anar marcant gairebé l’agenda política occidental, sempre on the air.

Però un dia van arribar les retallades. Com a una escena de la pel·lícula  Up in the air, la nova executiva de la cadena, Cynthia Hudson, amb els números a la mà, va comunicar a gairebé la meitat de la plantilla que estaven acomiadats.Desendollats, cap a casa. Volia reorientar l’enfocament del canal cap a continguts d’espectacle i entreteniment.

Dos dies més tard, a aquells que encara estaven païnt la notícia amb l’esmorzar, els hi va oferir tornar. Això sí: amb la meitat de sou o com a col.laboradors. La justificació: la crisi, el model, la perdua d’audiència, la batalla pels costos, la caigua de la publicitat.

Era febrer del 2011. La cadena que va fundar Ted Turner al 1978, amb els beneficis d’un petit imperi televisiu construit sobre una empresa de publicitat local del sud agonitzava, segons els mitjans. Havia transmés els aconteixements de Tianamenn, la caiguda del mur de Berlín, la de la Unió Soviètica, la guerra del Golf.I ara s’encongia davant de cadenes que primaven la tertúlia i l’especulació política sobre el rigor i l’objectivitat.

El seu presentador estrella, Larry King, no va dir mai en més de 40 anys de programa, a qui votava. El seu reporter Anderson Cooper mantenia una vida discretíssima malgrat els seus orígenes familiars milionaris. De Christiane Annanpour només es va saber quan es va casar amb el portaveu de la Casa Blanca. Els periodistes no eren la notícia, i això la cadena ho protegia gràcies als seus serveis jurídics, com el cas de la redactora acomiadada per un comentari a Twitter. La notícia era a fora i s’havia de donar. Amb imatges, amb dades, amb la paraula mesurada, neutral.

Un artícle a The Independent en va fer culpables la tendenciositat de la Fox i la MSNBCi se’n va permetre parlar d’un canvi de model. Que si els joves ja no segueixen l’actualitat per les cadenes de cable, que si internet es menjava la inmediatesa, que si la pluralitat informativa té un aliat a les xarxes socials.

Han continuat passant coses, com les revolucions a Egipte i Túnez, i les revoltes a Siria, Líbia i Marroc. Per primer cop, la CNN no hi ha estat a primera fila.

Però altres tampoc. El testimoni no el recull ningú. A Espanya ha tancat la seva filial CNN+ i el seu canal emet ara Gran Hermano. Tan sols les públiques resisteixen: canal 24 hores de TVE i 3/24 de Televisió de Catalunya.

Ningú nou surt, ningú l’imita. Tan sols Intereconomia TV i les seves tertúlies? És el fi de la informació objectiva com a espectacle, de la notícia que enganxa al món?