Archived entries for BCNMedialab

Periodisme i televisió: Monegal, Calaf i Delàs

En la darrera trobada de la primera temporada del BCNMediaLab parlarem de televisió. Volem saber si es podrà fer bon periodisme en un mitjà regit cada cop més pel poder de la imatge, el dictat de les audiències i els costos de producció. La frontera entre informació i espectacle es desdibuixa en la televisió actual.

Per analitzar com i per què està passant tot això, divendres vinent reunim al periodista i productor de Mediapro Marià de Delàs, l’excorresponsal de TVE Rosa Maria Calaf i el crític televisiu Ferran Monegal. Volem aprofitar les seves experiències i punts de vista per apuntar com serà el periodisme televisiu del futur. Però tots els periodistes i professionals de l’àudiovisual esteu convidats a participar en aquesta reflexió col·lectiva.

La cita es el proper divendres, 6 de maig, a les 19.30 h al bar 37 Grados (Av. Roma / Comte Borrell). Inscriviu-vos aquí.

Periodisme i temps real -Media140

El temps real no canvia les regles del periodisme: el procés continua passant per la fiabilitat de les fonts i pel contrast de les informacions, però la forma en què aquestes pràctiques periodístiques es duen a terme és diferent. Per a saber com afronten els mitjans el temps real a l’hora de cobrir la realitat, BCNMedialab va organitzar aquesta taula rodona dins el programa de Media140, en la qual es van presentar tres casos pràctics molt diferents:

Nevada a Barcelona per BTV – “Twitter ens iguala a altres mitjans amb molts més recursos”
Què fas quan se’t cau la web en un dels dies informativament més importants de l’any a Barcelona? Un grup de sis periodistes de BTV entre els quals hi havia Rafel Luján van decidir abocar-se a Twitter per a mantenir informat al públic quan Barcelona va començar a col·lapsar-se. El fet que les institucions públiques no tinguin una política de comunicació a Twitter va fer que estiguessin sols, i  això se li va afegir una audiència participativa que va ser clau en l’èxit de l’experiència. Les sis persones de la secció digital es van anar alternant per a mantenir el twitter actiu, amb una persona dedicada a contrastar la informació abans de publicar-la a Twitter. A més, tenir la redacció integrada i conèixer als redactors d’altres àrees personalment els va permetre coordinar-se amb la resta de companys de la televisió. Una de les conseqüències de la cobertura de la nevada va ser que la resta de la redacció es va interessar més per twitter i altres eines digitals, de manera que es van organitzar sessions de formació petites, de trenta minuts per a millorar el nivell de competència digital de la redacció.

Vaga General a La Malla – “Optem per la informació minut a minut”

La xarxa de corresponsals de la Malla els va permetre complementar el minut a minut amb informacions en municipis més enllà de Barcelona. Un altre avantatge de la Malla és la seva pertinença a la Xarxa de Televisions Locals o ComRàdio, del mateix grup, que els va permetre augmentar la seva cobertura i compartir informació. L’opció pel minut a minut es va decidir per la seva facilitat per mantenir una actualització constant. Avui utilitzen Twitter, en comptes d’eines pròpies per gestionar el minut a minut, incrustat dins la pròpia web de la Malla.

Revolucions àrabs per Jordi Pérez Colomé
– “A Twitter em vaig adonar que podia retransmetre per a gent d’aquí el que estava succeint en els països àrabs, donar un servei.”
Per a Jordi Pérez, havent tants llocs, i passant tantes coses en tants llocs al mateix temps, la diferència amb ser-hi sobre el terreny o a Barcelona és limitada, ja que, en passar tantes coses, és probable que no siguis on està passant el que estigui passant en aquest moment. Jordi Pérez anirà a Síria en poques setmanes i es trobarà amb el problema contrari respecte a les fonts, el focus li impedirà prendre distància per captar el sentiment general. Per a Jordi Pérez, els tuits són més teletips que titulars, els enllaços serveixen per complementar, per donar més informació, però el tuit hauria de poder entendre’s per si mateix. I sempre citant la font.

Trobareu més informació i enllaços al blog del Media140 i a Diigo.

El BCNMediaLab al Media140

Aquesta setmana que té lloc a Barcelona el Media140: Frontiers, un capítol local d’una xarxa global d’esdeveniments i tallers. En aquest cas, l’objectiu de l’esdeveniment és explorar l’impacte de les tecnologies digitals i socials en el periodisme, i el BCNMedialab està molt orgullòs de la seva presència en el programa i la d’alguns dels seus membres:

  • 13 d’abril a les 13h: Carlos Alonso organitza el taller de Periodisme de Dades I, en el qual es veuran les aplicacions periodístiques de la visualització de dades i s’iniciarà amb els assistents un projecte de visualització, prenent com a base les fonts de dades que s’exploraran durant el taller.
  • 13 d’abril a les 14h: Carmen Jané presenta una taula rodona entorn de l’ús d’eines de temps real com un format periodístic, en la qual es presentaran tres casos pràctics: Barcelona Televisió i la nevada de Març 2010; Jordi Pérez Colomer i les revoltes del món àrab; i La Malla i la seva cobertura de la vaga general de Setembre 2010.
  • 13 d’abril a les 17h: Miquel Pellicer donarà una xerrada sobre l’ús de les tecnologies digitals en el periodisme esportiu.
  • 13 d’abril a les 17h: Silvia Cobo modera una taula rodona sobre tecnologia per cobrir l’actualitat política i on es presentaran diferents projectes de casa nostra.

Esperem poder veure-us a molts de vosaltres algun dels dos dies de l’esdeveniment. Teniu més informació a la pàgina de l’esdeveniment i al bloc de l’organització. No hi haurà streaming, però l’esdeveniment es podrà seguir en Twitter a través d’@media140cat i #media140.

10 apunts sobre el futur del paper

16 posts, un esdeveniment, tres convidats, 70 assistents i centenars de tweets. A BCNMediaLab hem organitzado tot aquest sarau durant les darreres setmanes per respondre a una pregunta: quin és el futur de la premsa, el paper del paper?

No cal dir que no hi hem trobat resposta, però sí un parell de certeses, que ja és molt. Algunes es troben amagades als posts que 16 convidats van escriure en aquest blog: Juan Varela, Pepe Cervera, David Sancha, Mark Porter, Mario Tascón -si no els heu llegit, passeu i veureu que val la pena. Aquestes són algunes de les claus extretes entre línees:

1) Profetitzar sobre la fi del paper és absurd. Frases com “els diaris desapareixeran, trigaran molt o poc, però desapareixeran” o “si no es pot explicar en 140 caràcters, no hi ha història”, la veritat, fan riure o plorar. Res més.

La primera és com el nou mantra d’alguns gestors de mitjans a la cerca d’un vernís digital que els rejoveneixi davant del mirall i l’audiència. La segona la signen molts nadius digitals per a qui el món no va més enllà de followers i followings. Són les dues cares d’una mateixa moneda. Toni Piqué, mestre de batusses, ho acostuma a anomenar “esnobisme 3.0”. +1.

Aquests dies, a les pàgines de BCNMediaLab, Borja Bergareche, Juan Antonio Giner o Ramón Salaverría han coincidit en aquest mateix punt: posar una data a la mort del paper és absurd. El paper en si mateix no està mort. Està mort el periodisme mediocre, el SEO-periodisme i tots aquest invents –és a dir, punt 2.

2) No importa el suport, importa el periodisme de qualitat. O com diu Giner: “és el vi, no les ampolles”. No fa gaire ho comentava aquí mateix Luis Martín Cabiedes: “quan paguem per un ‘newspaper’ no paguem per les ‘news’, paguem pel ‘paper. Internet no és pas un suport nou, és la desaparició del suport”.

Si ja no podem cobrar per un suport que no existeix, per l’aire pel què circulen les dades (això ja ho cobren, i molt bé, les operadores), eso ya se lo cobran, y bien, las operadoras), caldrà fer periodisme de qualitat i diferenciat. I per això segur que es pot cobrar. Potser el problema és més vulgar: no dóna per comprar Cayennes ni pagar sous de tres xifres, com abans.

3) D’acord, però les pantalles manen. Es miri per on es miri, passem menys temps mirant la tele, llegint la premsa o escoltant la ràdio, i més llegint al mòbil, a l’ordinador o en una tablet.

Una dada que aporta José San Clemente: la premsa de paper a Espanya ha perdut 400.000 exemplars diaris els darrers 10 anys. El 2010, hi va haver més d’11 milions de lectors de les capçaleres digitals dels diaris en línia. Juan Varela ho expressava així: “L’hiperconnectivitat no pot estar al paper […] l’experiència sensorial es desplaça a les pantalles tàctils”.

4) De mitjà de masses a mitjà de nínxol. Amb la televisió, els diaris en paper han deixat de ser, o gairebé, el mitjà dominant. En formació d’opinió, en lectors, en influència… són complementaris. És un efecte de les pantalles i d’Internet. Però això no vol dir que hagin de desaparèixer (recordem: punt 1). Ni que hagin de fer-ho perquè sí, com creuen alguns gestors. Confonem reinvenció i reestrcuturació amb desaparició.

“Veig els mitjans impresos com una cosa de nínxol, amb textos llargs i imatges de qualitat ”, diu Mark Porter. Segons César Coca, adjunt a la direcció d’El Correo, “hi haurà durant molt de temps qui apreciï llegir en paper. Però no podem ignorar que cada cop seran menys”.

5) De dilluns a divendres: edicions breus però intenses. Així ho creu Bergareche: “De dilluns a divendres, les redaccions l’hauran d’encertar dins d’un atapeït sudoku diari que combini profunditat amb extensió”. És potser la idea més compartida per tothom: entre setmana, la premsa ho té molt complicat per fer-se un lloc.

Salaverría creu que “es tendirà a una reducció en la paginació i es generalitzar l’arrevistament”. I Pablo Mancini diu si fa no fa el mateix: “el paper del paper els dies feiners ha entrat en la fase terminal i el dia final el fixarà la indústria de la publicitat.

6) Cap de setmana: diferenciació. Hi ha molt optimisme respecte al futur de les edicions de cap de setmana de la premsa. I les claus, segons els convidats, passen pel contingut diferenciat, reportatges llargs, anàlisi i reflexió. El problema és que molts mitjans creuen que això és justament el que ja estan fent. Què falla?

“El cap de setmana, quan es concentrin compradors i anunciants, els diaris hauran d’aprendre a ser imprescindibles en la conformació de l’estil de vida de les persones i en l’explicació profunda del que realment passa”, diu Bergareche. I altres, com Porter o Emily Bell , creuen que s’ha de cobrar més per aquests continguts. Més dels 2-2,5 euros que ja costa de mitjana un diari de diumenge? Un altre argument per al punt quatre: un producte de nínxol.

7) Noves estructures per a nous mitjans. Tot els punts exposats porten a una reestructuració inevitable de les redaccions de paper. Fins ara només hem vist algunes retallades lentes i doloroses i una mica de maquillatge organitzatiu. Però si els diaris passen a ser una mena de revista de cap de setmana per a minories, queden molts cargols per ajustar.

Enrique Meneses ho explica: “les edicions digitals, enfront de les de paper, passaran de secundàries a principalíssimes dins dels diaris […] Els periodistes seran, majoritàriament, blocaires freelance que disposaran d’un “retainer fee” (quantitat que garanteix la prioritat d’un mitjà) però podran treballar per a altres diaris i/o mitjans”.

8 ) No hi ha espai per a tothom. Sanclemente va esmentar una dada preocupant durant l’esdeveniment: Espanya és el segon país després d’Alemanya amb més diaris generalistes (nacionals o regionals): 134. La mitjana de la UE és de 72. Doncs això, no hi ha lloc per a tots.

Javier Barrera comenta el mateix: “No crec que hi pugui haver diversos diaris en paper en una mateixa ciutat i fins i tot es donarà el cas de ciutats i províncies sense premsa regional”. A Espanya encara no ho hem vist, però si les coses continuen així, veurem molts tancaments i fusions.

9) Segmentació i anàlisi d’audiències. Si alguna cosa ha generat Internet és una fragmentació brutal de l’audiència. Per a tots: mitjans, discogràfiques, editorials… En aquesta situació, conèixer i segmentar la teva audiència per oferir-li els continguts que cerca, en el suport que vol i quan vol, serà fonamental tant en paper com en línia.

En paraules de Javier Guallar: “a mesura que s’esclareixi aquesta diversificació, cada plataforma haurà d’oferir al lector coses diferenciadores, no estrictament una mera repetició”.

10) Contingut, contingut, contingut. La premsa ja no pot sobreviure com fins ara, ha d’assumir un altre rol en la societat. I l’única forma de fer-ho és seduint als lectors amb contingut espectacular. Fins i tot els d’Internet ho entenen. Giner ho deixa molt clar: “menys talibans, menys ‘papiròmans’ o ‘idolatradors’ del paper i més “periodisme pur i dur”, que és el que ens fa falta”.

Traducció: Albert Muñoz / Anna Solana

Foto: rinzing

Podcast BCNMediaLab

Per tal que pugueu tenir accés als debats i trobades de manera més fàcil, hem convertit els vídeos en arxius d’àudio de les darreres trobades del BCNMediaLab. Tenim un compte a la pàgina web Ivoox i ja podeu descarregar l’àudio en el vostre reproductor Mp3 com si fos un programa de ràdio. Si us heu perdut algun debat, és una bona manera de recuperar els continguts, a més dels vídeos que segueixen online al bloc. Que els gaudiu!

El periodista i les xarxes socials [Cat]

2on Periodistes Emprenedors [Cat]

3er El paper del paper [Cas]

24/02 Quin paper tindrà el paper?

Reprenem les trobades del BCNMediaLab. Després d’haver parlat de xarxes socials i de periodistes emprenedors, volem fixar-nos en el futur del paper. Ens preguntem: ¿com seran els diaris i revistes del futur? Quin serà el seu rol dins del nou ecosistema informatiu dominat per la sobreinformació, el temps real i la ubiqüitat?

Serà el proper 24 de febrer, com sempre, al bar 37 grados.

Hem convidat al editor Louis-Charles Tiar, de les revistes Barcelonès i Madriz, al consultor i periodista Toni Piqué i a José Sanclemente, per tractar d’imaginar el futur del suport i el seu nou paper en el context digital.

Registreu-vos-hi aquí. Us hi esperem.

Vídeo 2on BCNMediaLab: Periodistes emprenedors

Vídeo del 2on BcnMediaLab sobre Periodistes Emprenedors. Properament anunciarem nou tema i esdeveniment…

Canvis en el proper BCNMediaLab

Lamentablement, Vicent Partal ens ha comunicat que no podrà assistir al proper BCNMediaLab. Però en el seu lloc tindrem l’oportunitat d’escoltar l’historia de Pilar Riaño i Christian de Angelis, dos periodistes procedents d’Expansión que en març de 2010 van llançar Modaes, una web de informació econòmica especialitzada en moda que ha aconseguit ser una referència per al sector en molts pocs mesos.

21 de desembre: Periodistes Emprenedors

Periodistes emprenedors Arriba el moment de convocar la 2ona trobada del BCNMediaLab el proper dimarts 21 de desembre a les 19.30 hores al bar 37 grados de Barcelona.

Periodistes Emprenedors: en aquesta propera edició del BCNMediaLab reflexionarem sobre una opció per la que cada vegada més periodistes estan optant: convertir-se en emprenedors. Crear micro-mitjans online, xarxes socials, productores independents, agències de comunicació… Afortunadament, cada vegada hi ha més exemples. Què es necessita? Quines idees tenen més possibilitats de triomfar i quines de fracassar? És una opció viable per a qualsevol o només per a uns pocs?

Hem convidat a quatre periodistes i emprenedors que ens explicaran les seves pròpies experiències, i respondran a aquestes i altres qüestions.

Després del debat, no marxeu tan ràpid i farem una cervesa nadalenca al 37 grados. Registreu-vos aquí. Us hi esperem el proper dimarts 21 a les 19.30 hores.

Mentre arriba aquest dia, aquest blog anirà recollint algunes idees al voltant d’aquest tema.

Vídeo de la primera trobada del BCNMediaLab



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.