Archived entries for Mitjans en Paper

El paper del paper: Mario Tascón

Mario Tascón és periodista. Ha estat responsable de l’àrea digital de Prisacom entre el 2000 fins el 2008 i va ser impulsor i director de la primera pàgina web del diari El Mundo. Fundador del mitjà generalista Lainformacion.com i actualment exerceix com a consultor de nous mitjans i Internet.

“La indústria dels diaris es debat en una cruïlla de camins en el qual no acaben d’abraçar amb força els nous mitjans, i, alhora, es resisteixen a la idea que el seu paper sigui substituït pel digital.
La cruïlla és la mateixa que van viure en el seu moment els fabricants de rellotges i els de estilogràfiques.
Els que feien màquines per mesurar el temps van aconseguir sobreviure perfeccionant i van convertir els rellotges en artefactes desitjables que la gent segueix comprant. La crisi que els amenaçava es va aclarir i els rellotges digitals de canell no van aconseguir el favor del públic.
Els fabricants de estilogràfiques en canvi van veure com el luxe amb el qual anunciaven els seus productes no va ser suficient argument davant dels que servien a la gent per comprar bolígrafs, molt més moderns i sense riscos de taques a les camises i jaquetes.
Possiblement tinguem paper per una bona estona gràcies a aquells que aconsegueixin treure partit a aquesta meravella de la tecnologia que és la impremta, si ho saben omplir i pintar d’allò que la gent desitja.
Els qui fabriquen paper de qualsevol forma pensant que el propi material és la clau de la seva salvació desapareixeran amb ell.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Mª Antonia Costales

M. Antonia Costales és periodista, especialitzada en informació sobre l’estructura empresarial i situació financera dels mitjans de comunicació a Espanya, sòcia fundadora de la revista InterMedios:

“El paper seguirà complint la seva funció de suport distribuïdor d’informació però perdrà el seu protagonisme a favor d’internet. Les editores de diaris i revistes utilitzaran el paper mentre que aquest sigui la millor i més rendible manera de distribuir els seus productes.

El sector de la premsa escrita serà lliure per decidir, com i per a què utilitza el paper o si el deixa d’utilitzar, quan la seva activitat a Internet sigui rendible o, almenys, els doni uns ingressos similars als del negoci tradicional. Penso que l’ús del paper estarà més vinculat al procés de venda de la publicació que al tipus de producte informatiu que contingui.

Els compradors de premsa escrita paguen per llegir els continguts, malgrat reconeguin una relació “sentimental” amb el suport paper, no compren 60 fulls de paper ben impreses, compren: informació, opinió o entreteniment.

Desvincular la unitat mínima de producció d’un editor, la informació, del mitjà de distribució permetrà contemplar al paper i Internet com opcions no excloents. En el futur, com ara, els diaris i revistes seran un conjunt d’informació coherent, veraç, contrastada i interessant, destinada a un públic general o especialitzat. Si està imprès en paper o és un format electrònic, si s’obté en un quiosc o en una pàgina web, no serà el més important “.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Mark Porter

Mark Porter és l’ex-director creatiu del Guardian, responsable del redisseny del 2005, considerat com un dels projectes de redisseny d’un mitjà imprès més important de la darrera dècada. Mark treballa ara com a consultor independent en disseny editorial.

“Les qualitats físiques del objecte imprès faran que els mitjans en paper continuïn sent valorats en el futur. Llegir una revista o un diari és una experiència tàctil, immersiva, d’una qualitat diferent a qualsevol cosa que el digital pugui oferir. Però la velocitat, disponibilitat i interactivitat del digital fa que els mitjans en paper no puguin competir com a mitjà de comunicació de masses.

Veig els mitjans en paper com una cosa de nínxol, amb millor qualitat de producció, amb texts llargs i imatges de qualitat. Per als diaris, això implicarà publicar de forma menys freqüent, amb una major qualitat, i cobrar més. Sempre hi haurà una audiència que trobi plaer en llegir un mitjà en paper, però cada vegada més aquesta audiència serà més petita. Els mitjans en paper hauran de convertir-se en productes de luxe per a sobreviure.

El 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Inscriu-te aqui.

Diaris: més lectors però menys compradors

Per José Sanclemente:

José Sanclemente va ser, fins a 2002, Conseller Delegat a Zeta i president de l’Associació d’Editors de Diaris (AEDE). Fundador del diari gratuït ADN Sanclemente és ara president de la consultora Imagina Media i un dels nostres ponents a la tercera trobada del 24 de febrer del BCNMediaLab.

La premsa de paper a Espanya ha perdut prop de 400.000 exemplars diaris els últims deu anys, que equival a un 10% de la seva difusió total. L’any 2000 els diaris venien quatre milions d’exemplars cada dia, a finals de 2010 aquesta xifra estava al voltant de tres milions sis-cents mil.
Segons l’informe de Deloitte per a l’AEDE, els canals de compra s’han transformat els últims anys: s’han incrementat les subscripcions individuals més d’un 37%, però ha disminuït la venda als quioscos un 21%. Fa deu anys els quioscs venien el 80% dels exemplars difosos pels diaris, avui només el 68%.
Els diaris han incrementat la fórmula de la venda en bloc i les subscripcions col·lectives amb descomptes importants a grans companyies i institucions per tal d’aturar la caiguda dels compradors, que ja no s’acosten com abans al seu quiosc habitual.
Això porta a que, per als editors, l’ingrés mitjà per exemplar total difós s’hagi deteriorat i s’ha hagut de compensar, en part, amb increments als preus de les capçaleres.

  • L’aparent contradicció és que, com en el cas dels llibres, la lectura dels diaris en paper ha augmentat els darrers deu anys. Prop de 14 milions de lectors confessen llegir un diari, un milió més que fa deu anys.


La gent continua llegint els diaris en paper, però ja no els compren com abans.
Les cafeteries, biblioteques, sales d’espera, hotels i oficines tenen habitualment un diari que passa per diversos ulls de lectura. Un altre fenomen destacable és que el nombre de dones lectores de diaris ha augmentat. Ja són el 44% del total dels lectors, quan fa deu anys escassament arribaven al 39%.

  • Les capçaleres digitals dels diaris espanyols tenen més d’onze milions de lectors el 2010. En els últims cinc anys s’ha duplicat la xifra. La tendència continuarà a l’alça en 2011.

Els diaris han disminuït més d’un 30% els seus ingressos publicitaris entre els anys 2000 i 2010. Les previsions per a 2011 apunten que el mercat de la publicitat en la premsa baixarà al voltant d’un 4% de mitjana.
La crisi econòmica actual ha provocat que els anunciants inverteixin només el 0,48% del PIB quan fa deu anys es gastaven el 0,92%. La caiguda del consum de la llar, que representa el 60% del PIB és l’explicació.
Malgrat la difícil situació de la premsa diària, és d’esperar que si es reactiva el consum perquè es genera ocupació a partir de 2012, la publicitat tindrà un punt d’inflexió positiu per als diaris, els lectors del paper el 2011 es mantindran o fins i tot poden créixer lleugerament, els compradors descendiran possiblement al voltant del 3%. (L’any passat les vendes de diaris van caure un 4%).
La política de subscripcions col.lectives i vendes en bloc continuarà incentivant i la pèrdua de la venda al número al quiosc també.

  • Amb aquestes dades i tendències, pot desaparèixer a curt termini la premsa en el seu format de paper? La resposta és que no. No hi ha, encara, símptomes que indiquin una desaparició dels lectors. Aquests continuen creixent, però ho estan posant difícil a moltes empreses editores perquè, de la mateixa manera que amb internet, cada vegada més usuaris del paper no volen pagar-lo. Prefereixen llegir el diari que han comprat altres.

Post publicat originalment al blog Entre Medios.

El papel del papel: César Coca

César Coca és periodista i adjunt a la direcció del diari El Correo a més de professor de periodisme a la Universitat del País Basc:

“Fins més o menys 1840, els diaris van estar reservats exclusivament per a les elits. El futur dels diaris en paper pot ser retornar a aquest origen. De la mateixa manera que hi ha lectors que aprecien la sensació física de tocar el paper, passar les pàgines, també hi haurà durant molt de temps els que apreciïn que llegir en paper és un acte diferent que fer-ho a una pantalla.

No podem ignorar, però, que cada vegada seran menys els que apreciïn aquestes sensacions. Mentre arriba el moment de la seva desaparició -jo confio que estiguem lluny d’aquesta data- els diaris en paper han d’apostar per la qualitat: reportatges en profunditat que donin les claus del que passa, entrevistes reposades, anàlisi originals … A tot això, els diaris regionals han d’afegir proximitat. Cap fet, cap moda, cap tendència del comportament social, ha de quedar fora de les seves pàgines. Tot això, mitjançant una sàvia combinació de continguts web i paper.

Hi ha alguns que encaixen molt més en el primer suport-o a les tablets o allò que pugui sorgir- i altres que semblen clarament encaminats al paper. El perill està en transitar pel camí fàcil de fer una informació econòmica buscant reduir costos. El que no tindrà sortida és el producte periodístic de baixa qualitat. És possible que d’aquí a molt poc temps no tingui acceptació ni tan sols als gratuïts “.

El proper 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos-hi  aquí.

El paper del paper: Juan Antonio Giner

Juan Antonio Giner, fundador i president de la consultora de mitjans Innovation, respon a la nostra pregunta:

“El veritable paper del paper és no tenir cap paper més que el que hauria de tenir, abans, ara i després: ser un vehicle més per difondre informació que “inquieti, emocioni i faci pensar “.

La resta són romanços i ganes de marejar la perdiu.

La discussió del paper pel paper té poc futur.

Perquè ni és una cosa sagrada ni res etern.

Aquí l’única cosa que importa és el vi, no les ampolles.

Així que, menys talibans, menys papiromaniacs o idòlatres del paper i més “periodisme en estat pur” que és el que ens fa falta, anyorem i comença a ser una matèria primera més aviat escassa.”

El pròxim 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos-hi  aquí.

El paper del paper: Enrique Meneses

El veterà periodista Enrique Meneses ens dóna la seva visió sobre les redaccions del futur.

El diari de demà

Els dos fronts contra els que lluita la premsa d’avui són la publicitat que disminueix al paper per ascendir lentament a les versions digitals, i la disminució de venda al quiosc i subscripcions però amb un augment de lectors online. Aquestes edicions digitals passaran de secundàries, a ser les principals dels diaris.

Les redaccions disminuiran fins a disposar només d’un nucli petit de Redactors-Cap en constant escaneig de la blogosfera a la recerca de valors per a la seva empresa, reduïda a una capçalera de nom altisonant. Aquests veterans periodistes especialitzats en les seccions clàssiques del paper, estaran en contacte amb els millors blocaires de la seva especialitat. Els periodistes seran, majoritàriament, blocaires freelance que disposaran d’un “retainer fee” (quantitat que garanteix la prioritat a un mitjà) però podran treballar per a altres diaris o mitjans.

El periodista, contràriament a algunes idees sindicalistes, haurà de ser capaç de cobrir qualsevol lloc informatiu en qualsevol mitjà: escriptura, fotografia, ràdio, càmera, bust parlant, etc … Les corresponsalies deixaran de ser el que han estat fins ara. Cobriran els llocs freelances-stringers que cobreixen zones importants amb “retainer’s fees”.

Què és el “retainer fee”? És una quantitat mensual que garanteix a un mitjà els serveis d’un periodista instal·lat en el que van ser les antigues corresponsalies. Per això, els mitjans necessitaran tarifar els seus espais de la manera que es fa amb la publicitat en els mitjans actuals.

El pròxim 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos-hi  aquí.

El paper del paper: Emily Bell

Emily Bell, Directora del Tow Center for Digital Journalism a l’Escola de Periodisme de l’Universitat de Columbia. Abans va exercir diversos càrrecs a l’area online del Guardian, on va ser Directora de contingut digital a Guardian News & Media des de 2006 fins al 2010.

“Crec que al futur hi haurà menys diaris i revistes (sobretot diaris), i seran més cars. O totalment gratis. Estic segura que els tablets i altres dispositius mòbils tindran un gran impacte en com la gent inverteix el seu temps de lectura o de camí a la feina, però no crec ni per un moment, que puguin salvar als diaris de paper, són un mitjà totalment diferent.

Els dominicals tenen més recorregut que les edicions entre setmana, les quals no veig que tinguin futur com a productes de consum massiu. En només una generació haurà una caiguda dramàtica de lectors. Però d’alguna manera crec que això ajudarà els diaris a innovar. Si perden els lectors que han estat la seva base, ja no tindran raons per a no abandonar les característiques que en un altre moment els van fer populars entre aquesta audiència, i intentar ara trobar nous formats, estils visuals o noves estratègies de distribució.

M’agradaria que algú inventés el diari perfecte – no massa gran – i que s’assegurés que es lliurat de forma segura. Això allargaria alguns anys més la vida del paper imprès, fent fàcil d’aconseguir-ho i pagar per ell. Crec que hi ha una amenaça existencial a la distribució massiva de diaris.  No puc imaginar-me que sobrevisquin més enllà dels propers vint o trenta anys.”

El paper del paper: Ramón Salaverría

Ramón Salaverría, periodista i professor titular de la Universitat de Navarra.

“Crec infundats els pronòstics que diuen que a curt o mig termini, donen per mort al paper com a suport periodístic. Penso, per contra, que els propers anys seguirem veient diaris a l’estil tradicional, encara que amb novetats de format i periodicidad. Crec que acabarà per generalitzar-se el format compacte, una cosa que a Espanya fa temps que és habitual, però no és així a molts altres països encara.

També crec que hi haurà una tendència a la reducció de la paginació i es generalitzarà l’aspecte de revista, tant en continguts com a les fórmules gràfiques. Però, potser el canvi més gran no sigui tant de forma o de contingut, sinó de periodicitat de difusió. Davant de la publicació set dies per setmana habitual en els nostres dies, és probable que els diaris s’apuntin a aparèixer només alguns dies, concentrant la seva difusió durant els caps de setmana.”

El pròxim 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos  aquí.

El paper del paper: Pepe Cervera

Amb Pepe Cervera encetem una sèrie de minipost sobre el futur del suport imprès i la seva relació amb el digital, tema de la propera trobada del BCNMediaLab. Hem preguntat a diferents persones com creuen que seran els diaris i revistes del futur.

Pepe Cervera, periodista, blocaire i professor de periodisme:

“El paper del futur serà un luxe. No durà notícies i no cobrirà tota la varietat d’informació que avui cobreixen els diaris, sinó que estarà especialitzat, per temes, per demografies o per geografia, el seu contingut serà únic, diferent del de qualsevol competidor. Tindrà molt més anàlisi i divulgació i moltes menys exclusives i opinió, centrant la seva tasca a explicar els coms i els perquès, més que els quès, i en buscar i omplir buits en l’oferta informativa, més que a intentar cobrir-la completament. Aprofitarà al màxim els seus avantatges, com són el preu, la portabilitat, la independència de xarxes (informatives i elèctriques) i altres característiques físiques avantatjoses. El diari de paper de demà serà una part important del panorama informatiu, encara que amb tota probabilitat deixi de ser la clau de volta de l’actualitat”.



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.