Archived entries for Ràdio

Gratis no treballem

Els periodistes ens hem acostumant a les ofertes precàries. Moltes hores i molt d’esforç per un sou curt i condicions que no valoren ni els nostres coneixements ni la nostra experiència.

L’últim cas ha estat la d’una empresa que pagava 0,75 euros per textos de 800 caràcters (ni tan sols espais, com és habitual demanar). Un preu que no només és clarament insuficient sinó que és un insult.

800 caràcters no és ni el doble del que portes fins ara llegint.

Però a més l’oferta demanava coneixements de posicionament en cercadors, redacció per a internet i estructura. I a sobre penalitzava l’autor si el text no els agradava o no era prou creatiu. L’autor no cobraria si no escrivia – i aprovaven els “afortunats” 10 redactors que passaven la selecció – uns 400 textos. 300 euros per això, susceptibles de ser rebutjats.

Una companya sevillana, Azahara Cano, “va ser seleccionada” i va dir no. El va denunciar primer a Linkedin i després en Twitter. L’Associació de la Premsa de Madrid la va recolzar amb l’etiqueta #gratisnotrabajo. I com ells, molts, moltíssims companys que han convertit el lema en un crit de dignitat.

Nosaltres, com BCN Media Lab, també ho subscrivim i la recolzem.

A ella com  a tants d’altres periodistes que són menyspreats al seu treball amb condicions inacceptables, humiliants, que situen professionals formats i amb experiència amb nivells d’estudiants en pràctiques. A estudiants en pràctiques amb la condició de redactors qualificats sense sou.

A tants freelance i falsos autònoms, les peçes més febles de la cadena, als quals s’ofereix molt menys dels que se’ls pagava fa un temps amb l’excusa de la crisi. I sense possibilitat de rèplica. O als quals s’exigeix ​​que treballin gratis per mantenir el seu lloc o se’ls retarda el pagament indefinidament.

A tots se’ls situa en l’avantsala de la degradació laboral i social.

Ja n’hi ha prou.

Els periodistes som professionals necessaris en la societat democràtica perquè un periodisme lliure i independent és garantia de transparència.
I mereixem un respecte.

Ja n’hi ha prou d’ofertes que no reconeguin la nostra feina ni la nostra professionalitat.


Ja n’hi ha prou d’aprofitar-se de la necessitat.

Denunciem.

Nosaltres també #gratisnotreballo.

imatge Flickr Knight Foundation

Podeu deixar el vostre suport als comentaris d’aquest article

Periodisme esportiu, pseudoperiodisme?


Per Sergi Picazo.

Tinc una teoria: per ser un bon periodista has d’haver fet, en algun moment de la teva vida, periodisme esportiu o periodisme local. No és una teoria comprovada al 100%, però gairebé… ;-)

Exposo el meu cas, però que no és exemple (encara) de #bonperiodisme. Jo vaig passar pel periodisme esportiu a l’escola de periodistes d’una ràdio local -en el meu cas, Ràdio Gràcia– i, després d’uns anys, vaig decidir deixar-ho per sempre. Me’n vaig cansar, el trobava massa superficial i, fins i tot, en algun moment, el veia com un pseudoperiodisme. ERROR!!!

Hi ha un periodisme esportiu majoritàriament dolent, fluixet i superficial.

Però també hi ha un periodisme esportiu d’altíssima qualitat, profund i d’un estil quasi literari.

Aquí la meva llista dels Cinc Millors Periodisme Esportiu del Moment. * La llista és només i exclusivament en premsa de paper (és el que conec més) i m’oblido (ho sento) de ràdios i televisions.

1.- Ramon Besa. El millor, senzillament. Les seves cròniques al diari El País haurien de formart part del segon volum del llibre sobre el periodisme català que ha fet història. Definitivament, jo vull escriure de Política algun dia com ell escriu avui les seves cròniques dels partits del Barça.

2.- Toni Padilla. Serà el millor, encara no. És amic, és bona persona i és humil. El vaig descobrir al·lucinat llegint les seves cròniques sobre futbol, política i història a l’antic 9 Esportiu. No sé d’on treu les dades històriques per a les seves cròniques. Es considera un “historiador frustrat”. Llegiu l’última perla.

3.- El 9 Esportiu. Els companys de viatge d’El9, ara dirigits pel compromès Ferran Espada -exdirector d’El Punt a Barcelona- i abans pel reconegut Pep Riera, fan un diari que parla sobre futbol -i altres esports- i no d’escàndols pseudofutbolístics. A més, mantenen seccions sobre Futbol i Cinema o Futbol i Política.

4.- Revista Panenka. El producte més trencador i innovador de la història del periodisme esportiu fet mai a l’Estat. Acaba de sortir. El seu lema és “El fútbol que se lee”. Proposa una sèrie de reportatges i entrevistes entorn el futbol, però posant l’accent en la versió literaria, política, cultural i social del futbol.

5.- Eduardo Galeano i la seva entrevista amb Pelé. La seva crònica sobre una trobada-entrevista amb el genial futbolista brasiler és avui impossible de trobar a internet. Jo només l’he pogut llegir al llibre Entrevistas y artículos (1962-1987) del periodista i escriptor uruguaià. Us el recomano! De moment, per deixar bon gust de boca, us deixo el perfil galeanístic sobre Pelé del llibre El fútbol a sol y sombra.

Post publicat al blog El Perseguidor de Sergi Picazo.



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.