Archived entries for Xarxes Socials

Gratis no treballem

Els periodistes ens hem acostumant a les ofertes precàries. Moltes hores i molt d’esforç per un sou curt i condicions que no valoren ni els nostres coneixements ni la nostra experiència.

L’últim cas ha estat la d’una empresa que pagava 0,75 euros per textos de 800 caràcters (ni tan sols espais, com és habitual demanar). Un preu que no només és clarament insuficient sinó que és un insult.

800 caràcters no és ni el doble del que portes fins ara llegint.

Però a més l’oferta demanava coneixements de posicionament en cercadors, redacció per a internet i estructura. I a sobre penalitzava l’autor si el text no els agradava o no era prou creatiu. L’autor no cobraria si no escrivia – i aprovaven els “afortunats” 10 redactors que passaven la selecció – uns 400 textos. 300 euros per això, susceptibles de ser rebutjats.

Una companya sevillana, Azahara Cano, “va ser seleccionada” i va dir no. El va denunciar primer a Linkedin i després en Twitter. L’Associació de la Premsa de Madrid la va recolzar amb l’etiqueta #gratisnotrabajo. I com ells, molts, moltíssims companys que han convertit el lema en un crit de dignitat.

Nosaltres, com BCN Media Lab, també ho subscrivim i la recolzem.

A ella com  a tants d’altres periodistes que són menyspreats al seu treball amb condicions inacceptables, humiliants, que situen professionals formats i amb experiència amb nivells d’estudiants en pràctiques. A estudiants en pràctiques amb la condició de redactors qualificats sense sou.

A tants freelance i falsos autònoms, les peçes més febles de la cadena, als quals s’ofereix molt menys dels que se’ls pagava fa un temps amb l’excusa de la crisi. I sense possibilitat de rèplica. O als quals s’exigeix ​​que treballin gratis per mantenir el seu lloc o se’ls retarda el pagament indefinidament.

A tots se’ls situa en l’avantsala de la degradació laboral i social.

Ja n’hi ha prou.

Els periodistes som professionals necessaris en la societat democràtica perquè un periodisme lliure i independent és garantia de transparència.
I mereixem un respecte.

Ja n’hi ha prou d’ofertes que no reconeguin la nostra feina ni la nostra professionalitat.


Ja n’hi ha prou d’aprofitar-se de la necessitat.

Denunciem.

Nosaltres també #gratisnotreballo.

imatge Flickr Knight Foundation

Podeu deixar el vostre suport als comentaris d’aquest article

Onze blogs de futbol

Influencies generacionals. Foto de 'The Equaliser'

Com sóc un dels membres més futboleros del BCNMediaLab aquí teni una alineació d’onze blogs de futbol. En segueixo molts més, i possiblement aquests no siguin els millors, ni els més llegits, però si els que més m’han sorprès, sigui per l’enfocament, l’alta participació de la comunitat, el seu disseny, l’especialització o l’estil de redacció. (Recorda que el dia 25 de novembre tenim un nou BCNMediaLab: Periodisme i futbol. No t’ho pots perdre).

Aquest és l’onze que he triat: Continue reading…

Periodisme i temps real -Media140

El temps real no canvia les regles del periodisme: el procés continua passant per la fiabilitat de les fonts i pel contrast de les informacions, però la forma en què aquestes pràctiques periodístiques es duen a terme és diferent. Per a saber com afronten els mitjans el temps real a l’hora de cobrir la realitat, BCNMedialab va organitzar aquesta taula rodona dins el programa de Media140, en la qual es van presentar tres casos pràctics molt diferents:

Nevada a Barcelona per BTV – “Twitter ens iguala a altres mitjans amb molts més recursos”
Què fas quan se’t cau la web en un dels dies informativament més importants de l’any a Barcelona? Un grup de sis periodistes de BTV entre els quals hi havia Rafel Luján van decidir abocar-se a Twitter per a mantenir informat al públic quan Barcelona va començar a col·lapsar-se. El fet que les institucions públiques no tinguin una política de comunicació a Twitter va fer que estiguessin sols, i  això se li va afegir una audiència participativa que va ser clau en l’èxit de l’experiència. Les sis persones de la secció digital es van anar alternant per a mantenir el twitter actiu, amb una persona dedicada a contrastar la informació abans de publicar-la a Twitter. A més, tenir la redacció integrada i conèixer als redactors d’altres àrees personalment els va permetre coordinar-se amb la resta de companys de la televisió. Una de les conseqüències de la cobertura de la nevada va ser que la resta de la redacció es va interessar més per twitter i altres eines digitals, de manera que es van organitzar sessions de formació petites, de trenta minuts per a millorar el nivell de competència digital de la redacció.

Vaga General a La Malla – “Optem per la informació minut a minut”

La xarxa de corresponsals de la Malla els va permetre complementar el minut a minut amb informacions en municipis més enllà de Barcelona. Un altre avantatge de la Malla és la seva pertinença a la Xarxa de Televisions Locals o ComRàdio, del mateix grup, que els va permetre augmentar la seva cobertura i compartir informació. L’opció pel minut a minut es va decidir per la seva facilitat per mantenir una actualització constant. Avui utilitzen Twitter, en comptes d’eines pròpies per gestionar el minut a minut, incrustat dins la pròpia web de la Malla.

Revolucions àrabs per Jordi Pérez Colomé
– “A Twitter em vaig adonar que podia retransmetre per a gent d’aquí el que estava succeint en els països àrabs, donar un servei.”
Per a Jordi Pérez, havent tants llocs, i passant tantes coses en tants llocs al mateix temps, la diferència amb ser-hi sobre el terreny o a Barcelona és limitada, ja que, en passar tantes coses, és probable que no siguis on està passant el que estigui passant en aquest moment. Jordi Pérez anirà a Síria en poques setmanes i es trobarà amb el problema contrari respecte a les fonts, el focus li impedirà prendre distància per captar el sentiment general. Per a Jordi Pérez, els tuits són més teletips que titulars, els enllaços serveixen per complementar, per donar més informació, però el tuit hauria de poder entendre’s per si mateix. I sempre citant la font.

Trobareu més informació i enllaços al blog del Media140 i a Diigo.

Vídeo de la primera trobada del BCNMediaLab

Enredats amb el futur del periodisme

Serem molts? Funcionarà el streaming? Haurem encertat amb l’elecció del tema de la primera trobada? A dos quarts de set del dijous 21 d’octubre, el bar 37 grados de Barcelona bullia d’activitat … i de dubtes. Per als qui formem part d’aquesta aventura anomenada BCNMediaLab, la xerrada ‘El periodista i les xarxes socials‘ s’assemblava bastant a allò que els vells narradors esportius en diuen “un baptisme de foc ‘.

Aquests interrogants s’anirien aclarint de manera molt satisfactòria amb el transcurs dels minuts, l’arribada dels assistents (uns 70, molts més dels que ens podíem haver imaginar mai per l’estrena) i, sobretot, les interessants aportacions de Saül Gordillo (director de l’Agència Catalana de Notícies), Rosa Alba (coordinadora de continguts de l’Àrea Multiplataforma de TV3) i Carlos Sánchez Almeida (advocat especialitzat en Dret d’Internet) a un debat molt seguit a Internet. Què esperàveu? Som 2.0 perquè creiem en les potencialitats de la xarxa participativa: el streaming va funcionar a la perfecció i Twitter treia fum … De fet, el hashtag #bcnmedialab es va convertir en el més utilitzat de la jornada a la tuitosfera catalana.


www.btvnoticies.cat

La xerrada va arrencar amb un breu apunt sobre la notícia del dia: la controvertida decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la legalitat del cànon digital espanyol. Sánchez Almeida, en qualitat de jurista, va exposar la quantitat de material digital que els jutjats fan servir diàriament sense cap fi delictiu. El més raonable, per a aquest advocat, “seria que l’administració pública reclamés el que ha pagat en concepte de cànon”, encara que tot seguit va admetre el seu escepticisme sobre aquest punt.

La conversa, moderada pel nostre company Andreu Castellano, va derivar de seguida cap als vertibales protagonistes de l’esdeveniment: els periodistes i les xarxes socials. I en aquest aspecte van començar a sorgir diferències entre els convidats. Mentre Rosa Alba advocava per una triple norma (“no facis malbé la credibilitat de l’empresa, no difonguis informació confidencial, no facis atacs personals”) i anunciava que TV3 ja està treballant en una guia d’ús dels Social Media, Gordillo feia una crida al sentit comú dels periodistes: “si estan en complet desacord amb la línia del seu mitjà, llavors tenen un problema … però no només a Twitter”. Per al director de l’Agència Catalana de Notícies, incloure les xarxes socials en les guies d’estil equivaldria a “criminalitzar, donant per fet que les persones que participen en elles es comporten com a hooligans”.

Per la seva banda, Sánchez Almeida recordava que “els periodistes són també ciutadans, i com a ciutadans, per tant, no poden veure retallat un dret fonamental com és el “la llibertat d’expressió”. L’advocat subratllava que qualsevol limitació en aquest sentit hauria d’estar acordada contractualment. “Crec que ens equivoquem si volem ser ciutadans quan som periodistes. Tenim drets de ciutadans però deures com a periodistes “, va replicar Rosa Alba, que va defensar una concepció global del periodisme (set dies de la setmana, 365 l’any), una cosa amb la que estava d’acord Gordillo:” la gent no veu els periodistes com a ciutadans , ens veuen en un rol que té una trajectòria, una marca. Jo he après que sóc director de l’ACN les 24 hores i s’ha d’anar amb compte amb el que un diu en les xarxes socials “. Aquesta valoració sí va trobar el suport de Sánchez Almeida: “Tot el que signem amb noms i cognoms passa a ser el nostre currículum de per vida”.

En aquest punt, la xerrada es va ampliar als assistents i es van incorporar les preguntes procedents de Twitter. Fins i tot des de La Rioja o Madrid ens van enviar adreçar preguntes que no vam poder exposar per falta de temps. Va ser llavors quan es van verbalitzar els reptes periodístics que plantegen les xarxes socials, el seu ús i la seva incorporació al procés informatiu. I en aquest àmbit es va produir una de les frases que més ressò ha tingut, de boca de Saül Gordillo: “el ciutadà no fa notícies”. “Poden participar-hi, poden generar, però el que fan no són notícies. Concedir als ciutadans aquesta capacitat és suïcidar-nos com a professió “, va apuntar per a més activitat dels moltíssims tuitaires que ocupaven la sala. Menys contundent es va mostrar Rosa Alba: “La tasca fonamental que tenim ara és com incorporar al ciutadà en el procés de producció d’informació. Utilitzem el 2.0 per fer d’emissors i no per crear una comunitat que construeixi informació “.

I sobre l’etern debat sobre la credibilitat de les fonts procedents d’Internet, Saül Gordillo (qui es va autodefinir com un “malalt de les xarxes socials”) va recuperar la fórmula més clàssica del periodisme: “contrastar la informació amb una trucada de telèfon, una cosa que comença a no fer-se en les redaccions “. “Cal citar la font, sigui de Twitter o d’una roda de premsa, perquè el lector sàpiga interpretar el valor d’aquesta dada”, argumentava Gordillo.

La recta final de l’esdeveniment va deixar altres frases per reflexionar:

  • La presència dels periodistes a les xarxes socials no ha de respondre a un gest de vanitat, sinó d’humilitat” (Rosa Alba)
  • “El periodista ha de ser algú que vulgui jugar en un entorn complet, no només ira a la feina i punt. Això s’ha acabat “. (Saül Gordillo)
  • “Menys parlar de Facebook i més parlar a Twitter” (Carlos Sánchez Almeida)

I un pensament de Saül Gordillo que probablement donaria per protagonitzar una nova xerrada:

  • “Hi ha més continguts que mai, però en canvi es fa menys periodisme”

Després d’aquesta estrena tan satisfactoria, des BCNMediaLab ja estem treballant en el proper esdeveniment: ‘Periodistes emprenedors’, que tindrà lloc al mateix bar (recordeu, 37 grados) el proper 16 de desembre a les 19:30 (us podeu registrar aquí) . I esperem que per a aquesta segona edició hi hagi més estona per les cerveses post-esdeveniment i networking entre assistents i convidats. En definitiva, la professió és molt important … però BCNMediaLab també constitueix una bona excusa per trobar-se amb companys, fer un canvi d’impressions i arribar raonablement tard a casa.

Gràcies a tots els que van participar a la trobada, de manera física o virtual. Us hi esperem al desembre!

PD: aquí teniu tot el que s’ha anat dient sobre aquest primer esdeveniment de BCNMediaLab

PD2: Ben aviat penjarem el vídeo sencer de la  xerrada, per si algú vol repassar-la … o cercar-se entre el públic.

Avui: Periodistes i xarxes socials

Avui tindrà lloc a Barcelona la primera trobada del BCNMediaLab, periodistes i xarxes socials.

En cas que no siguis a Barcelona, o no puguis assistir-hi, podràs seguir l’esdeveniment en vídeo i en directe a la nostra pàgina web gràcies a un servei d’streaming, i també a través de Twitter seguint el hashtag #bcnmedialab i el nostre compte.

¡Ens veiem aquesta tarda!

Llibres d’estil sobre social media als mitjans


Amb l’arribada de la Web 2.0 i els social media s’han multiplicat les possibilitats per als periodistes i els mitjans de comunicació, però també els interrogants sobre el seu ús.

Els mitjans han anat sortint al pas de les preguntes que se’ls platejava al dia a dia amb la publicació dels primers llibres d’estil que contemplaven aquestes noves situacions. Però la majoria de mitjans han anat endarrera de les tendències de la Xarxa així com també en adoptar els usos que els usuaris anaven donant a les aplicacions i eines disponibles.

Acaba de publicar-se una actualització de la Guia d’estil de la BBC, posant al dia la publicada el 2005. I és que, com reconeixien, la tecnologia els supera i els obliga adaptar-se a noves situacions.

Són diversos els temes que afecten la relació dels mitjans i l’existència de xarxes socials i continguts generats pels usuaris (UGC). L’ús de fotografies de xarxes socials i altre UGC té un capítol dins el llibre d’estil de la BBC.

Usos personals: Què diu la BBC, el Washington Post i New York Times

Un altre tema és l’ús personal que puguin fer els periodistes en els seus comptes personals. La primera dificultat és diferenciar quin és el compte personal quan només hi ha un (és determinant el moment en què hagin estat oberts?). Són recents els casos d’Octavia Nassar a la CNN o el del Mike Wise del WaPo.

Un altre cas obert, el de Rick Sanchez, acomiadat de la CNN i amb un compte de twitter amb desenes de milers de seguidors a Twitter. De qui és ara aquest compte?

Per a la BBC si un periodista als seus perfils de bloc o xarxa social no diu que treballa per a la BBC, la guia reconeix que és absolutament d’ús personal i que per tant, queda absolutament fora de la competència de la BBC. No obstant això, quan sí que ho fan, ho deixen en un estadi flexible:

– Per als nous i els blogs, microblogs i altres llocs web personals ja existents on l’autor s’identifica com un empleat de la BBC, ha de parlar amb el seu supervisor immediat per a assegurar-se que la imparcialitat i la confidencialitat es manté “.

Aquests són els límits que posen.

El més restrictiu fins al moment, ha estat el del Washington Post. Segons aquest, els periodistes fins i tot els seus comptes personals representen el mitjà. Res del que sigui dit en aquests comptes pot anar en contra de la línia editorial del Post. Dit això, un dels seus redactors en cap va decidir tancar el seu compte a Twitter perquè va considerar que les seves opinions personals podrien confondre’s amb les del diari.

També el New York Times es va posicionar al respecte sense ser restrictiu, però recordant els seus redactors que tota la informació en línia acaba sent pública i pot ser “magnificada” en qüestió de segons.

Buscant l’equilibri i el sentit comú

Com es veu, és un tema amb moltes arestes i no és fàcil determinar els criteris, en part per la rapidesa amb que evoluciona Internet i les aplicacions de la Web 2.0, a més dels usos que els usuaris li donen (de naturalesa poc previsible) .

És valuosa la reflexió que feia el professor d’ètica Stephen J. A. Ward de la Universitat de Wisconsin. En la seva opinió, ha d’existir un equilibri entre encoratjar l’ús i participació dels periodistes en les xarxes i mantenir els estàndards d’imparcialitat i independència dels mitjans i els seus periodistes.

Com recorda, no es tracta de limitar-ne o limitar algú, ni les regles s’han d’escriure per “arreglar un problema”. Es tracta d’assegurar que es contribueix amb això a un periodisme responsable i més democràtic.

Segons Ward d’una banda, les regles han de ser flexibles promoure l’ús dels nous mitjans i per l’altra, han de ser compatibles amb els objectius finals del periodisme, respondre a diversos principis de la professió: independència, llibertat, responsabilitat, etc. ..

Altres llibres publicats sobre l’ús de les xarxes socials per part dels periodistes:

-La de l’Agència Reuters
-La del diari els Angeles Times

Continuarem parlant del tema el proper dijous a la primera trobada del BCNMedialab.

Neix el BCNMediaLab

Acaba de néixer el BCNMedialab, un col·lectiu de periodistes que ens reunim amb certa regularitat per debatre i reflexionar al voltant del món de la comunicació. Creiem que ha arribat el moment d’obrir el debat, incorporar noves idees i cercar solucions per als reptes que afronta avui el periodisme

Per aquest motiu vàrem veure la necessitat de crear – sense empreses ni institucions darrere, de manera individual – un espai de trobada per a periodistes i persones relacionades amb la comunicació. Volem reflexionar sobre els problemes, reptes i vies de desenvolupament de la nostra professió i volem convidar tots aquells que tingueu inquietuds semblants.

El nostre punt de partida són una sèrie d’idees sobre el periodisme i el seu futur que posem damunt la taula per a debatre plegats i que es resumeixen en una: cal que el periodisme es reinventi.

Primera trobada

Amb molta il·lusió us convidem al primer esdeveniment el proper dijous 21 d’octubre a les 19.30 hores al Bar 37 Grados de Barcelona. Hem pensat que per a iniciar les trobades del MediaLab podríem parlar d’una qüestió que s’està donant actualment en moltes redaccions i mitjans en els quals treballem: Com ha d’actuar un periodista en una xarxa social? ¿Actua en nom seu o en el del seu mitjà? Hem convidat a tres persones que pensem que poden ajudar-nos a dirigir un debat que volem que esdevingui una conversa oberta a tots els assistents.

Després del debat podrem prendre una cervesa a 37 grados i veure’ns les cares. Us esperem doncs el proper dijous 21 a les 19.30 hores. Apunteu-vos aquí.



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.