Archived entries for diaris

El paper del paper: invertir de nou en periodisme

Dijous passat vam celebrar el tercer BCNMediaLab [veure el vídeo]. Volíem parlar del futur del paper, però irremeiablement vam parlar del futur del periodisme, potser perquè l’un està inevitablement lligat a l’altre… (però potser no al revés) Els ponents van estar a l’altura de l’ocasió i vam gaudir d’un interessant debat entre la il·lusió d’una nova època i la crua realitat que s’imposa en empreses i redaccions en aquests temps de transició industrial.

  • Toni Piqué: “Cal renovar gairebé tot el periodisme. És un temps fantàstic per fer coses noves, perquè ara no cal tenir una rotativa per fer-ho, i qui vulgui col·laborar amb el periodisme pot fer-ho i ho fa. Això és la part positiva d’aquesta explosió de xarxes socials i dispositius “.
  • José Sanclemente: “Si una capçalera no és rendible, no és independent, i si no és rendible s’ha de ” vendre “(…). M’atreviria a dir que el 95% dels diaris d’Espanya no van ser rendibles l’any passat, van perdre diners, assumint que la majoria van realitzar Eros “. “Ara els diaris són com una ensopegada, al final has d’anar llegint entre línies, distingint entre informació i pàgines patrocinades (…) En aquest escenari és molt difícil que els periodistes puguin fer la seva feina” i ser veritablement independents.

Va ser Sanclemente qui va recordar una frase del periodista Miguel Angel Aguilar en relació al cas Rumasa fent èmfasi que mentre “s’envien periodistes a les guerres, no s’envien al Registre Mercantil”.

  • Louis-Charles Tiara, jove editor de les revistes Barcelonès i Madriz, va explicar les característiques del mercat de les revistes a Espanya: “Mai s’ha desenvolupat l’hàbit de subscripció ni existeix una logística preparada per a elles. Els quioscos estan desapareixent i a Espanya les revistes es consumeixen un 90% per venda en quiosc. Als EUA, en canvi, és un 30%, la resta, per subscripció. El consum està lligat al quiosc però aquests estan desapareixent “.

Vam tornar a centrar-nos en el tema de la trobada. Sanclemente ens va recordar que encara que a Espanya hi ha caigudes un 4% anual en la difusió es dóna la paradoxa que es llegeixen més diaris que mai, però no hi ha compradors. I que tenim “134 diaris diaris d’informació general que perden molts diners“. La mitjana europea per país, va explicar, és de 70, “i som el segon país amb més diaris d’Europa per darrere d’Alemanya. “Per força desapareixeran diaris, no hi ha mercat per a tots”, va concloure.

Toni Piqué estava d’acord amb aquesta idea però sobre tot volia mostrar optimista: “Cal deixar de comprar periodistes i comprar informació, a qui la tingui, ia qui la tingui bé. I cal trobar una altra manera de subsidiar a un diari “. Andreu va recordar el text d’Enrique Meneses al nostre bloc, que feia referència a un futur amb redaccions petites. Piqué va dir però que no creia massa en les redaccions petites. “Les que quedaran són les redaccions grans”.

Sanclemente va reprendre el fil sobre la mida de les redaccions en el moment actual de reducció dràstica de les redaccions. “Estan desapareixent les redaccions (…) Per a mi ja no queden editors de premsa, només queden empreses, fons d’inversió… però si avui un editor voldria recuperar el lector, segurament hauria d’ajustar costos en el context actual, però no tocaria el múscul de l’empresa que és la redacció. No sé si les redaccions seran grans o petites, però el que és segur és que seran dolentes, molt dolentes “. Per a José Sanclemente la clau és una: “Cal invertir de nou en periodisme”, coincidint amb el que Juan Varela ens explicava al blog ..

Per Louis, “el lector no li importa tant d’on ve la informació, sinó si aquesta és la que li interessa”.

Quan va arribar l’hora de les preguntes van aflorar els testimonis de periodistes sobre situacions penoses: pàgines de publireportatges que es camuflen com a informació o mitjans que acomiaden personal per contractar a joves com autònoms i sous per sota de mileuristes.

Vam tornar a parlar del debat rendibilitat vs independència. “Tots ploràvem amb el tancament de CNN +, però si aquests senyors haguessin guanyat a mig milió d’euros no els haguessin tancat, i això mai ho diem” deia Piqué. “(…) No m’estranya gens el que ens està passant, no tenim àvia, hem de ser molt millors, perquè podem ser-ho, perquè sinó, això no xuta, ni el paper, ni el periodisme …”

I la veritat és que no sé si vam parlar molt de paper, però el cert és que la trobada va ser una de les més llargues de les tres que portem i on la gent va participar més.

  • Us deixo amb les meves conclusions personals: el paper no morirà com suport, però ha de trobar el seu nou lloc en el nou ecosistema. De ben segur aquest futur no estarà en un fulletó amb quatre notes d’agència. Si el paper vol seguir sent rellevant, ha de tornar a “invertir en periodisme” com deia Sanclemente. “Podem fer-ho millor, molt millor” deia Toni Piqué. I això, no només va pel suport paper, sinó en realitat, per a tot el periodisme. Podem fer millor periodisme. Sigui on sigui i com sigui. Però també necessitem nous editors que entenguin de què va això anomenat periodisme.

Altres que han escrit sobre el 3er BCNMediaLab:

El paper del paper: Juan Varela

Juan Varela és periodista, consultor de mitjans i autor del bloc Periodistas21:

El paper només importa mentre sigui la principal font d’ingressos del periodisme i mantingui l’audiència necessària per seguir sent un suport rellevant per a la informació. El repte és construir una oferta informativa per a ciutadans connectats a les pantalles i a través dels dispositius mòbils. Un ecosistema on la premsa competeix amb continguts i serveis compartits en el flux social de les xarxes que informen i es consumeixen en temps real.

La hiperconnectivitat no pot estar en el paper. I els nadius digitals no senten la fascinació d’una experiència sensorial que desplacen les pantalles tàctils. Per això no serà un suport de futur per a la informació d’utilitat i consum immediat. Però la lectura, la reflexió i l’aprofundiment tenen espai i desenvolupament en un suport la transició a nous dispositius com pastilles i ereaders serà encara lenta. Davant la urgència i l’abundància digital molts busquen en el paper tranquilitat per a la comprensió. Altres intenten migrar aquestes característiques a les aplicacions dels mitjans en les pantalles de major llegibilitat.

La informació i el periodisme de qualitat són la clau, no el suport. Però el medi determina el model de negoci i condiciona les possibilitats de la inversió i la mateixa existència del periodisme de qualitat. Davant del periodisme a l’engròs, quantitatiu, de les granges de continguts, els diaris i revistes en paper han de sostenir la selecció, la profunditat, l’estil i la qualitat en un producte dirigit a públics cada vegada més reduïts, de nínxol, desitjosos d’informació reposada i de qualitat.

El millor futur del paper és convertir-se en un mitjà més per a la informació, ja no exclusiu ni dominant, sinó complementari de l’oferta digital i en els mòbils. Cada suport té les seves virtuts i el públic, el periodisme està obligat a dissenyar productes diferencials per a cada un d’ells, per satisfer la demanda del públic de la informació i per sostenir el negoci dels diaris, necessitats d’augmentar les seves fonts d’ingressos per seguir invertint en periodisme i la informació que importen.

El paper del paper: Borja Bergareche

Borja Bergareche és periodista i sotsdirector d’ABC.

Quan ens preguntem pel paper del paper, en realitat ens estem preguntant, paper, o no paper? Però les preguntes importants en realitat són “paper, per a què”, i “quin paper”. Els diaris de paper seguiran amb nosaltres d’aquí a deu, vint anys -profetitzar més enllà no té sentit-.

El seu “paper” haurà de ser el mateix, provocar en el lector aquesta grata sensació de plenitud, d’estar al dia “de tot”, més informat per sobre del ciutadà mitjà, quan passes amb la mà l’entrevista de contraportada. Però aquest paper caldrà exercir-lo amb menys paper.

Els diaris entre setmana seran “breus però intensos”. De dilluns a divendres (o des del dimarts si, com ha dit aquí Ramón Salaverría, torna a desaparèixer l’edició del dilluns), les redaccions hauran d’encertar en un ajustat sudoku diari que combini profunditat -aposta amb més pàgines, fotos i gràfics de 3-4 grans assumptes molt vinculats a la identitat del diari- amb l’extensió -ressenyar la resta de l’actualitat en notícies breus, exposades de manera creativa en diferents formats d’informacions breus, dades, frases o instantànies-.

Apostar per la seqüència lineal i el “all in one” dels diaris impresos (com més compactes millor, si de cas fer-los amb un format semblant a la revista) davant de la serendipia i dispersió dels suports digitals. El cap de setmana, quan es concentrin compradors i anunciants, els diaris hauran d’aprendre a ser imprescindibles en la conformació de l’estil de vida de les persones i en l’explicació profunda del que realment passa, amb elements d’agenda, de background, de claus sense renunciar als llargs reportatges periodístics “per llegir”.

¿Trencarem aquesta cotilla que són els calaixos que anomenem seccions, que sovint obeeixen més a la necessitat d’organitzar el treball en les redaccions que a la naturalesa dels temes? És possible, sobretot entre setmana. Les portades guanyaran a les primeres, perquè el “digest” de titulars ho veurem online i al tablet mentre que l’aposta gràfica i editorial marcarà la diferència en el quiosc. Es pot barrejar l’agudesa intel·lectual de “The Economist” amb l’elegància i concisió de “The International Herald Tribune” amb la proximitat de “El Correo” amb l’audàcia de “The Daily Mail”? M’agradaria.

El pròxim 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos  aquí.

El paper del paper: David Sancha

David Sancha és periodista, director de l’estudi Cases i Associats i
professor de la Universitat Oberta de Catalunya.

En un panorama mediàtic cada vegada més multisuport, la premsa
trobarà el seu lloc a través de publicacions amb major periodicitat,
alçats més flexibles, dissenys més visuals, tirades més ajustades i
preus més alts.

El paper, sense ser – encara – ni actualitzable ni interactiu, seguirà
servint de referència per a molts editors, decidits a apostar per
el periodisme de qualitat sense última hora i pel valor editorial de
la selecció informativa, tan oportuna en temps de sobreabundància.

Portàtil, lleuger i sense bateries, el paper continuarà sent una opció
informativa per a molts ciutadans, que combinaran la lectura de la
premsa amb l’accés a continguts informatius en altres suports i
formats.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El Paper del paper: Javier F. Barrera

Per Javier F. Barrera, Editor Multimèdia del diari Ideal de Granada, blocaire i membre del col.lectiu 1001Medios.

La premsa local i regional, compartint valors

Crec que perviurà una premsa regional forta, generadora d’una empresa multimèdia, multicanal i multisuport, i líder en el seu àmbit d’influència. No crec que poguin existir diversos diaris en paper a una mateixa ciutat i fins i tot podrà haver ciutats i províncies sense premsa regional.

Pel valor del preu de la manxeta s’oferiran moltes coses com regals, revistes, suplements, col·leccions per cupons, descomptes i mil coses més. Tindran moltes pàgines, amb molt per llegir, històries i suplements dins del paper i revistes complementàries (Dona, Motor, TV, Oci, Cultura, Cor, Viatges, Música). Tindran promocions, moltes.

Si tinc clar que estaran plens d’anàlisi i amb temes que són històries humanes universals. Els continguts compliran allò que es diu, “plens de cares però sense corbates”. Vull imaginar que la premsa regional en paper estarà en un futur pròxim amb menor tiratge, si, però sota el braç de gent que es distingirà i voldrà ser distingit pels valors que atresorem i que, des de ja mateix, compartirem”.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Javier Guallar

Javier Guallar és periodista i sotsdirector de la revista El Profesional de la Información i profesor a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull i a la de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona:

“No crec massa en els corrents apocalíptiques que donen dos anys de vida als mitjans impresos. Però està bastant clar que el paper que van tenir (és a dir, fins fa quatre dies) no ho recuperaran: anem cap a un diari , o com vulgui que l’anomenem en el futur, aquesta denominació cada vegada té menys sentit-multiplaforma: per a paper, web, smartphones, ereaders, tablets …

Engolit cada vegada més per la dinàmica de les pantalles, el diari de paper és ara només un més: ha passat de ser l’original, l’únic, a competir amb la resta de productes que van arribant. La metàfora jove-vell serveix per al diari i per al públic. El vell diari de paper per al públic madur, els joves diaris digitals per a les noves generacions de nadius ídem. Així les coses, anirà “perdent pes” el periodisme escrit en sentit figurat i literal de l’expressió: perdrà importància (de tenir-la tota a tenir una part) i perdrà pàgines.

A mesura que es clarifiqui aquesta diversificació, cada plataforma o suport hauria d’oferir al lector coses diferenciadores, no estrictament una mera repetició. Aquí el diari en paper pot i ha de potenciar els seus punts forts: la capacitat d’aprofundir, el reportatge llarg, l’anàlisi en profunditat, l’opinió, la priorització de temes segons els seus targets d’audiència.

La tecnologia és clar té molt a dir i en els propers temps veurem aparèixer probablement nous agents, però el que assenyalava abans és el que em sembla que poden anar fent grans trets les empreses periodístiques pel que fa al paper. Finalment, el ritme i la intensitat dels canvis que dictarà bastant el públic, l’audiència. En el consum de mitjans hi ha ja una clara bretxa generacional, i l’evolució d’aquesta influirà molt en l’evolució futura de la premsa.”

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Mario Tascón

Mario Tascón és periodista. Ha estat responsable de l’àrea digital de Prisacom entre el 2000 fins el 2008 i va ser impulsor i director de la primera pàgina web del diari El Mundo. Fundador del mitjà generalista Lainformacion.com i actualment exerceix com a consultor de nous mitjans i Internet.

“La indústria dels diaris es debat en una cruïlla de camins en el qual no acaben d’abraçar amb força els nous mitjans, i, alhora, es resisteixen a la idea que el seu paper sigui substituït pel digital.
La cruïlla és la mateixa que van viure en el seu moment els fabricants de rellotges i els de estilogràfiques.
Els que feien màquines per mesurar el temps van aconseguir sobreviure perfeccionant i van convertir els rellotges en artefactes desitjables que la gent segueix comprant. La crisi que els amenaçava es va aclarir i els rellotges digitals de canell no van aconseguir el favor del públic.
Els fabricants de estilogràfiques en canvi van veure com el luxe amb el qual anunciaven els seus productes no va ser suficient argument davant dels que servien a la gent per comprar bolígrafs, molt més moderns i sense riscos de taques a les camises i jaquetes.
Possiblement tinguem paper per una bona estona gràcies a aquells que aconsegueixin treure partit a aquesta meravella de la tecnologia que és la impremta, si ho saben omplir i pintar d’allò que la gent desitja.
Els qui fabriquen paper de qualsevol forma pensant que el propi material és la clau de la seva salvació desapareixeran amb ell.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Mª Antonia Costales

M. Antonia Costales és periodista, especialitzada en informació sobre l’estructura empresarial i situació financera dels mitjans de comunicació a Espanya, sòcia fundadora de la revista InterMedios:

“El paper seguirà complint la seva funció de suport distribuïdor d’informació però perdrà el seu protagonisme a favor d’internet. Les editores de diaris i revistes utilitzaran el paper mentre que aquest sigui la millor i més rendible manera de distribuir els seus productes.

El sector de la premsa escrita serà lliure per decidir, com i per a què utilitza el paper o si el deixa d’utilitzar, quan la seva activitat a Internet sigui rendible o, almenys, els doni uns ingressos similars als del negoci tradicional. Penso que l’ús del paper estarà més vinculat al procés de venda de la publicació que al tipus de producte informatiu que contingui.

Els compradors de premsa escrita paguen per llegir els continguts, malgrat reconeguin una relació “sentimental” amb el suport paper, no compren 60 fulls de paper ben impreses, compren: informació, opinió o entreteniment.

Desvincular la unitat mínima de producció d’un editor, la informació, del mitjà de distribució permetrà contemplar al paper i Internet com opcions no excloents. En el futur, com ara, els diaris i revistes seran un conjunt d’informació coherent, veraç, contrastada i interessant, destinada a un públic general o especialitzat. Si està imprès en paper o és un format electrònic, si s’obté en un quiosc o en una pàgina web, no serà el més important “.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Mark Porter

Mark Porter és l’ex-director creatiu del Guardian, responsable del redisseny del 2005, considerat com un dels projectes de redisseny d’un mitjà imprès més important de la darrera dècada. Mark treballa ara com a consultor independent en disseny editorial.

“Les qualitats físiques del objecte imprès faran que els mitjans en paper continuïn sent valorats en el futur. Llegir una revista o un diari és una experiència tàctil, immersiva, d’una qualitat diferent a qualsevol cosa que el digital pugui oferir. Però la velocitat, disponibilitat i interactivitat del digital fa que els mitjans en paper no puguin competir com a mitjà de comunicació de masses.

Veig els mitjans en paper com una cosa de nínxol, amb millor qualitat de producció, amb texts llargs i imatges de qualitat. Per als diaris, això implicarà publicar de forma menys freqüent, amb una major qualitat, i cobrar més. Sempre hi haurà una audiència que trobi plaer en llegir un mitjà en paper, però cada vegada més aquesta audiència serà més petita. Els mitjans en paper hauran de convertir-se en productes de luxe per a sobreviure.

El 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Inscriu-te aqui.

Diaris: més lectors però menys compradors

Per José Sanclemente:

José Sanclemente va ser, fins a 2002, Conseller Delegat a Zeta i president de l’Associació d’Editors de Diaris (AEDE). Fundador del diari gratuït ADN Sanclemente és ara president de la consultora Imagina Media i un dels nostres ponents a la tercera trobada del 24 de febrer del BCNMediaLab.

La premsa de paper a Espanya ha perdut prop de 400.000 exemplars diaris els últims deu anys, que equival a un 10% de la seva difusió total. L’any 2000 els diaris venien quatre milions d’exemplars cada dia, a finals de 2010 aquesta xifra estava al voltant de tres milions sis-cents mil.
Segons l’informe de Deloitte per a l’AEDE, els canals de compra s’han transformat els últims anys: s’han incrementat les subscripcions individuals més d’un 37%, però ha disminuït la venda als quioscos un 21%. Fa deu anys els quioscs venien el 80% dels exemplars difosos pels diaris, avui només el 68%.
Els diaris han incrementat la fórmula de la venda en bloc i les subscripcions col·lectives amb descomptes importants a grans companyies i institucions per tal d’aturar la caiguda dels compradors, que ja no s’acosten com abans al seu quiosc habitual.
Això porta a que, per als editors, l’ingrés mitjà per exemplar total difós s’hagi deteriorat i s’ha hagut de compensar, en part, amb increments als preus de les capçaleres.

  • L’aparent contradicció és que, com en el cas dels llibres, la lectura dels diaris en paper ha augmentat els darrers deu anys. Prop de 14 milions de lectors confessen llegir un diari, un milió més que fa deu anys.


La gent continua llegint els diaris en paper, però ja no els compren com abans.
Les cafeteries, biblioteques, sales d’espera, hotels i oficines tenen habitualment un diari que passa per diversos ulls de lectura. Un altre fenomen destacable és que el nombre de dones lectores de diaris ha augmentat. Ja són el 44% del total dels lectors, quan fa deu anys escassament arribaven al 39%.

  • Les capçaleres digitals dels diaris espanyols tenen més d’onze milions de lectors el 2010. En els últims cinc anys s’ha duplicat la xifra. La tendència continuarà a l’alça en 2011.

Els diaris han disminuït més d’un 30% els seus ingressos publicitaris entre els anys 2000 i 2010. Les previsions per a 2011 apunten que el mercat de la publicitat en la premsa baixarà al voltant d’un 4% de mitjana.
La crisi econòmica actual ha provocat que els anunciants inverteixin només el 0,48% del PIB quan fa deu anys es gastaven el 0,92%. La caiguda del consum de la llar, que representa el 60% del PIB és l’explicació.
Malgrat la difícil situació de la premsa diària, és d’esperar que si es reactiva el consum perquè es genera ocupació a partir de 2012, la publicitat tindrà un punt d’inflexió positiu per als diaris, els lectors del paper el 2011 es mantindran o fins i tot poden créixer lleugerament, els compradors descendiran possiblement al voltant del 3%. (L’any passat les vendes de diaris van caure un 4%).
La política de subscripcions col.lectives i vendes en bloc continuarà incentivant i la pèrdua de la venda al número al quiosc també.

  • Amb aquestes dades i tendències, pot desaparèixer a curt termini la premsa en el seu format de paper? La resposta és que no. No hi ha, encara, símptomes que indiquin una desaparició dels lectors. Aquests continuen creixent, però ho estan posant difícil a moltes empreses editores perquè, de la mateixa manera que amb internet, cada vegada més usuaris del paper no volen pagar-lo. Prefereixen llegir el diari que han comprat altres.

Post publicat originalment al blog Entre Medios.



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.