Archived entries for mitjans de paper

10 apunts sobre el futur del paper

16 posts, un esdeveniment, tres convidats, 70 assistents i centenars de tweets. A BCNMediaLab hem organitzado tot aquest sarau durant les darreres setmanes per respondre a una pregunta: quin és el futur de la premsa, el paper del paper?

No cal dir que no hi hem trobat resposta, però sí un parell de certeses, que ja és molt. Algunes es troben amagades als posts que 16 convidats van escriure en aquest blog: Juan Varela, Pepe Cervera, David Sancha, Mark Porter, Mario Tascón -si no els heu llegit, passeu i veureu que val la pena. Aquestes són algunes de les claus extretes entre línees:

1) Profetitzar sobre la fi del paper és absurd. Frases com “els diaris desapareixeran, trigaran molt o poc, però desapareixeran” o “si no es pot explicar en 140 caràcters, no hi ha història”, la veritat, fan riure o plorar. Res més.

La primera és com el nou mantra d’alguns gestors de mitjans a la cerca d’un vernís digital que els rejoveneixi davant del mirall i l’audiència. La segona la signen molts nadius digitals per a qui el món no va més enllà de followers i followings. Són les dues cares d’una mateixa moneda. Toni Piqué, mestre de batusses, ho acostuma a anomenar “esnobisme 3.0”. +1.

Aquests dies, a les pàgines de BCNMediaLab, Borja Bergareche, Juan Antonio Giner o Ramón Salaverría han coincidit en aquest mateix punt: posar una data a la mort del paper és absurd. El paper en si mateix no està mort. Està mort el periodisme mediocre, el SEO-periodisme i tots aquest invents –és a dir, punt 2.

2) No importa el suport, importa el periodisme de qualitat. O com diu Giner: “és el vi, no les ampolles”. No fa gaire ho comentava aquí mateix Luis Martín Cabiedes: “quan paguem per un ‘newspaper’ no paguem per les ‘news’, paguem pel ‘paper. Internet no és pas un suport nou, és la desaparició del suport”.

Si ja no podem cobrar per un suport que no existeix, per l’aire pel què circulen les dades (això ja ho cobren, i molt bé, les operadores), eso ya se lo cobran, y bien, las operadoras), caldrà fer periodisme de qualitat i diferenciat. I per això segur que es pot cobrar. Potser el problema és més vulgar: no dóna per comprar Cayennes ni pagar sous de tres xifres, com abans.

3) D’acord, però les pantalles manen. Es miri per on es miri, passem menys temps mirant la tele, llegint la premsa o escoltant la ràdio, i més llegint al mòbil, a l’ordinador o en una tablet.

Una dada que aporta José San Clemente: la premsa de paper a Espanya ha perdut 400.000 exemplars diaris els darrers 10 anys. El 2010, hi va haver més d’11 milions de lectors de les capçaleres digitals dels diaris en línia. Juan Varela ho expressava així: “L’hiperconnectivitat no pot estar al paper […] l’experiència sensorial es desplaça a les pantalles tàctils”.

4) De mitjà de masses a mitjà de nínxol. Amb la televisió, els diaris en paper han deixat de ser, o gairebé, el mitjà dominant. En formació d’opinió, en lectors, en influència… són complementaris. És un efecte de les pantalles i d’Internet. Però això no vol dir que hagin de desaparèixer (recordem: punt 1). Ni que hagin de fer-ho perquè sí, com creuen alguns gestors. Confonem reinvenció i reestrcuturació amb desaparició.

“Veig els mitjans impresos com una cosa de nínxol, amb textos llargs i imatges de qualitat ”, diu Mark Porter. Segons César Coca, adjunt a la direcció d’El Correo, “hi haurà durant molt de temps qui apreciï llegir en paper. Però no podem ignorar que cada cop seran menys”.

5) De dilluns a divendres: edicions breus però intenses. Així ho creu Bergareche: “De dilluns a divendres, les redaccions l’hauran d’encertar dins d’un atapeït sudoku diari que combini profunditat amb extensió”. És potser la idea més compartida per tothom: entre setmana, la premsa ho té molt complicat per fer-se un lloc.

Salaverría creu que “es tendirà a una reducció en la paginació i es generalitzar l’arrevistament”. I Pablo Mancini diu si fa no fa el mateix: “el paper del paper els dies feiners ha entrat en la fase terminal i el dia final el fixarà la indústria de la publicitat.

6) Cap de setmana: diferenciació. Hi ha molt optimisme respecte al futur de les edicions de cap de setmana de la premsa. I les claus, segons els convidats, passen pel contingut diferenciat, reportatges llargs, anàlisi i reflexió. El problema és que molts mitjans creuen que això és justament el que ja estan fent. Què falla?

“El cap de setmana, quan es concentrin compradors i anunciants, els diaris hauran d’aprendre a ser imprescindibles en la conformació de l’estil de vida de les persones i en l’explicació profunda del que realment passa”, diu Bergareche. I altres, com Porter o Emily Bell , creuen que s’ha de cobrar més per aquests continguts. Més dels 2-2,5 euros que ja costa de mitjana un diari de diumenge? Un altre argument per al punt quatre: un producte de nínxol.

7) Noves estructures per a nous mitjans. Tot els punts exposats porten a una reestructuració inevitable de les redaccions de paper. Fins ara només hem vist algunes retallades lentes i doloroses i una mica de maquillatge organitzatiu. Però si els diaris passen a ser una mena de revista de cap de setmana per a minories, queden molts cargols per ajustar.

Enrique Meneses ho explica: “les edicions digitals, enfront de les de paper, passaran de secundàries a principalíssimes dins dels diaris […] Els periodistes seran, majoritàriament, blocaires freelance que disposaran d’un “retainer fee” (quantitat que garanteix la prioritat d’un mitjà) però podran treballar per a altres diaris i/o mitjans”.

8 ) No hi ha espai per a tothom. Sanclemente va esmentar una dada preocupant durant l’esdeveniment: Espanya és el segon país després d’Alemanya amb més diaris generalistes (nacionals o regionals): 134. La mitjana de la UE és de 72. Doncs això, no hi ha lloc per a tots.

Javier Barrera comenta el mateix: “No crec que hi pugui haver diversos diaris en paper en una mateixa ciutat i fins i tot es donarà el cas de ciutats i províncies sense premsa regional”. A Espanya encara no ho hem vist, però si les coses continuen així, veurem molts tancaments i fusions.

9) Segmentació i anàlisi d’audiències. Si alguna cosa ha generat Internet és una fragmentació brutal de l’audiència. Per a tots: mitjans, discogràfiques, editorials… En aquesta situació, conèixer i segmentar la teva audiència per oferir-li els continguts que cerca, en el suport que vol i quan vol, serà fonamental tant en paper com en línia.

En paraules de Javier Guallar: “a mesura que s’esclareixi aquesta diversificació, cada plataforma haurà d’oferir al lector coses diferenciadores, no estrictament una mera repetició”.

10) Contingut, contingut, contingut. La premsa ja no pot sobreviure com fins ara, ha d’assumir un altre rol en la societat. I l’única forma de fer-ho és seduint als lectors amb contingut espectacular. Fins i tot els d’Internet ho entenen. Giner ho deixa molt clar: “menys talibans, menys ‘papiròmans’ o ‘idolatradors’ del paper i més “periodisme pur i dur”, que és el que ens fa falta”.

Traducció: Albert Muñoz / Anna Solana

Foto: rinzing

El paper del paper: Borja Bergareche

Borja Bergareche és periodista i sotsdirector d’ABC.

Quan ens preguntem pel paper del paper, en realitat ens estem preguntant, paper, o no paper? Però les preguntes importants en realitat són “paper, per a què”, i “quin paper”. Els diaris de paper seguiran amb nosaltres d’aquí a deu, vint anys -profetitzar més enllà no té sentit-.

El seu “paper” haurà de ser el mateix, provocar en el lector aquesta grata sensació de plenitud, d’estar al dia “de tot”, més informat per sobre del ciutadà mitjà, quan passes amb la mà l’entrevista de contraportada. Però aquest paper caldrà exercir-lo amb menys paper.

Els diaris entre setmana seran “breus però intensos”. De dilluns a divendres (o des del dimarts si, com ha dit aquí Ramón Salaverría, torna a desaparèixer l’edició del dilluns), les redaccions hauran d’encertar en un ajustat sudoku diari que combini profunditat -aposta amb més pàgines, fotos i gràfics de 3-4 grans assumptes molt vinculats a la identitat del diari- amb l’extensió -ressenyar la resta de l’actualitat en notícies breus, exposades de manera creativa en diferents formats d’informacions breus, dades, frases o instantànies-.

Apostar per la seqüència lineal i el “all in one” dels diaris impresos (com més compactes millor, si de cas fer-los amb un format semblant a la revista) davant de la serendipia i dispersió dels suports digitals. El cap de setmana, quan es concentrin compradors i anunciants, els diaris hauran d’aprendre a ser imprescindibles en la conformació de l’estil de vida de les persones i en l’explicació profunda del que realment passa, amb elements d’agenda, de background, de claus sense renunciar als llargs reportatges periodístics “per llegir”.

¿Trencarem aquesta cotilla que són els calaixos que anomenem seccions, que sovint obeeixen més a la necessitat d’organitzar el treball en les redaccions que a la naturalesa dels temes? És possible, sobretot entre setmana. Les portades guanyaran a les primeres, perquè el “digest” de titulars ho veurem online i al tablet mentre que l’aposta gràfica i editorial marcarà la diferència en el quiosc. Es pot barrejar l’agudesa intel·lectual de “The Economist” amb l’elegància i concisió de “The International Herald Tribune” amb la proximitat de “El Correo” amb l’audàcia de “The Daily Mail”? M’agradaria.

El pròxim 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos  aquí.

El paper del paper: Mark Porter

Mark Porter és l’ex-director creatiu del Guardian, responsable del redisseny del 2005, considerat com un dels projectes de redisseny d’un mitjà imprès més important de la darrera dècada. Mark treballa ara com a consultor independent en disseny editorial.

“Les qualitats físiques del objecte imprès faran que els mitjans en paper continuïn sent valorats en el futur. Llegir una revista o un diari és una experiència tàctil, immersiva, d’una qualitat diferent a qualsevol cosa que el digital pugui oferir. Però la velocitat, disponibilitat i interactivitat del digital fa que els mitjans en paper no puguin competir com a mitjà de comunicació de masses.

Veig els mitjans en paper com una cosa de nínxol, amb millor qualitat de producció, amb texts llargs i imatges de qualitat. Per als diaris, això implicarà publicar de forma menys freqüent, amb una major qualitat, i cobrar més. Sempre hi haurà una audiència que trobi plaer en llegir un mitjà en paper, però cada vegada més aquesta audiència serà més petita. Els mitjans en paper hauran de convertir-se en productes de luxe per a sobreviure.

El 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Inscriu-te aqui.

Diaris: més lectors però menys compradors

Per José Sanclemente:

José Sanclemente va ser, fins a 2002, Conseller Delegat a Zeta i president de l’Associació d’Editors de Diaris (AEDE). Fundador del diari gratuït ADN Sanclemente és ara president de la consultora Imagina Media i un dels nostres ponents a la tercera trobada del 24 de febrer del BCNMediaLab.

La premsa de paper a Espanya ha perdut prop de 400.000 exemplars diaris els últims deu anys, que equival a un 10% de la seva difusió total. L’any 2000 els diaris venien quatre milions d’exemplars cada dia, a finals de 2010 aquesta xifra estava al voltant de tres milions sis-cents mil.
Segons l’informe de Deloitte per a l’AEDE, els canals de compra s’han transformat els últims anys: s’han incrementat les subscripcions individuals més d’un 37%, però ha disminuït la venda als quioscos un 21%. Fa deu anys els quioscs venien el 80% dels exemplars difosos pels diaris, avui només el 68%.
Els diaris han incrementat la fórmula de la venda en bloc i les subscripcions col·lectives amb descomptes importants a grans companyies i institucions per tal d’aturar la caiguda dels compradors, que ja no s’acosten com abans al seu quiosc habitual.
Això porta a que, per als editors, l’ingrés mitjà per exemplar total difós s’hagi deteriorat i s’ha hagut de compensar, en part, amb increments als preus de les capçaleres.

  • L’aparent contradicció és que, com en el cas dels llibres, la lectura dels diaris en paper ha augmentat els darrers deu anys. Prop de 14 milions de lectors confessen llegir un diari, un milió més que fa deu anys.


La gent continua llegint els diaris en paper, però ja no els compren com abans.
Les cafeteries, biblioteques, sales d’espera, hotels i oficines tenen habitualment un diari que passa per diversos ulls de lectura. Un altre fenomen destacable és que el nombre de dones lectores de diaris ha augmentat. Ja són el 44% del total dels lectors, quan fa deu anys escassament arribaven al 39%.

  • Les capçaleres digitals dels diaris espanyols tenen més d’onze milions de lectors el 2010. En els últims cinc anys s’ha duplicat la xifra. La tendència continuarà a l’alça en 2011.

Els diaris han disminuït més d’un 30% els seus ingressos publicitaris entre els anys 2000 i 2010. Les previsions per a 2011 apunten que el mercat de la publicitat en la premsa baixarà al voltant d’un 4% de mitjana.
La crisi econòmica actual ha provocat que els anunciants inverteixin només el 0,48% del PIB quan fa deu anys es gastaven el 0,92%. La caiguda del consum de la llar, que representa el 60% del PIB és l’explicació.
Malgrat la difícil situació de la premsa diària, és d’esperar que si es reactiva el consum perquè es genera ocupació a partir de 2012, la publicitat tindrà un punt d’inflexió positiu per als diaris, els lectors del paper el 2011 es mantindran o fins i tot poden créixer lleugerament, els compradors descendiran possiblement al voltant del 3%. (L’any passat les vendes de diaris van caure un 4%).
La política de subscripcions col.lectives i vendes en bloc continuarà incentivant i la pèrdua de la venda al número al quiosc també.

  • Amb aquestes dades i tendències, pot desaparèixer a curt termini la premsa en el seu format de paper? La resposta és que no. No hi ha, encara, símptomes que indiquin una desaparició dels lectors. Aquests continuen creixent, però ho estan posant difícil a moltes empreses editores perquè, de la mateixa manera que amb internet, cada vegada més usuaris del paper no volen pagar-lo. Prefereixen llegir el diari que han comprat altres.

Post publicat originalment al blog Entre Medios.



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.