Archived entries for mitjans

El paper del paper: Mark Porter

Mark Porter és l’ex-director creatiu del Guardian, responsable del redisseny del 2005, considerat com un dels projectes de redisseny d’un mitjà imprès més important de la darrera dècada. Mark treballa ara com a consultor independent en disseny editorial.

“Les qualitats físiques del objecte imprès faran que els mitjans en paper continuïn sent valorats en el futur. Llegir una revista o un diari és una experiència tàctil, immersiva, d’una qualitat diferent a qualsevol cosa que el digital pugui oferir. Però la velocitat, disponibilitat i interactivitat del digital fa que els mitjans en paper no puguin competir com a mitjà de comunicació de masses.

Veig els mitjans en paper com una cosa de nínxol, amb millor qualitat de producció, amb texts llargs i imatges de qualitat. Per als diaris, això implicarà publicar de forma menys freqüent, amb una major qualitat, i cobrar més. Sempre hi haurà una audiència que trobi plaer en llegir un mitjà en paper, però cada vegada més aquesta audiència serà més petita. Els mitjans en paper hauran de convertir-se en productes de luxe per a sobreviure.

El 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Inscriu-te aqui.

El paper del paper: Emily Bell

Emily Bell, Directora del Tow Center for Digital Journalism a l’Escola de Periodisme de l’Universitat de Columbia. Abans va exercir diversos càrrecs a l’area online del Guardian, on va ser Directora de contingut digital a Guardian News & Media des de 2006 fins al 2010.

“Crec que al futur hi haurà menys diaris i revistes (sobretot diaris), i seran més cars. O totalment gratis. Estic segura que els tablets i altres dispositius mòbils tindran un gran impacte en com la gent inverteix el seu temps de lectura o de camí a la feina, però no crec ni per un moment, que puguin salvar als diaris de paper, són un mitjà totalment diferent.

Els dominicals tenen més recorregut que les edicions entre setmana, les quals no veig que tinguin futur com a productes de consum massiu. En només una generació haurà una caiguda dramàtica de lectors. Però d’alguna manera crec que això ajudarà els diaris a innovar. Si perden els lectors que han estat la seva base, ja no tindran raons per a no abandonar les característiques que en un altre moment els van fer populars entre aquesta audiència, i intentar ara trobar nous formats, estils visuals o noves estratègies de distribució.

M’agradaria que algú inventés el diari perfecte – no massa gran – i que s’assegurés que es lliurat de forma segura. Això allargaria alguns anys més la vida del paper imprès, fent fàcil d’aconseguir-ho i pagar per ell. Crec que hi ha una amenaça existencial a la distribució massiva de diaris.  No puc imaginar-me que sobrevisquin més enllà dels propers vint o trenta anys.”

Perfils emprenedors: RUIDO Photo

Escola del col·lectiu de fotoperiodistes de Barcelona RUIDO Photo

RUIDO Photo és un col·lectiu de fotoperiodistes i fotògrafs documentals de Barcelona fundat el 2004. Desenvolupen la seva activitat en tres àmbits, principalment:

  • Investigació i documentació, en forma de reportatges, alguns publicats en mitjans com a Periodismo Humano.
  • Pràctiques de dinamització comunitària, com aquest projecte de fotografia participativa al barri del Congost.
  • I a més, editen la revista digital de fotografia documental 7.7.

Malgrat ser una associació sense ànim de lucre, i no tenir una visió empresarial de les seves activitats, per al fotògraf i membre del col·lectiu Toni Arnau, “el major obstacle, i constant, és la recerca de fons que garanteixin el manteniment del projecte”. Toni recomana a altres periodistes “no crear equips de treball molt grans, anar de menys a més” i deixar la recerca de finançament, tant pública com a privada, a un professional.

Dades clau:

  • Costos per posar en marxa el projecte: pràcticament 0€ (hosting i domini). Al començament es va treballar de manera voluntària.
  • Temps de planificació: 8 mesos.
  • Anys fins a aconseguir beneficis: No es busca aconseguir beneficis, però el finançament, principalment de subvencions públiques, cobreix mínimament les despeses derivades del projecte i sous de l’equip.
  • Staff en el llançament: 12.
  • Staff avui: 8.
  • Següent pas: Seguir amb la difusió de 7.7 a nivell local i global i redissenyar la web amb nova programació. A més, començar a produir esdeveniments sobre periodisme i fotografia documental.

Perfils emprenedors: Anversal

Anversal

Anversal és un estudi de disseny de mitjans, fundat a l’abril de 2009 per Olga Lamas, Víctor Gil i Teresa Domingo. Els tres són periodistes, procedeixen de l’estudi de disseny Cases i Associats i tenen 10 anys d’experiència en projectes editorials de tot tipus. Un dels seus últims projectes ha estat el disseny del diari Ara, però també han treballat en el redisseny del diari portuguès Destak, i altres projectes de redisseny i direcció de continguts para Time Out.

Per a Víctor Gil, que abans de fundar l’estudi va a exercir feinas de direcció d’art en Adevarul o l’edició dominical de The Independent, “al marge de la situació econòmica conjuntural i el que comporta (pressupostos a la baixa, retards en els pagaments) no hem trobat majors obstacles per al funcionament de l’empresa”. Víctor insisteix en la importància per a un projecte com el seu d’una labor constant de comunicació i mantenir una cuidada xarxa de contactes que puguin convertir-se en clients en algun moment.

Dades clau:

  • Costs per posar en marxa el projecte: 10.000€ (alta de societat, lloguer d’oficina i ordinadors)
  • Staff en el llançament i avui: 3 més col·laboradors puntuals.

Perfils emprenedors: FronteraD

Fa ara un any va aparèixer FronteraD, un projecte informatiu online que es distingeix per treballar amb una periodicitat setmanal, desmarcant-se de l’actualització constant d’altres mitjans online i centrant-se en contingut propi i de qualitat. Dos dels seus reportatges han resultat premiats recentment.

La idea inicial era treure al mercat una revista en paper, però al cap de 6 anys de planificació i treball es va decidir centrar els esforços a treure al mercat la versió online, que va estar llista en un any. A més de la publicitat, també han adoptat el model de finançament viadonacións, , similar al que posseeix Periodismo Humano.

Per a Jose Luís Toledano, Director de FronteraD, un periodista que estigui pensant en crear un projecte propi hauria de “afinar en el gestor de continguts, buscar un bon soci financer, tenir sort, no rendirse mai. I llançar el projecte al mercat quan tingui guarantida la supervivència econòmica durant almenys dos anys”.

Dades clau:

  • Costs per posar en marxa el projecte: 70.000€
  • Anys de planificació: 6 quan el projecte consistia en una revista en paper amb versió online. Quan es va optar per tenir només versió online, 1 any.
  • Anys fins a aconseguir beneficis: 3 (en 2012).
  • Staff en el llançament: 6 més col·laboradors.
  • Staff avui: 4 més col·laboradors.
  • Següent pas: Continuar millorant fronterad.com i llançar una versió en paper de la revista.


BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.