Archived entries for premsa

El paper del paper: invertir de nou en periodisme

Dijous passat vam celebrar el tercer BCNMediaLab [veure el vídeo]. Volíem parlar del futur del paper, però irremeiablement vam parlar del futur del periodisme, potser perquè l’un està inevitablement lligat a l’altre… (però potser no al revés) Els ponents van estar a l’altura de l’ocasió i vam gaudir d’un interessant debat entre la il·lusió d’una nova època i la crua realitat que s’imposa en empreses i redaccions en aquests temps de transició industrial.

  • Toni Piqué: “Cal renovar gairebé tot el periodisme. És un temps fantàstic per fer coses noves, perquè ara no cal tenir una rotativa per fer-ho, i qui vulgui col·laborar amb el periodisme pot fer-ho i ho fa. Això és la part positiva d’aquesta explosió de xarxes socials i dispositius “.
  • José Sanclemente: “Si una capçalera no és rendible, no és independent, i si no és rendible s’ha de ” vendre “(…). M’atreviria a dir que el 95% dels diaris d’Espanya no van ser rendibles l’any passat, van perdre diners, assumint que la majoria van realitzar Eros “. “Ara els diaris són com una ensopegada, al final has d’anar llegint entre línies, distingint entre informació i pàgines patrocinades (…) En aquest escenari és molt difícil que els periodistes puguin fer la seva feina” i ser veritablement independents.

Va ser Sanclemente qui va recordar una frase del periodista Miguel Angel Aguilar en relació al cas Rumasa fent èmfasi que mentre “s’envien periodistes a les guerres, no s’envien al Registre Mercantil”.

  • Louis-Charles Tiara, jove editor de les revistes Barcelonès i Madriz, va explicar les característiques del mercat de les revistes a Espanya: “Mai s’ha desenvolupat l’hàbit de subscripció ni existeix una logística preparada per a elles. Els quioscos estan desapareixent i a Espanya les revistes es consumeixen un 90% per venda en quiosc. Als EUA, en canvi, és un 30%, la resta, per subscripció. El consum està lligat al quiosc però aquests estan desapareixent “.

Vam tornar a centrar-nos en el tema de la trobada. Sanclemente ens va recordar que encara que a Espanya hi ha caigudes un 4% anual en la difusió es dóna la paradoxa que es llegeixen més diaris que mai, però no hi ha compradors. I que tenim “134 diaris diaris d’informació general que perden molts diners“. La mitjana europea per país, va explicar, és de 70, “i som el segon país amb més diaris d’Europa per darrere d’Alemanya. “Per força desapareixeran diaris, no hi ha mercat per a tots”, va concloure.

Toni Piqué estava d’acord amb aquesta idea però sobre tot volia mostrar optimista: “Cal deixar de comprar periodistes i comprar informació, a qui la tingui, ia qui la tingui bé. I cal trobar una altra manera de subsidiar a un diari “. Andreu va recordar el text d’Enrique Meneses al nostre bloc, que feia referència a un futur amb redaccions petites. Piqué va dir però que no creia massa en les redaccions petites. “Les que quedaran són les redaccions grans”.

Sanclemente va reprendre el fil sobre la mida de les redaccions en el moment actual de reducció dràstica de les redaccions. “Estan desapareixent les redaccions (…) Per a mi ja no queden editors de premsa, només queden empreses, fons d’inversió… però si avui un editor voldria recuperar el lector, segurament hauria d’ajustar costos en el context actual, però no tocaria el múscul de l’empresa que és la redacció. No sé si les redaccions seran grans o petites, però el que és segur és que seran dolentes, molt dolentes “. Per a José Sanclemente la clau és una: “Cal invertir de nou en periodisme”, coincidint amb el que Juan Varela ens explicava al blog ..

Per Louis, “el lector no li importa tant d’on ve la informació, sinó si aquesta és la que li interessa”.

Quan va arribar l’hora de les preguntes van aflorar els testimonis de periodistes sobre situacions penoses: pàgines de publireportatges que es camuflen com a informació o mitjans que acomiaden personal per contractar a joves com autònoms i sous per sota de mileuristes.

Vam tornar a parlar del debat rendibilitat vs independència. “Tots ploràvem amb el tancament de CNN +, però si aquests senyors haguessin guanyat a mig milió d’euros no els haguessin tancat, i això mai ho diem” deia Piqué. “(…) No m’estranya gens el que ens està passant, no tenim àvia, hem de ser molt millors, perquè podem ser-ho, perquè sinó, això no xuta, ni el paper, ni el periodisme …”

I la veritat és que no sé si vam parlar molt de paper, però el cert és que la trobada va ser una de les més llargues de les tres que portem i on la gent va participar més.

  • Us deixo amb les meves conclusions personals: el paper no morirà com suport, però ha de trobar el seu nou lloc en el nou ecosistema. De ben segur aquest futur no estarà en un fulletó amb quatre notes d’agència. Si el paper vol seguir sent rellevant, ha de tornar a “invertir en periodisme” com deia Sanclemente. “Podem fer-ho millor, molt millor” deia Toni Piqué. I això, no només va pel suport paper, sinó en realitat, per a tot el periodisme. Podem fer millor periodisme. Sigui on sigui i com sigui. Però també necessitem nous editors que entenguin de què va això anomenat periodisme.

Altres que han escrit sobre el 3er BCNMediaLab:

El Paper del paper: Javier F. Barrera

Per Javier F. Barrera, Editor Multimèdia del diari Ideal de Granada, blocaire i membre del col.lectiu 1001Medios.

La premsa local i regional, compartint valors

Crec que perviurà una premsa regional forta, generadora d’una empresa multimèdia, multicanal i multisuport, i líder en el seu àmbit d’influència. No crec que poguin existir diversos diaris en paper a una mateixa ciutat i fins i tot podrà haver ciutats i províncies sense premsa regional.

Pel valor del preu de la manxeta s’oferiran moltes coses com regals, revistes, suplements, col·leccions per cupons, descomptes i mil coses més. Tindran moltes pàgines, amb molt per llegir, històries i suplements dins del paper i revistes complementàries (Dona, Motor, TV, Oci, Cultura, Cor, Viatges, Música). Tindran promocions, moltes.

Si tinc clar que estaran plens d’anàlisi i amb temes que són històries humanes universals. Els continguts compliran allò que es diu, “plens de cares però sense corbates”. Vull imaginar que la premsa regional en paper estarà en un futur pròxim amb menor tiratge, si, però sota el braç de gent que es distingirà i voldrà ser distingit pels valors que atresorem i que, des de ja mateix, compartirem”.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Mario Tascón

Mario Tascón és periodista. Ha estat responsable de l’àrea digital de Prisacom entre el 2000 fins el 2008 i va ser impulsor i director de la primera pàgina web del diari El Mundo. Fundador del mitjà generalista Lainformacion.com i actualment exerceix com a consultor de nous mitjans i Internet.

“La indústria dels diaris es debat en una cruïlla de camins en el qual no acaben d’abraçar amb força els nous mitjans, i, alhora, es resisteixen a la idea que el seu paper sigui substituït pel digital.
La cruïlla és la mateixa que van viure en el seu moment els fabricants de rellotges i els de estilogràfiques.
Els que feien màquines per mesurar el temps van aconseguir sobreviure perfeccionant i van convertir els rellotges en artefactes desitjables que la gent segueix comprant. La crisi que els amenaçava es va aclarir i els rellotges digitals de canell no van aconseguir el favor del públic.
Els fabricants de estilogràfiques en canvi van veure com el luxe amb el qual anunciaven els seus productes no va ser suficient argument davant dels que servien a la gent per comprar bolígrafs, molt més moderns i sense riscos de taques a les camises i jaquetes.
Possiblement tinguem paper per una bona estona gràcies a aquells que aconsegueixin treure partit a aquesta meravella de la tecnologia que és la impremta, si ho saben omplir i pintar d’allò que la gent desitja.
Els qui fabriquen paper de qualsevol forma pensant que el propi material és la clau de la seva salvació desapareixeran amb ell.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El papel del papel: César Coca

César Coca és periodista i adjunt a la direcció del diari El Correo a més de professor de periodisme a la Universitat del País Basc:

“Fins més o menys 1840, els diaris van estar reservats exclusivament per a les elits. El futur dels diaris en paper pot ser retornar a aquest origen. De la mateixa manera que hi ha lectors que aprecien la sensació física de tocar el paper, passar les pàgines, també hi haurà durant molt de temps els que apreciïn que llegir en paper és un acte diferent que fer-ho a una pantalla.

No podem ignorar, però, que cada vegada seran menys els que apreciïn aquestes sensacions. Mentre arriba el moment de la seva desaparició -jo confio que estiguem lluny d’aquesta data- els diaris en paper han d’apostar per la qualitat: reportatges en profunditat que donin les claus del que passa, entrevistes reposades, anàlisi originals … A tot això, els diaris regionals han d’afegir proximitat. Cap fet, cap moda, cap tendència del comportament social, ha de quedar fora de les seves pàgines. Tot això, mitjançant una sàvia combinació de continguts web i paper.

Hi ha alguns que encaixen molt més en el primer suport-o a les tablets o allò que pugui sorgir- i altres que semblen clarament encaminats al paper. El perill està en transitar pel camí fàcil de fer una informació econòmica buscant reduir costos. El que no tindrà sortida és el producte periodístic de baixa qualitat. És possible que d’aquí a molt poc temps no tingui acceptació ni tan sols als gratuïts “.

El proper 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos-hi  aquí.



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.