Estás leyendo:

Perfils emprenedors: Bottup/Nxtmedia

Tot aquell que hagi assistit a algun esdeveniment de periodisme a Espanya o que hagi seguit mínimament l’evolució de noves formes de periodisme a Espanya estarà al tant de la labor de Pau Llop i els seus companys, primer en Bottup, el primer mitjà de periodisme ciutadà en castellà, en actiu des de 2007. I després a més en Nxtmedia, posant l’experiència i el know how adquirits en Bottup al servei d’altres projectes. Ambdues iniciatives destaquen per la seva defensa del model de periodisme sense ànim de lucre.

¿Quin va ser el major obstacle amb el qual us heu trobat?

Treballar i tractar de mantenir un projecte sense ànim de lucre sense cap tipus d’inversió ni subvenció en gairebé quatre anys que portem en marxa. El nostre major obstacle actual és aconseguir que les entitats que tenen capacitat d’invertir en tecnologia i coneixement ens concedeixin 15 minuts del seu temps per escoltar la nostra proposta de futur, que per cert, està bastant allunyada del tòpic “deficitari econòmicament” que se sol atribuir als projectes sense ànim de lucre, és una proposta creiem que molt innovadora i que és autosostenible per si mateixa a mig termini.

¿Què li recomanaries a un periodista que estigui plantejant-se tornarse emprenedor?

Que ho faci. Sense presses, sense estrès, sense pensar que la seva idea és única i que l’hi poden “robar”. Començant pel bàsic, controlant al mil·límetre cada despesa i evitant hipotecar un pam del futur del seu projecte per inversions de poc calat o molt condicionades. I sobretot, que estigui obert a col·laborar amb els seus parells, que no consideri el seu projecte com alguna cosa aïllada que es llança a la competència feroç típica de les economies d’escala. Internet no funciona així. Ah! i que a l’hora de formar equip, encara que els seus coneguts siguin també periodistes, que tracti de fer un equip inicial equilibrat on a part de periodista/es hi hagi si o sí un expert en tecnologia i un altre en negoci. A part de tot l’anterior, molta paciència, fe, tranquil·litat i predisposició a gaudir del camí. I molta sort 🙂

Dades clau:

  • Costos per posar en marxa el projecte: 3.323€ (318€ Bottup.com + 3.005€ Nxtmedia)
  • Temps de planificació: 1 any (Bottup.com)
  • Anys fins a aconseguir beneficis: Bottup és un projecte sense ànim de lucre, normalment no porta publicitat. En els casos en què sí hi ha hagut publicitat, aquesta ha estat gratuïta. En el cas de Nxtmedia, es va recuperar la inversió inicial de 3.000€ al cap de 8 mesos.
  • Staff en el llançament: 3 periodistes.
  • Staff avui: 3 periodistes, 1 desenvolupador i 1 dissenyador.
  • Següent pas: Adoptar una nova forma jurídica més d’acord amb l’activitat real de Nxtmedia com a entitat sense ànim de lucre. Una vegada s’hagi aplicat aquesta nova forma, realitzar un pla de desenvolupament tecnològic i de sustentabilitat econòmica. Obrir encara més Bottup, fer-ho una eina (en lloc d’un mitjà) distribuïda i, sobretot, escalable.

This post is also available in: English, Spanish

Leave your comment

Please be polite. You can use these HTML tags: STRONG, A, BLOCKQUOTE, CODE

Perfils emprenedors: RUIDO Photo

Escola del col·lectiu de fotoperiodistes de Barcelona RUIDO Photo

RUIDO Photo és un col·lectiu de fotoperiodistes i fotògrafs documentals de Barcelona fundat el 2004. Desenvolupen la seva activitat en tres àmbits, principalment:

  • Investigació i documentació, en forma de reportatges, alguns publicats en mitjans com a Periodismo Humano.
  • Pràctiques de dinamització comunitària, com aquest projecte de fotografia participativa al barri del Congost.
  • I a més, editen la revista digital de fotografia documental 7.7.

Malgrat ser una associació sense ànim de lucre, i no tenir una visió empresarial de les seves activitats, per al fotògraf i membre del col·lectiu Toni Arnau, “el major obstacle, i constant, és la recerca de fons que garanteixin el manteniment del projecte”. Toni recomana a altres periodistes “no crear equips de treball molt grans, anar de menys a més” i deixar la recerca de finançament, tant pública com a privada, a un professional.

Dades clau:

  • Costos per posar en marxa el projecte: pràcticament 0€ (hosting i domini). Al començament es va treballar de manera voluntària.
  • Temps de planificació: 8 mesos.
  • Anys fins a aconseguir beneficis: No es busca aconseguir beneficis, però el finançament, principalment de subvencions públiques, cobreix mínimament les despeses derivades del projecte i sous de l’equip.
  • Staff en el llançament: 12.
  • Staff avui: 8.
  • Següent pas: Seguir amb la difusió de 7.7 a nivell local i global i redissenyar la web amb nova programació. A més, començar a produir esdeveniments sobre periodisme i fotografia documental.

This post is also available in: English, Spanish

Leave your comment

Please be polite. You can use these HTML tags: STRONG, A, BLOCKQUOTE, CODE

Perfils emprenedors: Anversal

Anversal

Anversal és un estudi de disseny de mitjans, fundat a l’abril de 2009 per Olga Lamas, Víctor Gil i Teresa Domingo. Els tres són periodistes, procedeixen de l’estudi de disseny Cases i Associats i tenen 10 anys d’experiència en projectes editorials de tot tipus. Un dels seus últims projectes ha estat el disseny del diari Ara, però també han treballat en el redisseny del diari portuguès Destak, i altres projectes de redisseny i direcció de continguts para Time Out.

Per a Víctor Gil, que abans de fundar l’estudi va a exercir feinas de direcció d’art en Adevarul o l’edició dominical de The Independent, “al marge de la situació econòmica conjuntural i el que comporta (pressupostos a la baixa, retards en els pagaments) no hem trobat majors obstacles per al funcionament de l’empresa”. Víctor insisteix en la importància per a un projecte com el seu d’una labor constant de comunicació i mantenir una cuidada xarxa de contactes que puguin convertir-se en clients en algun moment.

Dades clau:

  • Costs per posar en marxa el projecte: 10.000€ (alta de societat, lloguer d’oficina i ordinadors)
  • Staff en el llançament i avui: 3 més col·laboradors puntuals.

This post is also available in: English, Spanish

Leave your comment

Please be polite. You can use these HTML tags: STRONG, A, BLOCKQUOTE, CODE

“Els periodistes hauran d’anar fent gires”

Segur que més d’un dels més de cinc mil periodistes a l’atur a Espanya s’ha preguntat la següent pregunta algun cop: M’ho puc muntar pel meu compte? Alguns ja tindran projectes en ment, idees per a nous mitjans, o micromitjans o mitjans personals,… posem el nom que vulguem.

Això és el de menys perquè, com sempre, una pregunta porta a una altra: Qui paga la festa? Hi ha algun inversor disposat a finançar el naixement de nous mitjans de comunicació en paper, online,… o en el format que sigui? La història recent no porta bons records.

Per conèixer què pensa un inversor de veritat, dels seriosos, vaig parlar amb Luis Martín Cabiedes sobre el tema. Crec que sobren les presentacions, però per si cal: Cabiedes pertany a una família propietària d’Europa Press, de la qual és conseller i, a més a més, és un dels inversors independents més reconeguts en el sector d’Internet a Espanya. Ole, Privalia, Rockola, Bubok o Trovit van ser/són algunes de les seves start-ups participades.

Pregunta: Invertiries en un nou mitjà de comunicació?
Resposta: La resposta honesta és no. I la raó és senzilla: els continguts encara no han trobat un model de negoci a Internet. Més de 15 anys d’història demostren que els continguts sempre han estat mal negoci a Internet i perquè un inversor posi diners primer cal converce’l que hi ha un model de negoci darrere.

Dit això, sí crec que hi ha lloc per a periodistes-emprenedors. Hi ha lloc per a publicacions online especialitzades que poden convertir-se en un bon negoci personal o una empresa viable per a tres o quatre persones. Són allò que anomenem projectes viables però no invertibles, és a dir, no són escalables ni hi ha possibilitat de venta.

P. Per què no?
R. L’inversor professional cerca empreses que arribin a facturar 10 o 12 milions d’euros en tres o quatre anys. Un projecte de continguts online no té aquest perfil. A més a més, un inversor no va a comprar alguna cosa que no sàpiga a qui vendre. Avui en dia, els qui haurien de comprar aquests projectes, els mitjans tradicionals, no ho fan perquè ho estan passant fatal.

P. Ningú està disposat a pagar per notícies a Internet. El camí sembla que no va per aquí, oi?
R. Quan algú paga per un newspaper, no paga per les news, paga pel paper. Per les notícies no s’ha pagat mai, sempre s’ha pagat pel suport, no pel contingut. Igual succeix amb la indústira discogràfica, que es pagava pel disc, no per la música. Internet no és un suport nou, és la desaparició del suport, i si desapareix el suport ja no pots cobrar pel mateix que venies abans. El problema és que la publicitat online té un límit, no pot sostenir-ho tot.

P.Què funcionaria llavors a Internet: combinar continguts de qualitat, anàlisi amb noves plataformes tipus tablets, mòbils,…?
R. No crec que la resposta estigui en les noves plataformes. Hi ha molt poc contingut de pagament a l’iPhone o a l’iPad, on s’ha imposat novament el model d’Internet de tot gratis. Com a consumidors som feliços, això és un festí; com a empresa, és un repte. Qui està perdent diners són els mitjans de comunicació.

P. Quins conselles els hi donaries a un periodista-emprenedor que vulgui muntar un projecte?
R. La mala notícia és per a les empreses de mitjans, no per als periodistes. Igual que el problema de la música el tenen les discogràfiques, no els músics. Els periodistes, com els músics, tindran que fer gires. No ho dic en un sentit pejoratiu, sinó que hi ha bones oportunitats. No hi hauran empreses de mitjans de comunicació en què treballar o serà difícil. Per això, el millor és trobar el propi nínxol, el seu públic, que es facin forts, que creïn continguts que la gent vulgui llegir, que és allò que sempre s’ha tractat, i que no sigui més de quatre o cinc en plantilla. Igual que una banda de música.

P. I els grans mitjans tradicionals, podran viure d’Internet en el futur?
R. Cap mitjà, sigui una televisió o un diari, tornarà a guanyar el que guanyava abans. S’ha acabat. I mai el negoci online els hi va a proporcionar més enllà del 10% de la publicitat que tenia en el model antic. No dóna. És innocent pensar que amb Internet i l’iPad vas a salvar el vaixell. Han de cercar nous models.

Foto: SeedRocket

This post is also available in: English, Spanish

Leave your comment

Please be polite. You can use these HTML tags: STRONG, A, BLOCKQUOTE, CODE

Perfils emprenedors: FronteraD

Fa ara un any va aparèixer FronteraD, un projecte informatiu online que es distingeix per treballar amb una periodicitat setmanal, desmarcant-se de l’actualització constant d’altres mitjans online i centrant-se en contingut propi i de qualitat. Dos dels seus reportatges han resultat premiats recentment.

La idea inicial era treure al mercat una revista en paper, però al cap de 6 anys de planificació i treball es va decidir centrar els esforços a treure al mercat la versió online, que va estar llista en un any. A més de la publicitat, també han adoptat el model de finançament viadonacións, , similar al que posseeix Periodismo Humano.

Per a Jose Luís Toledano, Director de FronteraD, un periodista que estigui pensant en crear un projecte propi hauria de “afinar en el gestor de continguts, buscar un bon soci financer, tenir sort, no rendirse mai. I llançar el projecte al mercat quan tingui guarantida la supervivència econòmica durant almenys dos anys”.

Dades clau:

  • Costs per posar en marxa el projecte: 70.000€
  • Anys de planificació: 6 quan el projecte consistia en una revista en paper amb versió online. Quan es va optar per tenir només versió online, 1 any.
  • Anys fins a aconseguir beneficis: 3 (en 2012).
  • Staff en el llançament: 6 més col·laboradors.
  • Staff avui: 4 més col·laboradors.
  • Següent pas: Continuar millorant fronterad.com i llançar una versió en paper de la revista.

This post is also available in: English, Spanish

Leave your comment

Please be polite. You can use these HTML tags: STRONG, A, BLOCKQUOTE, CODE

Canvis en el proper BCNMediaLab

Lamentablement, Vicent Partal ens ha comunicat que no podrà assistir al proper BCNMediaLab. Però en el seu lloc tindrem l’oportunitat d’escoltar l’historia de Pilar Riaño i Christian de Angelis, dos periodistes procedents d’Expansión que en març de 2010 van llançar Modaes, una web de informació econòmica especialitzada en moda que ha aconseguit ser una referència per al sector en molts pocs mesos.

This post is also available in: English, Spanish

Leave your comment

Please be polite. You can use these HTML tags: STRONG, A, BLOCKQUOTE, CODE

Una nova generació de periodistes

Next Generation Journalist: Nick Williams from Adam Westbrook on Vimeo.

Ets d’aquesta generació? Vine a la segona trobada del BCNMediaLab: Periodistes Emprenedors.

This post is also available in: English, Spanish

Leave your comment

Please be polite. You can use these HTML tags: STRONG, A, BLOCKQUOTE, CODE

Una visió entre Castells i Assange

Fa uns quants dies, el sociòleg Manuel Castells explicava que l’expansió de les xarxes socials i altres eines de blogging posaven en entredit cada cop més la feina informativa dels periodistes.

Rapidesa, immediatesa, globalitat i horitzontalitat. El model nodal de les xarxes socials ens porta un nou panorama on els ciutadans construeixen missatges, competeixen de tu a tu amb els periodistes i els mitjans de comunicació. Només cal veure la sacsejada que està provocant Wikileaks a través de su ‘alma matter’ Julian Assange, i la interpretació equivocada de molts periodistes sobre si és convenient la publicació dels ‘cables’ sota l’únic criteri de considerar si aquelles informacions són o no periodístiques. Continuar leyendo

This post is also available in: English, Spanish

Leave your comment

Please be polite. You can use these HTML tags: STRONG, A, BLOCKQUOTE, CODE



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.