Archived entries for Periodisme

El paper del paper: Borja Bergareche

Borja Bergareche és periodista i sotsdirector d’ABC.

Quan ens preguntem pel paper del paper, en realitat ens estem preguntant, paper, o no paper? Però les preguntes importants en realitat són “paper, per a què”, i “quin paper”. Els diaris de paper seguiran amb nosaltres d’aquí a deu, vint anys -profetitzar més enllà no té sentit-.

El seu “paper” haurà de ser el mateix, provocar en el lector aquesta grata sensació de plenitud, d’estar al dia “de tot”, més informat per sobre del ciutadà mitjà, quan passes amb la mà l’entrevista de contraportada. Però aquest paper caldrà exercir-lo amb menys paper.

Els diaris entre setmana seran “breus però intensos”. De dilluns a divendres (o des del dimarts si, com ha dit aquí Ramón Salaverría, torna a desaparèixer l’edició del dilluns), les redaccions hauran d’encertar en un ajustat sudoku diari que combini profunditat -aposta amb més pàgines, fotos i gràfics de 3-4 grans assumptes molt vinculats a la identitat del diari- amb l’extensió -ressenyar la resta de l’actualitat en notícies breus, exposades de manera creativa en diferents formats d’informacions breus, dades, frases o instantànies-.

Apostar per la seqüència lineal i el “all in one” dels diaris impresos (com més compactes millor, si de cas fer-los amb un format semblant a la revista) davant de la serendipia i dispersió dels suports digitals. El cap de setmana, quan es concentrin compradors i anunciants, els diaris hauran d’aprendre a ser imprescindibles en la conformació de l’estil de vida de les persones i en l’explicació profunda del que realment passa, amb elements d’agenda, de background, de claus sense renunciar als llargs reportatges periodístics “per llegir”.

¿Trencarem aquesta cotilla que són els calaixos que anomenem seccions, que sovint obeeixen més a la necessitat d’organitzar el treball en les redaccions que a la naturalesa dels temes? És possible, sobretot entre setmana. Les portades guanyaran a les primeres, perquè el “digest” de titulars ho veurem online i al tablet mentre que l’aposta gràfica i editorial marcarà la diferència en el quiosc. Es pot barrejar l’agudesa intel·lectual de “The Economist” amb l’elegància i concisió de “The International Herald Tribune” amb la proximitat de “El Correo” amb l’audàcia de “The Daily Mail”? M’agradaria.

El pròxim 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos  aquí.

El paper del paper: Pablo Mancini

Pablo Mancini és periodista i Gerent de Serveis Digitals al Grupo Clarín.

“El suport paper està compartint cada vegada més la seva rellevància informativa, cultural i publicitària amb altres suports. Concretament amb les pantalles portàtils.

La primera cosa que ha de revisar el producte de paper és la seva periodicitat. I la seva segona, el suport. La mutació dels hàbits i el temps de consum de mitjans afecta directament els suports i conseqüentment a la narrativa editorial i publicitària. Com també afecta a la distribució i a l’organització dels mitjans.

Els diaris impresos, i també les revistes, ara també competeixen contra RIM, Apple, Nokia, etc, i els diaris digitals contra Facebook, Twitter i altres xarxes socials. Competeixen pel temps disponible de l’audiència.

Tindrem diaris impresos per una bona estona perquè encara són un negoci rendible, tot i que de dilluns a divendres, al metro, al carrer i als bars, ja gairebé no veiem gent llegint-los, sinó interactuant amb informació a través del seu mòbil.

El paper del paper durant els dies feiners entrarà a la seva fase terminal i el dia final està a la sort del calendari de la indústria de la publicitat. Per als caps de setmana, imagino els diaris tal i com Pepe Cervera els va descriure. “

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: David Sancha

David Sancha és periodista, director de l’estudi Cases i Associats i
professor de la Universitat Oberta de Catalunya.

En un panorama mediàtic cada vegada més multisuport, la premsa
trobarà el seu lloc a través de publicacions amb major periodicitat,
alçats més flexibles, dissenys més visuals, tirades més ajustades i
preus més alts.

El paper, sense ser – encara – ni actualitzable ni interactiu, seguirà
servint de referència per a molts editors, decidits a apostar per
el periodisme de qualitat sense última hora i pel valor editorial de
la selecció informativa, tan oportuna en temps de sobreabundància.

Portàtil, lleuger i sense bateries, el paper continuarà sent una opció
informativa per a molts ciutadans, que combinaran la lectura de la
premsa amb l’accés a continguts informatius en altres suports i
formats.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El Paper del paper: Javier F. Barrera

Per Javier F. Barrera, Editor Multimèdia del diari Ideal de Granada, blocaire i membre del col.lectiu 1001Medios.

La premsa local i regional, compartint valors

Crec que perviurà una premsa regional forta, generadora d’una empresa multimèdia, multicanal i multisuport, i líder en el seu àmbit d’influència. No crec que poguin existir diversos diaris en paper a una mateixa ciutat i fins i tot podrà haver ciutats i províncies sense premsa regional.

Pel valor del preu de la manxeta s’oferiran moltes coses com regals, revistes, suplements, col·leccions per cupons, descomptes i mil coses més. Tindran moltes pàgines, amb molt per llegir, històries i suplements dins del paper i revistes complementàries (Dona, Motor, TV, Oci, Cultura, Cor, Viatges, Música). Tindran promocions, moltes.

Si tinc clar que estaran plens d’anàlisi i amb temes que són històries humanes universals. Els continguts compliran allò que es diu, “plens de cares però sense corbates”. Vull imaginar que la premsa regional en paper estarà en un futur pròxim amb menor tiratge, si, però sota el braç de gent que es distingirà i voldrà ser distingit pels valors que atresorem i que, des de ja mateix, compartirem”.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Javier Guallar

Javier Guallar és periodista i sotsdirector de la revista El Profesional de la Información i profesor a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull i a la de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona:

“No crec massa en els corrents apocalíptiques que donen dos anys de vida als mitjans impresos. Però està bastant clar que el paper que van tenir (és a dir, fins fa quatre dies) no ho recuperaran: anem cap a un diari , o com vulgui que l’anomenem en el futur, aquesta denominació cada vegada té menys sentit-multiplaforma: per a paper, web, smartphones, ereaders, tablets …

Engolit cada vegada més per la dinàmica de les pantalles, el diari de paper és ara només un més: ha passat de ser l’original, l’únic, a competir amb la resta de productes que van arribant. La metàfora jove-vell serveix per al diari i per al públic. El vell diari de paper per al públic madur, els joves diaris digitals per a les noves generacions de nadius ídem. Així les coses, anirà “perdent pes” el periodisme escrit en sentit figurat i literal de l’expressió: perdrà importància (de tenir-la tota a tenir una part) i perdrà pàgines.

A mesura que es clarifiqui aquesta diversificació, cada plataforma o suport hauria d’oferir al lector coses diferenciadores, no estrictament una mera repetició. Aquí el diari en paper pot i ha de potenciar els seus punts forts: la capacitat d’aprofundir, el reportatge llarg, l’anàlisi en profunditat, l’opinió, la priorització de temes segons els seus targets d’audiència.

La tecnologia és clar té molt a dir i en els propers temps veurem aparèixer probablement nous agents, però el que assenyalava abans és el que em sembla que poden anar fent grans trets les empreses periodístiques pel que fa al paper. Finalment, el ritme i la intensitat dels canvis que dictarà bastant el públic, l’audiència. En el consum de mitjans hi ha ja una clara bretxa generacional, i l’evolució d’aquesta influirà molt en l’evolució futura de la premsa.”

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Mario Tascón

Mario Tascón és periodista. Ha estat responsable de l’àrea digital de Prisacom entre el 2000 fins el 2008 i va ser impulsor i director de la primera pàgina web del diari El Mundo. Fundador del mitjà generalista Lainformacion.com i actualment exerceix com a consultor de nous mitjans i Internet.

“La indústria dels diaris es debat en una cruïlla de camins en el qual no acaben d’abraçar amb força els nous mitjans, i, alhora, es resisteixen a la idea que el seu paper sigui substituït pel digital.
La cruïlla és la mateixa que van viure en el seu moment els fabricants de rellotges i els de estilogràfiques.
Els que feien màquines per mesurar el temps van aconseguir sobreviure perfeccionant i van convertir els rellotges en artefactes desitjables que la gent segueix comprant. La crisi que els amenaçava es va aclarir i els rellotges digitals de canell no van aconseguir el favor del públic.
Els fabricants de estilogràfiques en canvi van veure com el luxe amb el qual anunciaven els seus productes no va ser suficient argument davant dels que servien a la gent per comprar bolígrafs, molt més moderns i sense riscos de taques a les camises i jaquetes.
Possiblement tinguem paper per una bona estona gràcies a aquells que aconsegueixin treure partit a aquesta meravella de la tecnologia que és la impremta, si ho saben omplir i pintar d’allò que la gent desitja.
Els qui fabriquen paper de qualsevol forma pensant que el propi material és la clau de la seva salvació desapareixeran amb ell.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Mª Antonia Costales

M. Antonia Costales és periodista, especialitzada en informació sobre l’estructura empresarial i situació financera dels mitjans de comunicació a Espanya, sòcia fundadora de la revista InterMedios:

“El paper seguirà complint la seva funció de suport distribuïdor d’informació però perdrà el seu protagonisme a favor d’internet. Les editores de diaris i revistes utilitzaran el paper mentre que aquest sigui la millor i més rendible manera de distribuir els seus productes.

El sector de la premsa escrita serà lliure per decidir, com i per a què utilitza el paper o si el deixa d’utilitzar, quan la seva activitat a Internet sigui rendible o, almenys, els doni uns ingressos similars als del negoci tradicional. Penso que l’ús del paper estarà més vinculat al procés de venda de la publicació que al tipus de producte informatiu que contingui.

Els compradors de premsa escrita paguen per llegir els continguts, malgrat reconeguin una relació “sentimental” amb el suport paper, no compren 60 fulls de paper ben impreses, compren: informació, opinió o entreteniment.

Desvincular la unitat mínima de producció d’un editor, la informació, del mitjà de distribució permetrà contemplar al paper i Internet com opcions no excloents. En el futur, com ara, els diaris i revistes seran un conjunt d’informació coherent, veraç, contrastada i interessant, destinada a un públic general o especialitzat. Si està imprès en paper o és un format electrònic, si s’obté en un quiosc o en una pàgina web, no serà el més important “.

Dijous 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Registra’t aquí.

El paper del paper: Mark Porter

Mark Porter és l’ex-director creatiu del Guardian, responsable del redisseny del 2005, considerat com un dels projectes de redisseny d’un mitjà imprès més important de la darrera dècada. Mark treballa ara com a consultor independent en disseny editorial.

“Les qualitats físiques del objecte imprès faran que els mitjans en paper continuïn sent valorats en el futur. Llegir una revista o un diari és una experiència tàctil, immersiva, d’una qualitat diferent a qualsevol cosa que el digital pugui oferir. Però la velocitat, disponibilitat i interactivitat del digital fa que els mitjans en paper no puguin competir com a mitjà de comunicació de masses.

Veig els mitjans en paper com una cosa de nínxol, amb millor qualitat de producció, amb texts llargs i imatges de qualitat. Per als diaris, això implicarà publicar de forma menys freqüent, amb una major qualitat, i cobrar més. Sempre hi haurà una audiència que trobi plaer en llegir un mitjà en paper, però cada vegada més aquesta audiència serà més petita. Els mitjans en paper hauran de convertir-se en productes de luxe per a sobreviure.

El 24 de febrer, el BCNMedialab organitza una trobada al voltant del futur dels mitjans de paper. Inscriu-te aqui.

Diaris: més lectors però menys compradors

Per José Sanclemente:

José Sanclemente va ser, fins a 2002, Conseller Delegat a Zeta i president de l’Associació d’Editors de Diaris (AEDE). Fundador del diari gratuït ADN Sanclemente és ara president de la consultora Imagina Media i un dels nostres ponents a la tercera trobada del 24 de febrer del BCNMediaLab.

La premsa de paper a Espanya ha perdut prop de 400.000 exemplars diaris els últims deu anys, que equival a un 10% de la seva difusió total. L’any 2000 els diaris venien quatre milions d’exemplars cada dia, a finals de 2010 aquesta xifra estava al voltant de tres milions sis-cents mil.
Segons l’informe de Deloitte per a l’AEDE, els canals de compra s’han transformat els últims anys: s’han incrementat les subscripcions individuals més d’un 37%, però ha disminuït la venda als quioscos un 21%. Fa deu anys els quioscs venien el 80% dels exemplars difosos pels diaris, avui només el 68%.
Els diaris han incrementat la fórmula de la venda en bloc i les subscripcions col·lectives amb descomptes importants a grans companyies i institucions per tal d’aturar la caiguda dels compradors, que ja no s’acosten com abans al seu quiosc habitual.
Això porta a que, per als editors, l’ingrés mitjà per exemplar total difós s’hagi deteriorat i s’ha hagut de compensar, en part, amb increments als preus de les capçaleres.

  • L’aparent contradicció és que, com en el cas dels llibres, la lectura dels diaris en paper ha augmentat els darrers deu anys. Prop de 14 milions de lectors confessen llegir un diari, un milió més que fa deu anys.


La gent continua llegint els diaris en paper, però ja no els compren com abans.
Les cafeteries, biblioteques, sales d’espera, hotels i oficines tenen habitualment un diari que passa per diversos ulls de lectura. Un altre fenomen destacable és que el nombre de dones lectores de diaris ha augmentat. Ja són el 44% del total dels lectors, quan fa deu anys escassament arribaven al 39%.

  • Les capçaleres digitals dels diaris espanyols tenen més d’onze milions de lectors el 2010. En els últims cinc anys s’ha duplicat la xifra. La tendència continuarà a l’alça en 2011.

Els diaris han disminuït més d’un 30% els seus ingressos publicitaris entre els anys 2000 i 2010. Les previsions per a 2011 apunten que el mercat de la publicitat en la premsa baixarà al voltant d’un 4% de mitjana.
La crisi econòmica actual ha provocat que els anunciants inverteixin només el 0,48% del PIB quan fa deu anys es gastaven el 0,92%. La caiguda del consum de la llar, que representa el 60% del PIB és l’explicació.
Malgrat la difícil situació de la premsa diària, és d’esperar que si es reactiva el consum perquè es genera ocupació a partir de 2012, la publicitat tindrà un punt d’inflexió positiu per als diaris, els lectors del paper el 2011 es mantindran o fins i tot poden créixer lleugerament, els compradors descendiran possiblement al voltant del 3%. (L’any passat les vendes de diaris van caure un 4%).
La política de subscripcions col.lectives i vendes en bloc continuarà incentivant i la pèrdua de la venda al número al quiosc també.

  • Amb aquestes dades i tendències, pot desaparèixer a curt termini la premsa en el seu format de paper? La resposta és que no. No hi ha, encara, símptomes que indiquin una desaparició dels lectors. Aquests continuen creixent, però ho estan posant difícil a moltes empreses editores perquè, de la mateixa manera que amb internet, cada vegada més usuaris del paper no volen pagar-lo. Prefereixen llegir el diari que han comprat altres.

Post publicat originalment al blog Entre Medios.

El papel del papel: César Coca

César Coca és periodista i adjunt a la direcció del diari El Correo a més de professor de periodisme a la Universitat del País Basc:

“Fins més o menys 1840, els diaris van estar reservats exclusivament per a les elits. El futur dels diaris en paper pot ser retornar a aquest origen. De la mateixa manera que hi ha lectors que aprecien la sensació física de tocar el paper, passar les pàgines, també hi haurà durant molt de temps els que apreciïn que llegir en paper és un acte diferent que fer-ho a una pantalla.

No podem ignorar, però, que cada vegada seran menys els que apreciïn aquestes sensacions. Mentre arriba el moment de la seva desaparició -jo confio que estiguem lluny d’aquesta data- els diaris en paper han d’apostar per la qualitat: reportatges en profunditat que donin les claus del que passa, entrevistes reposades, anàlisi originals … A tot això, els diaris regionals han d’afegir proximitat. Cap fet, cap moda, cap tendència del comportament social, ha de quedar fora de les seves pàgines. Tot això, mitjançant una sàvia combinació de continguts web i paper.

Hi ha alguns que encaixen molt més en el primer suport-o a les tablets o allò que pugui sorgir- i altres que semblen clarament encaminats al paper. El perill està en transitar pel camí fàcil de fer una informació econòmica buscant reduir costos. El que no tindrà sortida és el producte periodístic de baixa qualitat. És possible que d’aquí a molt poc temps no tingui acceptació ni tan sols als gratuïts “.

El proper 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos-hi  aquí.



BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.