Archived entries for Periodisme

El paper del paper: Juan Antonio Giner

Juan Antonio Giner, fundador i president de la consultora de mitjans Innovation, respon a la nostra pregunta:

“El veritable paper del paper és no tenir cap paper més que el que hauria de tenir, abans, ara i després: ser un vehicle més per difondre informació que “inquieti, emocioni i faci pensar “.

La resta són romanços i ganes de marejar la perdiu.

La discussió del paper pel paper té poc futur.

Perquè ni és una cosa sagrada ni res etern.

Aquí l’única cosa que importa és el vi, no les ampolles.

Així que, menys talibans, menys papiromaniacs o idòlatres del paper i més “periodisme en estat pur” que és el que ens fa falta, anyorem i comença a ser una matèria primera més aviat escassa.”

El pròxim 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos-hi  aquí.

El paper del paper: Enrique Meneses

El veterà periodista Enrique Meneses ens dóna la seva visió sobre les redaccions del futur.

El diari de demà

Els dos fronts contra els que lluita la premsa d’avui són la publicitat que disminueix al paper per ascendir lentament a les versions digitals, i la disminució de venda al quiosc i subscripcions però amb un augment de lectors online. Aquestes edicions digitals passaran de secundàries, a ser les principals dels diaris.

Les redaccions disminuiran fins a disposar només d’un nucli petit de Redactors-Cap en constant escaneig de la blogosfera a la recerca de valors per a la seva empresa, reduïda a una capçalera de nom altisonant. Aquests veterans periodistes especialitzats en les seccions clàssiques del paper, estaran en contacte amb els millors blocaires de la seva especialitat. Els periodistes seran, majoritàriament, blocaires freelance que disposaran d’un “retainer fee” (quantitat que garanteix la prioritat a un mitjà) però podran treballar per a altres diaris o mitjans.

El periodista, contràriament a algunes idees sindicalistes, haurà de ser capaç de cobrir qualsevol lloc informatiu en qualsevol mitjà: escriptura, fotografia, ràdio, càmera, bust parlant, etc … Les corresponsalies deixaran de ser el que han estat fins ara. Cobriran els llocs freelances-stringers que cobreixen zones importants amb “retainer’s fees”.

Què és el “retainer fee”? És una quantitat mensual que garanteix a un mitjà els serveis d’un periodista instal·lat en el que van ser les antigues corresponsalies. Per això, els mitjans necessitaran tarifar els seus espais de la manera que es fa amb la publicitat en els mitjans actuals.

El pròxim 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos-hi  aquí.

El paper del paper: Emily Bell

Emily Bell, Directora del Tow Center for Digital Journalism a l’Escola de Periodisme de l’Universitat de Columbia. Abans va exercir diversos càrrecs a l’area online del Guardian, on va ser Directora de contingut digital a Guardian News & Media des de 2006 fins al 2010.

“Crec que al futur hi haurà menys diaris i revistes (sobretot diaris), i seran més cars. O totalment gratis. Estic segura que els tablets i altres dispositius mòbils tindran un gran impacte en com la gent inverteix el seu temps de lectura o de camí a la feina, però no crec ni per un moment, que puguin salvar als diaris de paper, són un mitjà totalment diferent.

Els dominicals tenen més recorregut que les edicions entre setmana, les quals no veig que tinguin futur com a productes de consum massiu. En només una generació haurà una caiguda dramàtica de lectors. Però d’alguna manera crec que això ajudarà els diaris a innovar. Si perden els lectors que han estat la seva base, ja no tindran raons per a no abandonar les característiques que en un altre moment els van fer populars entre aquesta audiència, i intentar ara trobar nous formats, estils visuals o noves estratègies de distribució.

M’agradaria que algú inventés el diari perfecte – no massa gran – i que s’assegurés que es lliurat de forma segura. Això allargaria alguns anys més la vida del paper imprès, fent fàcil d’aconseguir-ho i pagar per ell. Crec que hi ha una amenaça existencial a la distribució massiva de diaris.  No puc imaginar-me que sobrevisquin més enllà dels propers vint o trenta anys.”

El paper del paper: Ramón Salaverría

Ramón Salaverría, periodista i professor titular de la Universitat de Navarra.

“Crec infundats els pronòstics que diuen que a curt o mig termini, donen per mort al paper com a suport periodístic. Penso, per contra, que els propers anys seguirem veient diaris a l’estil tradicional, encara que amb novetats de format i periodicidad. Crec que acabarà per generalitzar-se el format compacte, una cosa que a Espanya fa temps que és habitual, però no és així a molts altres països encara.

També crec que hi haurà una tendència a la reducció de la paginació i es generalitzarà l’aspecte de revista, tant en continguts com a les fórmules gràfiques. Però, potser el canvi més gran no sigui tant de forma o de contingut, sinó de periodicitat de difusió. Davant de la publicació set dies per setmana habitual en els nostres dies, és probable que els diaris s’apuntin a aparèixer només alguns dies, concentrant la seva difusió durant els caps de setmana.”

El pròxim 24 de febrer celebrarem el 3er esdeveniment del BCNMediaLab: I quin paper tindrà el paper? Registreu-vos  aquí.

El paper del paper: Pepe Cervera

Amb Pepe Cervera encetem una sèrie de minipost sobre el futur del suport imprès i la seva relació amb el digital, tema de la propera trobada del BCNMediaLab. Hem preguntat a diferents persones com creuen que seran els diaris i revistes del futur.

Pepe Cervera, periodista, blocaire i professor de periodisme:

“El paper del futur serà un luxe. No durà notícies i no cobrirà tota la varietat d’informació que avui cobreixen els diaris, sinó que estarà especialitzat, per temes, per demografies o per geografia, el seu contingut serà únic, diferent del de qualsevol competidor. Tindrà molt més anàlisi i divulgació i moltes menys exclusives i opinió, centrant la seva tasca a explicar els coms i els perquès, més que els quès, i en buscar i omplir buits en l’oferta informativa, més que a intentar cobrir-la completament. Aprofitarà al màxim els seus avantatges, com són el preu, la portabilitat, la independència de xarxes (informatives i elèctriques) i altres característiques físiques avantatjoses. El diari de paper de demà serà una part important del panorama informatiu, encara que amb tota probabilitat deixi de ser la clau de volta de l’actualitat”.

24/02 Quin paper tindrà el paper?

Reprenem les trobades del BCNMediaLab. Després d’haver parlat de xarxes socials i de periodistes emprenedors, volem fixar-nos en el futur del paper. Ens preguntem: ¿com seran els diaris i revistes del futur? Quin serà el seu rol dins del nou ecosistema informatiu dominat per la sobreinformació, el temps real i la ubiqüitat?

Serà el proper 24 de febrer, com sempre, al bar 37 grados.

Hem convidat al editor Louis-Charles Tiar, de les revistes Barcelonès i Madriz, al consultor i periodista Toni Piqué i a José Sanclemente, per tractar d’imaginar el futur del suport i el seu nou paper en el context digital.

Registreu-vos-hi aquí. Us hi esperem.

Vídeo 2on BCNMediaLab: Periodistes emprenedors

Vídeo del 2on BcnMediaLab sobre Periodistes Emprenedors. Properament anunciarem nou tema i esdeveniment…

Perfils emprenedors: Bottup/Nxtmedia

Tot aquell que hagi assistit a algun esdeveniment de periodisme a Espanya o que hagi seguit mínimament l’evolució de noves formes de periodisme a Espanya estarà al tant de la labor de Pau Llop i els seus companys, primer en Bottup, el primer mitjà de periodisme ciutadà en castellà, en actiu des de 2007. I després a més en Nxtmedia, posant l’experiència i el know how adquirits en Bottup al servei d’altres projectes. Ambdues iniciatives destaquen per la seva defensa del model de periodisme sense ànim de lucre.

¿Quin va ser el major obstacle amb el qual us heu trobat?

Treballar i tractar de mantenir un projecte sense ànim de lucre sense cap tipus d’inversió ni subvenció en gairebé quatre anys que portem en marxa. El nostre major obstacle actual és aconseguir que les entitats que tenen capacitat d’invertir en tecnologia i coneixement ens concedeixin 15 minuts del seu temps per escoltar la nostra proposta de futur, que per cert, està bastant allunyada del tòpic “deficitari econòmicament” que se sol atribuir als projectes sense ànim de lucre, és una proposta creiem que molt innovadora i que és autosostenible per si mateixa a mig termini.

¿Què li recomanaries a un periodista que estigui plantejant-se tornarse emprenedor?

Que ho faci. Sense presses, sense estrès, sense pensar que la seva idea és única i que l’hi poden “robar”. Començant pel bàsic, controlant al mil·límetre cada despesa i evitant hipotecar un pam del futur del seu projecte per inversions de poc calat o molt condicionades. I sobretot, que estigui obert a col·laborar amb els seus parells, que no consideri el seu projecte com alguna cosa aïllada que es llança a la competència feroç típica de les economies d’escala. Internet no funciona així. Ah! i que a l’hora de formar equip, encara que els seus coneguts siguin també periodistes, que tracti de fer un equip inicial equilibrat on a part de periodista/es hi hagi si o sí un expert en tecnologia i un altre en negoci. A part de tot l’anterior, molta paciència, fe, tranquil·litat i predisposició a gaudir del camí. I molta sort 🙂

Dades clau:

  • Costos per posar en marxa el projecte: 3.323€ (318€ Bottup.com + 3.005€ Nxtmedia)
  • Temps de planificació: 1 any (Bottup.com)
  • Anys fins a aconseguir beneficis: Bottup és un projecte sense ànim de lucre, normalment no porta publicitat. En els casos en què sí hi ha hagut publicitat, aquesta ha estat gratuïta. En el cas de Nxtmedia, es va recuperar la inversió inicial de 3.000€ al cap de 8 mesos.
  • Staff en el llançament: 3 periodistes.
  • Staff avui: 3 periodistes, 1 desenvolupador i 1 dissenyador.
  • Següent pas: Adoptar una nova forma jurídica més d’acord amb l’activitat real de Nxtmedia com a entitat sense ànim de lucre. Una vegada s’hagi aplicat aquesta nova forma, realitzar un pla de desenvolupament tecnològic i de sustentabilitat econòmica. Obrir encara més Bottup, fer-ho una eina (en lloc d’un mitjà) distribuïda i, sobretot, escalable.

Perfils emprenedors: RUIDO Photo

Escola del col·lectiu de fotoperiodistes de Barcelona RUIDO Photo

RUIDO Photo és un col·lectiu de fotoperiodistes i fotògrafs documentals de Barcelona fundat el 2004. Desenvolupen la seva activitat en tres àmbits, principalment:

  • Investigació i documentació, en forma de reportatges, alguns publicats en mitjans com a Periodismo Humano.
  • Pràctiques de dinamització comunitària, com aquest projecte de fotografia participativa al barri del Congost.
  • I a més, editen la revista digital de fotografia documental 7.7.

Malgrat ser una associació sense ànim de lucre, i no tenir una visió empresarial de les seves activitats, per al fotògraf i membre del col·lectiu Toni Arnau, “el major obstacle, i constant, és la recerca de fons que garanteixin el manteniment del projecte”. Toni recomana a altres periodistes “no crear equips de treball molt grans, anar de menys a més” i deixar la recerca de finançament, tant pública com a privada, a un professional.

Dades clau:

  • Costos per posar en marxa el projecte: pràcticament 0€ (hosting i domini). Al començament es va treballar de manera voluntària.
  • Temps de planificació: 8 mesos.
  • Anys fins a aconseguir beneficis: No es busca aconseguir beneficis, però el finançament, principalment de subvencions públiques, cobreix mínimament les despeses derivades del projecte i sous de l’equip.
  • Staff en el llançament: 12.
  • Staff avui: 8.
  • Següent pas: Seguir amb la difusió de 7.7 a nivell local i global i redissenyar la web amb nova programació. A més, començar a produir esdeveniments sobre periodisme i fotografia documental.

Perfils emprenedors: Anversal

Anversal

Anversal és un estudi de disseny de mitjans, fundat a l’abril de 2009 per Olga Lamas, Víctor Gil i Teresa Domingo. Els tres són periodistes, procedeixen de l’estudi de disseny Cases i Associats i tenen 10 anys d’experiència en projectes editorials de tot tipus. Un dels seus últims projectes ha estat el disseny del diari Ara, però també han treballat en el redisseny del diari portuguès Destak, i altres projectes de redisseny i direcció de continguts para Time Out.

Per a Víctor Gil, que abans de fundar l’estudi va a exercir feinas de direcció d’art en Adevarul o l’edició dominical de The Independent, “al marge de la situació econòmica conjuntural i el que comporta (pressupostos a la baixa, retards en els pagaments) no hem trobat majors obstacles per al funcionament de l’empresa”. Víctor insisteix en la importància per a un projecte com el seu d’una labor constant de comunicació i mantenir una cuidada xarxa de contactes que puguin convertir-se en clients en algun moment.

Dades clau:

  • Costs per posar en marxa el projecte: 10.000€ (alta de societat, lloguer d’oficina i ordinadors)
  • Staff en el llançament i avui: 3 més col·laboradors puntuals.


BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.