Archived entries for Periodisme

“Els periodistes hauran d’anar fent gires”

Segur que més d’un dels més de cinc mil periodistes a l’atur a Espanya s’ha preguntat la següent pregunta algun cop: M’ho puc muntar pel meu compte? Alguns ja tindran projectes en ment, idees per a nous mitjans, o micromitjans o mitjans personals,… posem el nom que vulguem.

Això és el de menys perquè, com sempre, una pregunta porta a una altra: Qui paga la festa? Hi ha algun inversor disposat a finançar el naixement de nous mitjans de comunicació en paper, online,… o en el format que sigui? La història recent no porta bons records.

Per conèixer què pensa un inversor de veritat, dels seriosos, vaig parlar amb Luis Martín Cabiedes sobre el tema. Crec que sobren les presentacions, però per si cal: Cabiedes pertany a una família propietària d’Europa Press, de la qual és conseller i, a més a més, és un dels inversors independents més reconeguts en el sector d’Internet a Espanya. Ole, Privalia, Rockola, Bubok o Trovit van ser/són algunes de les seves start-ups participades.

Pregunta: Invertiries en un nou mitjà de comunicació?
Resposta: La resposta honesta és no. I la raó és senzilla: els continguts encara no han trobat un model de negoci a Internet. Més de 15 anys d’història demostren que els continguts sempre han estat mal negoci a Internet i perquè un inversor posi diners primer cal converce’l que hi ha un model de negoci darrere.

Dit això, sí crec que hi ha lloc per a periodistes-emprenedors. Hi ha lloc per a publicacions online especialitzades que poden convertir-se en un bon negoci personal o una empresa viable per a tres o quatre persones. Són allò que anomenem projectes viables però no invertibles, és a dir, no són escalables ni hi ha possibilitat de venta.

P. Per què no?
R. L’inversor professional cerca empreses que arribin a facturar 10 o 12 milions d’euros en tres o quatre anys. Un projecte de continguts online no té aquest perfil. A més a més, un inversor no va a comprar alguna cosa que no sàpiga a qui vendre. Avui en dia, els qui haurien de comprar aquests projectes, els mitjans tradicionals, no ho fan perquè ho estan passant fatal.

P. Ningú està disposat a pagar per notícies a Internet. El camí sembla que no va per aquí, oi?
R. Quan algú paga per un newspaper, no paga per les news, paga pel paper. Per les notícies no s’ha pagat mai, sempre s’ha pagat pel suport, no pel contingut. Igual succeix amb la indústira discogràfica, que es pagava pel disc, no per la música. Internet no és un suport nou, és la desaparició del suport, i si desapareix el suport ja no pots cobrar pel mateix que venies abans. El problema és que la publicitat online té un límit, no pot sostenir-ho tot.

P.Què funcionaria llavors a Internet: combinar continguts de qualitat, anàlisi amb noves plataformes tipus tablets, mòbils,…?
R. No crec que la resposta estigui en les noves plataformes. Hi ha molt poc contingut de pagament a l’iPhone o a l’iPad, on s’ha imposat novament el model d’Internet de tot gratis. Com a consumidors som feliços, això és un festí; com a empresa, és un repte. Qui està perdent diners són els mitjans de comunicació.

P. Quins conselles els hi donaries a un periodista-emprenedor que vulgui muntar un projecte?
R. La mala notícia és per a les empreses de mitjans, no per als periodistes. Igual que el problema de la música el tenen les discogràfiques, no els músics. Els periodistes, com els músics, tindran que fer gires. No ho dic en un sentit pejoratiu, sinó que hi ha bones oportunitats. No hi hauran empreses de mitjans de comunicació en què treballar o serà difícil. Per això, el millor és trobar el propi nínxol, el seu públic, que es facin forts, que creïn continguts que la gent vulgui llegir, que és allò que sempre s’ha tractat, i que no sigui més de quatre o cinc en plantilla. Igual que una banda de música.

P. I els grans mitjans tradicionals, podran viure d’Internet en el futur?
R. Cap mitjà, sigui una televisió o un diari, tornarà a guanyar el que guanyava abans. S’ha acabat. I mai el negoci online els hi va a proporcionar més enllà del 10% de la publicitat que tenia en el model antic. No dóna. És innocent pensar que amb Internet i l’iPad vas a salvar el vaixell. Han de cercar nous models.

Foto: SeedRocket

Perfils emprenedors: FronteraD

Fa ara un any va aparèixer FronteraD, un projecte informatiu online que es distingeix per treballar amb una periodicitat setmanal, desmarcant-se de l’actualització constant d’altres mitjans online i centrant-se en contingut propi i de qualitat. Dos dels seus reportatges han resultat premiats recentment.

La idea inicial era treure al mercat una revista en paper, però al cap de 6 anys de planificació i treball es va decidir centrar els esforços a treure al mercat la versió online, que va estar llista en un any. A més de la publicitat, també han adoptat el model de finançament viadonacións, , similar al que posseeix Periodismo Humano.

Per a Jose Luís Toledano, Director de FronteraD, un periodista que estigui pensant en crear un projecte propi hauria de “afinar en el gestor de continguts, buscar un bon soci financer, tenir sort, no rendirse mai. I llançar el projecte al mercat quan tingui guarantida la supervivència econòmica durant almenys dos anys”.

Dades clau:

  • Costs per posar en marxa el projecte: 70.000€
  • Anys de planificació: 6 quan el projecte consistia en una revista en paper amb versió online. Quan es va optar per tenir només versió online, 1 any.
  • Anys fins a aconseguir beneficis: 3 (en 2012).
  • Staff en el llançament: 6 més col·laboradors.
  • Staff avui: 4 més col·laboradors.
  • Següent pas: Continuar millorant fronterad.com i llançar una versió en paper de la revista.

Una nova generació de periodistes

Next Generation Journalist: Nick Williams from Adam Westbrook on Vimeo.

Ets d’aquesta generació? Vine a la segona trobada del BCNMediaLab: Periodistes Emprenedors.

Una visió entre Castells i Assange

Fa uns quants dies, el sociòleg Manuel Castells explicava que l’expansió de les xarxes socials i altres eines de blogging posaven en entredit cada cop més la feina informativa dels periodistes.

Rapidesa, immediatesa, globalitat i horitzontalitat. El model nodal de les xarxes socials ens porta un nou panorama on els ciutadans construeixen missatges, competeixen de tu a tu amb els periodistes i els mitjans de comunicació. Només cal veure la sacsejada que està provocant Wikileaks a través de su ‘alma matter’ Julian Assange, i la interpretació equivocada de molts periodistes sobre si és convenient la publicació dels ‘cables’ sota l’únic criteri de considerar si aquelles informacions són o no periodístiques. Continue reading…

21 de desembre: Periodistes Emprenedors

Periodistes emprenedors Arriba el moment de convocar la 2ona trobada del BCNMediaLab el proper dimarts 21 de desembre a les 19.30 hores al bar 37 grados de Barcelona.

Periodistes Emprenedors: en aquesta propera edició del BCNMediaLab reflexionarem sobre una opció per la que cada vegada més periodistes estan optant: convertir-se en emprenedors. Crear micro-mitjans online, xarxes socials, productores independents, agències de comunicació… Afortunadament, cada vegada hi ha més exemples. Què es necessita? Quines idees tenen més possibilitats de triomfar i quines de fracassar? És una opció viable per a qualsevol o només per a uns pocs?

Hem convidat a quatre periodistes i emprenedors que ens explicaran les seves pròpies experiències, i respondran a aquestes i altres qüestions.

Després del debat, no marxeu tan ràpid i farem una cervesa nadalenca al 37 grados. Registreu-vos aquí. Us hi esperem el proper dimarts 21 a les 19.30 hores.

Mentre arriba aquest dia, aquest blog anirà recollint algunes idees al voltant d’aquest tema.

Vídeo de la primera trobada del BCNMediaLab

Enredats amb el futur del periodisme

Serem molts? Funcionarà el streaming? Haurem encertat amb l’elecció del tema de la primera trobada? A dos quarts de set del dijous 21 d’octubre, el bar 37 grados de Barcelona bullia d’activitat … i de dubtes. Per als qui formem part d’aquesta aventura anomenada BCNMediaLab, la xerrada ‘El periodista i les xarxes socials‘ s’assemblava bastant a allò que els vells narradors esportius en diuen “un baptisme de foc ‘.

Aquests interrogants s’anirien aclarint de manera molt satisfactòria amb el transcurs dels minuts, l’arribada dels assistents (uns 70, molts més dels que ens podíem haver imaginar mai per l’estrena) i, sobretot, les interessants aportacions de Saül Gordillo (director de l’Agència Catalana de Notícies), Rosa Alba (coordinadora de continguts de l’Àrea Multiplataforma de TV3) i Carlos Sánchez Almeida (advocat especialitzat en Dret d’Internet) a un debat molt seguit a Internet. Què esperàveu? Som 2.0 perquè creiem en les potencialitats de la xarxa participativa: el streaming va funcionar a la perfecció i Twitter treia fum … De fet, el hashtag #bcnmedialab es va convertir en el més utilitzat de la jornada a la tuitosfera catalana.


www.btvnoticies.cat

La xerrada va arrencar amb un breu apunt sobre la notícia del dia: la controvertida decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la legalitat del cànon digital espanyol. Sánchez Almeida, en qualitat de jurista, va exposar la quantitat de material digital que els jutjats fan servir diàriament sense cap fi delictiu. El més raonable, per a aquest advocat, “seria que l’administració pública reclamés el que ha pagat en concepte de cànon”, encara que tot seguit va admetre el seu escepticisme sobre aquest punt.

La conversa, moderada pel nostre company Andreu Castellano, va derivar de seguida cap als vertibales protagonistes de l’esdeveniment: els periodistes i les xarxes socials. I en aquest aspecte van començar a sorgir diferències entre els convidats. Mentre Rosa Alba advocava per una triple norma (“no facis malbé la credibilitat de l’empresa, no difonguis informació confidencial, no facis atacs personals”) i anunciava que TV3 ja està treballant en una guia d’ús dels Social Media, Gordillo feia una crida al sentit comú dels periodistes: “si estan en complet desacord amb la línia del seu mitjà, llavors tenen un problema … però no només a Twitter”. Per al director de l’Agència Catalana de Notícies, incloure les xarxes socials en les guies d’estil equivaldria a “criminalitzar, donant per fet que les persones que participen en elles es comporten com a hooligans”.

Per la seva banda, Sánchez Almeida recordava que “els periodistes són també ciutadans, i com a ciutadans, per tant, no poden veure retallat un dret fonamental com és el “la llibertat d’expressió”. L’advocat subratllava que qualsevol limitació en aquest sentit hauria d’estar acordada contractualment. “Crec que ens equivoquem si volem ser ciutadans quan som periodistes. Tenim drets de ciutadans però deures com a periodistes “, va replicar Rosa Alba, que va defensar una concepció global del periodisme (set dies de la setmana, 365 l’any), una cosa amb la que estava d’acord Gordillo:” la gent no veu els periodistes com a ciutadans , ens veuen en un rol que té una trajectòria, una marca. Jo he après que sóc director de l’ACN les 24 hores i s’ha d’anar amb compte amb el que un diu en les xarxes socials “. Aquesta valoració sí va trobar el suport de Sánchez Almeida: “Tot el que signem amb noms i cognoms passa a ser el nostre currículum de per vida”.

En aquest punt, la xerrada es va ampliar als assistents i es van incorporar les preguntes procedents de Twitter. Fins i tot des de La Rioja o Madrid ens van enviar adreçar preguntes que no vam poder exposar per falta de temps. Va ser llavors quan es van verbalitzar els reptes periodístics que plantegen les xarxes socials, el seu ús i la seva incorporació al procés informatiu. I en aquest àmbit es va produir una de les frases que més ressò ha tingut, de boca de Saül Gordillo: “el ciutadà no fa notícies”. “Poden participar-hi, poden generar, però el que fan no són notícies. Concedir als ciutadans aquesta capacitat és suïcidar-nos com a professió “, va apuntar per a més activitat dels moltíssims tuitaires que ocupaven la sala. Menys contundent es va mostrar Rosa Alba: “La tasca fonamental que tenim ara és com incorporar al ciutadà en el procés de producció d’informació. Utilitzem el 2.0 per fer d’emissors i no per crear una comunitat que construeixi informació “.

I sobre l’etern debat sobre la credibilitat de les fonts procedents d’Internet, Saül Gordillo (qui es va autodefinir com un “malalt de les xarxes socials”) va recuperar la fórmula més clàssica del periodisme: “contrastar la informació amb una trucada de telèfon, una cosa que comença a no fer-se en les redaccions “. “Cal citar la font, sigui de Twitter o d’una roda de premsa, perquè el lector sàpiga interpretar el valor d’aquesta dada”, argumentava Gordillo.

La recta final de l’esdeveniment va deixar altres frases per reflexionar:

  • La presència dels periodistes a les xarxes socials no ha de respondre a un gest de vanitat, sinó d’humilitat” (Rosa Alba)
  • “El periodista ha de ser algú que vulgui jugar en un entorn complet, no només ira a la feina i punt. Això s’ha acabat “. (Saül Gordillo)
  • “Menys parlar de Facebook i més parlar a Twitter” (Carlos Sánchez Almeida)

I un pensament de Saül Gordillo que probablement donaria per protagonitzar una nova xerrada:

  • “Hi ha més continguts que mai, però en canvi es fa menys periodisme”

Després d’aquesta estrena tan satisfactoria, des BCNMediaLab ja estem treballant en el proper esdeveniment: ‘Periodistes emprenedors’, que tindrà lloc al mateix bar (recordeu, 37 grados) el proper 16 de desembre a les 19:30 (us podeu registrar aquí) . I esperem que per a aquesta segona edició hi hagi més estona per les cerveses post-esdeveniment i networking entre assistents i convidats. En definitiva, la professió és molt important … però BCNMediaLab també constitueix una bona excusa per trobar-se amb companys, fer un canvi d’impressions i arribar raonablement tard a casa.

Gràcies a tots els que van participar a la trobada, de manera física o virtual. Us hi esperem al desembre!

PD: aquí teniu tot el que s’ha anat dient sobre aquest primer esdeveniment de BCNMediaLab

PD2: Ben aviat penjarem el vídeo sencer de la  xerrada, per si algú vol repassar-la … o cercar-se entre el públic.

Avui: Periodistes i xarxes socials

Avui tindrà lloc a Barcelona la primera trobada del BCNMediaLab, periodistes i xarxes socials.

En cas que no siguis a Barcelona, o no puguis assistir-hi, podràs seguir l’esdeveniment en vídeo i en directe a la nostra pàgina web gràcies a un servei d’streaming, i també a través de Twitter seguint el hashtag #bcnmedialab i el nostre compte.

¡Ens veiem aquesta tarda!

Llibres d’estil sobre social media als mitjans


Amb l’arribada de la Web 2.0 i els social media s’han multiplicat les possibilitats per als periodistes i els mitjans de comunicació, però també els interrogants sobre el seu ús.

Els mitjans han anat sortint al pas de les preguntes que se’ls platejava al dia a dia amb la publicació dels primers llibres d’estil que contemplaven aquestes noves situacions. Però la majoria de mitjans han anat endarrera de les tendències de la Xarxa així com també en adoptar els usos que els usuaris anaven donant a les aplicacions i eines disponibles.

Acaba de publicar-se una actualització de la Guia d’estil de la BBC, posant al dia la publicada el 2005. I és que, com reconeixien, la tecnologia els supera i els obliga adaptar-se a noves situacions.

Són diversos els temes que afecten la relació dels mitjans i l’existència de xarxes socials i continguts generats pels usuaris (UGC). L’ús de fotografies de xarxes socials i altre UGC té un capítol dins el llibre d’estil de la BBC.

Usos personals: Què diu la BBC, el Washington Post i New York Times

Un altre tema és l’ús personal que puguin fer els periodistes en els seus comptes personals. La primera dificultat és diferenciar quin és el compte personal quan només hi ha un (és determinant el moment en què hagin estat oberts?). Són recents els casos d’Octavia Nassar a la CNN o el del Mike Wise del WaPo.

Un altre cas obert, el de Rick Sanchez, acomiadat de la CNN i amb un compte de twitter amb desenes de milers de seguidors a Twitter. De qui és ara aquest compte?

Per a la BBC si un periodista als seus perfils de bloc o xarxa social no diu que treballa per a la BBC, la guia reconeix que és absolutament d’ús personal i que per tant, queda absolutament fora de la competència de la BBC. No obstant això, quan sí que ho fan, ho deixen en un estadi flexible:

– Per als nous i els blogs, microblogs i altres llocs web personals ja existents on l’autor s’identifica com un empleat de la BBC, ha de parlar amb el seu supervisor immediat per a assegurar-se que la imparcialitat i la confidencialitat es manté “.

Aquests són els límits que posen.

El més restrictiu fins al moment, ha estat el del Washington Post. Segons aquest, els periodistes fins i tot els seus comptes personals representen el mitjà. Res del que sigui dit en aquests comptes pot anar en contra de la línia editorial del Post. Dit això, un dels seus redactors en cap va decidir tancar el seu compte a Twitter perquè va considerar que les seves opinions personals podrien confondre’s amb les del diari.

També el New York Times es va posicionar al respecte sense ser restrictiu, però recordant els seus redactors que tota la informació en línia acaba sent pública i pot ser “magnificada” en qüestió de segons.

Buscant l’equilibri i el sentit comú

Com es veu, és un tema amb moltes arestes i no és fàcil determinar els criteris, en part per la rapidesa amb que evoluciona Internet i les aplicacions de la Web 2.0, a més dels usos que els usuaris li donen (de naturalesa poc previsible) .

És valuosa la reflexió que feia el professor d’ètica Stephen J. A. Ward de la Universitat de Wisconsin. En la seva opinió, ha d’existir un equilibri entre encoratjar l’ús i participació dels periodistes en les xarxes i mantenir els estàndards d’imparcialitat i independència dels mitjans i els seus periodistes.

Com recorda, no es tracta de limitar-ne o limitar algú, ni les regles s’han d’escriure per “arreglar un problema”. Es tracta d’assegurar que es contribueix amb això a un periodisme responsable i més democràtic.

Segons Ward d’una banda, les regles han de ser flexibles promoure l’ús dels nous mitjans i per l’altra, han de ser compatibles amb els objectius finals del periodisme, respondre a diversos principis de la professió: independència, llibertat, responsabilitat, etc. ..

Altres llibres publicats sobre l’ús de les xarxes socials per part dels periodistes:

-La de l’Agència Reuters
-La del diari els Angeles Times

Continuarem parlant del tema el proper dijous a la primera trobada del BCNMedialab.

Cal que el periodisme es reinventi

El BCNMediaLab neix amb aquestes idees. Són només un punt de partida que volem compartir.

  • El periodisme no està mort i tampoc morirà.
  • No es tracta de fer un nou periodisme, però sí de repensar les bases del periodisme. Deconstruir per a tornar a construir.
  • L’autocrítica és necessària si el periodisme vol recuperar la seva credibilitat.
  • El periodisme necessita recuperar la seva funció social.
  • El canvi tecnològic ha trastocat tota la cadena de valor. No només canvien els models de negoci, també queda alterat el propi exercici de la professió.
  • La tecnologia és un mitjà, no un fi en si mateix. Pot ser un gran instrument per fer millor periodisme, però fa falta investigació, creativitat i voluntat per voler explorar-ho.
  • El periodisme ja no pertany en exclusiva a les seves institucions i empreses tradicionals.
  • Veiem amb preocupació la dificultat de les empreses periodístiques tradicionals per trobar models de negoci rentables. Volem ajudar a explorar noves possibilitats.
  • Perquè un periodisme de qualitat existeixi, s’han de garantir unes condicions jurídiques i laborals adequades per a la persona que exerceix.
  • No sabem com serà el periodisme del futur, perquè som nosaltres qui podem escriure-ho.

BCNMediaLab y el proyecto BCNMediaLab tienen una licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
Si necesitas algún permiso adicional puedes contactar con nosotros aquí.

Feed RSS. Este blog usa Wordpress con el theme Modern Clix, de Rodrigo Galindez, ligeramente modificado por nosotros.